L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona acomiada la doctora Josefina Castellví i Piulachs, coneguda afectuosament com a Pepita, qui ha mort deixant un llegat inesborrable en l’àmbit de la ciència marina. Oceanògrafa, microbiòloga i, sobretot, una exploradora incansable, Castellví no només va ser una de les primeres dones a fer recerca en el continent blanc, sinó que va esdevenir un referent ètic i científic per a la institució on va desenvolupar la major part de la seva carrera. La seva passió per l’estudi dels bacteris en condicions extremes i el seu compromís amb la divulgació han marcat un abans i un després en la manera com entenem el paper de la dona en la recerca d’elit.
Valentí Sallarès, director de l’ICM-CSIC, ha expressat la seva tristesa davant aquesta pèrdua destacant que la Pepita no va ser només una investigadora brillant, sinó una institució en ella mateixa. Sallarès afirma que el seu coratge per trencar sostres de vidre en una època en què la ciència estava dominada per homes és una inspiració constant. Segons el director, Castellví va demostrar que la recerca de qualitat requereix determinació i una visió humanista que ella va saber transmetre fins a l’últim moment.
Una vida dedicada al gel i a la passió pel coneixement. Aquella expedició a l’Antàrtida, compartida amb altres pioners com Antoni Ballester i Marta Estrada va ser la llavor del que avui coneixem com la Base Antàrtica Espanyola (BAE) Joan Carles I a l’Illa Livingston. Marta Estrada, investigadora emèrita de l’ICM i companya en aquella gesta històrica, recorda aquells dies amb emoció i subratlla la capacitat de treball de Castellví en condicions d’extrema duresa. “La Pepita tenia una energia desbordant i una capacitat organitzativa excepcional”, assegura. En aquest sentit, Estrada afegeix que la seva gestió com a cap de la BAE entre 1989 i 1993 va ser “modèlica”, convertint-se en la primera dona a dirigir una base científica a l’Antàrtida.
Dolors Vaqué, també investigadora emèrita de l’ICM, explica que va tenir el privilegi de compartir amb la Pepita nombroses experiències científiques i vivències personals de les seves estades a la BAE. Ella en guarda un profund record del seu esperit pioner, la seva generositat i la seva ferma dedicació a la ciència, que van ser per a ella una font constant d’admiració i inspiració. “La Pepita va ser una mestra de vida que ensenyava a observar el mar amb respecte i a no rendir-se mai davant els entrebancs tècnics o polítics, sent sempre una veu ferma en la defensa de la recerca pública”, expressa Vaqué.
Llegat logístic i humà per a la ciència del futur. L’impacte de Josefina Castellví va anar més enllà dels tubs d’assaig; la seva influència en l’estructura de la recerca marina a Espanya va ser fonamental. Jordi Sorribas, director de la Unitat de Tecnologia Marina (UTM-CSIC), reconeix que sense la visió de Castellví, la logística científica actual seria molt diferent. En aquest sentit, Sorribas explica que la Pepita entenia perfectament que la bona ciència necessita una infraestructura sòlida al darrere i que va ser ella qui va posar les bases de la coordinació entre els investigadors i el personal tècnic. Gràcies a la seva empenta, es va professionalitzar la presència espanyola al pol sud, garantint que les generacions posteriors tinguessin els mitjans necessaris per treballar en un dels entorns més hostils del planeta. “La Pepita va impulsar la base antàrtica del CSIC amb una visió de sostenibilitat i enfocament de servei de la ciència molt avançada al seu temps, allunyada dels perfils tradicionals de les bases antàrtiques no permanents existents a finals dels anys vuitanta. La seva visió ha estat la llavor per aconseguir que avui dia la nostra comunitat polar pugui gaudir d’un servei tècnic i unes instal·lacions de primer ordre amb l’horitzó de la sostenibilitat i baix impacte humà com a eix vertebrador”, exposa Sorribas.
L’ICM-CSIC acomiada una dona que es definia a ella mateixa com una enamorada del “lloc més desolat del món”, però el seu esperit continuarà viu en cada mostra d’aigua analitzada i en cada campanya que surti cap al pol sud. Josefina Castellví ens deixa un llegat de rigor, de lluita per la igualtat i, sobretot, de fascinació per la natura en estat pur. Com ella mateixa deia, “l’Antàrtida no et deixa mai indiferent”, i tampoc ho farà el record d’una de les pioneres en la investigació oceanogràfica d’aquest país.
Josefina Castellví i Piulachs quan el 2003 va rebre la Medalla de Barcelona
