Humana recupera prop de 5 milions de peces de roba a Catalunya amb una finalitat ambiental

La Fundació Humana ha recuperat a Catalunya, durant el primer semestre de l'any, 4,7 milions de peces de roba que seran reutilitzades o reciclades amb una finalitat social i ambiental. Les donacions equivalen a 2.290 tones de tèxtil i suposen un estalvi de 7.258 tones de CO2 a l'atmosfera, l'equivalent a l'emissió anual de 2.700 cotxes (que circulin 15.000 km anuals) o a l'absorció anual de diòxid de carboni de 54.100 arbres.

 [foto] 

Humana ha recuperat a Catalunya al primer semestre 4,7 milions de peces de roba que seran reutilitzades o reciclades amb una finalitat social i ambiental. Les donacions equivalen a 2.290 tones de tèxtil usat de gener a juny i procedeixen dels contenidors verds, situats en llocs de fàcil accés gràcies als acords amb centenars d’ajuntaments i entitats privades. S’hi diposita la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de llar que ja no s’utilitzen, però estan en bon estat i poden tenir una segona vida. El servei és gratuït i representa un estalvi important en les despeses de recollida i tractament de residus urbans.

La reutilització i el reciclatge de tèxtil té un benefici ambiental: contribueix a l’estalvi de recursos, la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Les 2.290 tones recollides de gener a juny a Catalunya representen un estalvi de 7.258 tones de CO2 a l’atmosfera, cosa que el planeta agraeix; equivalen a l’emissió anual de 2.700 cotxes (que circulin 15.000 km anuals) o a l’absorció anual de diòxid de carboni de 54.100 arbres.

“Des d’Humana aplaudim la tasca dels municipis que promouen la recollida selectiva del tèxtil, tot i que tenim per davant un llarg camí per recórrer plegats”, assegura Àgata Soler-roig, responsable de la Fundació a Catalunya, que afegeix: “A nivell social, els nostres programes tant a Catalunya com a l’Hemisferi Sud involucren a desenes de milers de persones, les condicions de vida de les quals milloren gràcies als recursos obtinguts amb la valorització del residu tèxtil, que permeten finançar aquests projectes. Humana s’ha consolidat com un agent de l’economia social, l’economia verda i l’economia circular. Genera recursos, ocupació, incideix en l’àmbit local i promou el desenvolupament en l’entorn més proper”.

Només es recupera el 12% de la roba de què ens desfem els catalans

Malgrat que la gran part de la roba que els catalans rebutgem és susceptible de tenir una segona vida, només un 12% es recupera selectivament per un gestor autoritzat per a promoure’n la reutilització o reciclatge, segons l’Agència de Residus de Catalunya. Si aquesta dada és preocupant, ho agreuja el fet que el residu tèxtil és la cinquena fracció que més generem (després de l’orgànica, envasos i plàstics, paper i cartó, i vidre) i la que té el percentatge de valorització més alt, per sobre del 90%. 

El motiu per a l’optimisme és la importància creixent de l’economia circular, que defineix els residus com a recursos, i el fet que al 2025 la recollida selectiva de la fracció tèxtil (és una competència municipal) serà obligatòria per exigència de la UE a tots els països membres.

“Davant nostre hi ha una oportunitat i un enorme repte per a donar l’impuls definitiu a la gestió apropiada d’aquest recurs, fidels a la jerarquia de residus i a un model econòmic circular, en què prevalguin la prevenció i la reintroducció del tèxtil a la cadena productiva, perllongant-ne el cicle de vida. Tot això en un marc definit per un sistema de contractació pública verda i sostenible com a motor de creixement”, valora Àgata Soler-roig.

La destinació de la roba usada

[foto] 

La roba dipositada en els contenidors d’Humana té dues destinacions: el 85% es tracta a la planta de preparació per a la reutilització de l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge. La destinació de les peces tractades és:

– El 52% es destina a la reutilització: el 13% mitjançant les botigues de moda sostenible d’Humana a Catalunya i el 39% s’exporta, principalment a l’Àfrica, on és venut a preus baixos per a generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament.

– El 37% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge per a què elaborin altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d’automoció).

– El 2% són residus impropis (plàstics, cartrons, altres) que es posa en mans de gestors autoritzats corresponents.

– El 9% no es pot reutilitzar ni reciclar ni valoritzar energèticament i s’envia a un centre de tractament de residus per a disposició final.

 [foto] 

 

 

Comparteix-me:

El Govern presenta un pla per fer front a la sequera a la zona del Priorat 

Es tracta del PRUS (Pla de Resposta Urgent contra la Sequera) i compta amb més de 70 milions en ajudes. També s’acceleren en més d’un any els treballs de la...

El port de la Ràpita fa un pas més per ser un port verd

L’acció del port de la Ràpita s’emmarca en el Dia Mundial de la Neteja, que se celebra aquest 20 de setembre. Es tracta de la neteja del fons marí del...

Setmana Europea de la Mobilitat

Amb el lema "Compartim l'espai públic", Catalunya viu aquests dies la Setmana Europea de la Mobilitat, que promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables com són els desplaçaments...