L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) incrementarà la producció de biogàs per a l’autoconsum d’un total de nou depuradores repartides entre cinc comarques catalanes, concretament en el Tarragonès, la Ribera d’Ebre, el Baix Llobregat i al Vallès Occidental i l’Oriental.

 Vista aèria de la depuradora de Vila-seca i Salou. Les actuacions, que rebran ajuts del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), estan destinades a potenciar projectes singulars d’instal·lacions de biogàs que atorga la Unió Europea a través de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE). És previst que els ajuts suposin una aportació global de 5,8 milions d’euros.

Ajuts directes de l’ACA

Dels nou ajuts previstos, 3 han estat atorgats directament a l’Agència Catalana de l’Aigua per a potenciar la producció de biogàs a les depuradores de Vila-seca i Salou (Tarragonès), Ginestar (Ribera d’Ebre) i Abrera (Baix Llobregat). En aquests tres sistemes de sanejament es preveu un ajut total de més d’un milió d’euros en ajuts per a potenciar la producció de biogàs a les depuradores de Vila-seca i Salou (ajut de 869.889 euros), Ginestar (49.028 euros) i Abrera (154.380 euros). Cal tenir en compte que aquestes actuacions, incloses a la planificació hidrològica vigent, estan pressupostades en 6,9 MEUR en el cas de Vila-seca i Salou; 447.000 euros a la planta de Ginestar i 227.000 euros a la depuradora d’Abrera.

En els casos d’Abrera i Ginestar, les actuacions consistiran en la implantació de plataformes de recollida i rehidratació de fangs per a la seva estabilització, així com la generació de biogàs i valorització energètica de biogàs, mentre que a Vila-seca i Salou s’executarà una plataforma de fangs, una digestió anaeròbia i una cogeneració per a la seva valorització energètica del biogàs que es produeixi.

Ajuts a altres administracions actuants

L’IDAE, dins de l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona, ha atorgat ajuts a l’AMB per a l’increment de biogàs a les depuradores de Montcada i Llobregat, concretament 3,1 MEUR per a la planta de producció de biogàs mitjançant la digestió anaeròbia de fangs de Montcada i més de 457.000 euros per a la planta de producció de biogàs mitjançant la rehidratació i digestió anaeròbia de fangs per al seu aprofitament energètic de la depuradora del Llobregat. El pressupost total d’aquestes actuacions és de 14,9 MEUR en el cas de Montcada i més de 5 MEUR a la planta del Llobregat. Aquestes dues actuacions estan incloses en el tercer cicle del Pla de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (2022-2027) i en el Programa de Gestió específic dels Sistemes públics de Sanejament en alta de Catalunya (PGSAC 2022-2033). L’ACA destinarà, per tant, 16,3 MEUR per cofinançar aquestes dues actuacions.

A Sabadell, l’IDAE destinarà un ajut a l’Ajuntament de Sabadell de 128.629 euros per a la plataforma de fangs de la depuradora de Sabadell riu Ripoll. Aquesta actuació també està inclosa en la planificació vigent i l’ACA destinarà prop de 508.000 euros per a poder materialitzar aquesta actuació.

Finalment, el Consorci Besòs Tordera (CBT) també ha rebut un ajut per a l’increment de biogàs a les depuradores de Granollers, Castellar del Vallès i Sant Celoni, amb una subvenció total superior al milió d’euros. En el cas de la depuradora de Granollers, amb una subvenció de 860.288 euros, s’instal·larà una plataforma de recollida i rehidratació de fangs per incrementar la generació de biogàs i s’ampliarà la cogeneració. En aquesta instal·lació, que ja genera biogàs amb el tractament dels seus propis fangs, podrà rebre fangs procedents d’altres depuradores més petites de l’àmbit del Consorci que no disposen de sistemes de digestió anaeròbia. D’aquesta manera, la planta, amb capacitat suficient per assumir fangs externs, incrementarà la producció de biogàs, que en els motors de cogeneració esdevindrà energia elèctrica per a l’autoconsum. Les altres dues subvencions atorgades al Consorci Besòs Tordera contribuiran a implementar els processos de digestió anaeròbia a les depuradores de Sant Celoni (70.414 euros) i Castellar del Vallès (105.570 euros), on fins ara els fangs s’han destinat a compostatge. En tots dos casos es requerirà la instal·lació d’una planta de producció de biogàs mitjançant digestió anaeròbia de fangs amb aprofitament energètic; és a dir, s’instal·larà un digestor anaerobi i un motor de cogeneració que permetran l’aprofitament elèctric del biogàs generat, destinant l’energia a l’autoconsum de les mateixes instal·lacions. Aquestes tres actuacions a la comarca del Vallès Oriental, l’ACA les té incloses en la planificació hidrològica, amb una inversió total prevista de 4,8 MEUR.

Pla d’eficiència energètica

Des de 2018, l’ACA està desplegant un pla d’eficiència energètica a les depuradores de Catalunya, que preveu una inversió de 159 milions d’euros en un termini màxim de 10 anys, per aconseguir que el 78% de l’energia per garantir el funcionament d’aquestes plantes provingui d’energies renovables i pròpies. Aquesta pla s’articula en 3 eixos: l’energia fotovoltaica, la producció de biogàs i les millores en l’eficiència energètica de les depuradores.

En relació amb el primer eix, entre 2022 i 2023 s’estan construint parcs fotovoltaics en 29 depuradores de tot Catalunya, impulsant l’aposta decisiva en la descarbonització del cicle de l’aigua, reduint les emissions de CO2 i fomentant l’autosuficiència energètica de les depuradores.

El pla d’eficiència energètica de l’ACA també preveu la generació i ús del biogàs a partir dels processos de depuració de les aigües residuals. Les depuradores amb processos de digestions anaeròbies produeixen biocombustible (biogàs) i gràcies a la seva valorització energètica, es pot produir energia renovable per a l’autoconsum. Actualment, l’energia generada a partir del biogàs és de 44 GWh/a, que representa un 14% del consum renovable i que comporten un estalvi energètic en la compra d’electricitat de 4,3 MEUR/any.

Dins de l’actual període de planificació (2022-2027), es preveu duplicar la producció de biogàs dels 43.600 MWh/any als 110.348 MWh/any, passant del 14% al 40%.

El tercer eix consisteix en millorar la eficiència energètica a les instal·lacions de sanejament. S’està analitzant la informació de les millores en plantes que estan implantant la ISO 50.001, i ajudant a les administracions actuants que tenen grans consums i encara no tenen la ISO implantada. La millora sistemàtica i continua en eficiència energètica ofereix possibilitats de reducció de consum de l’ordre del 10-11%.