Horitzons per a una reindustrialització sostenible

ÿs possible introduir el concepte de sostenibilitat des d'una vessant industrial? Quines són les mesures que ens condueixen a una transició progressiva cap a l'economia circular, la indústria 4.0 i la digitalització? Com avancem cap a una reindustrialització sostenible? Amb una mentalitat industrial que tingui en compte la sostenibilitat com un compromís inherent en la seva activitat a curt i llarg termini. Entenent, doncs, l'economia circular com a pilar fonamental de la revolució industrial sostenible i promoure el pacte entre els diferents agents implicats del sistema socioeconòmic per tal d'anticipar-se a les tendències globals i adaptar-se als canvis socials, tecnològics i ambientals que enfronta el sector.

[foto] 

En un acte celebrat aquest dimarts al Palau Macaya de Barcelona, es van presentar els resultats del cicle de conferències i debats Reindustrialització i sostenibilitat. Horitzons per a un nou desenvolupament econòmic. Aquest cicle va començar el setembre de l’any passat, amb l’objectiu de generar reflexió i debat per “identificar les tendències de futur i aportar idees innovadores” que impulsin la reindustrialització sostenible. L’acte, amb el suport del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (PIRMB), va comptar amb diferents representats d’indústries diverses, pioneres en el desenvolupament sostenible dels seus processos de producció, embalatge, distribució i consum. 

Josep Ollé, director del Palau Macaya, i Carles Ruiz, alcalde de Viladecans i secretari del PIRMB, van presentar i introduir el debat, que estaria moderat pel periodista de Via Empresa Aiats Agustí. En el primer mòdul van parlar Marta Anglada, responsable d’economia verda i sostenibilitat de l’empresa Farmacèutica Ferrer; Maria Salamero, directora d’estratègia de sostenibilitat i comunicació d’Aigües de Barcelona, i Carles Sanz, responsable de l’àrea de retail a Cafès Novell. 

Anglada va destacar que apostar per un model de sostenibilitat “no sempre implica més diners per a les empreses”, sinó que en el seu cas havia estat un punt clau en la reducció dels costos d’envasament dels productes, que han disminuït un 40% en els darrers anys. De fet, aquest és un dels motius pels quals encara molts sectors no veuen clara la transició cap a models més sostenibles. “Si fem números, surt a compte”, va sentenciar.

[foto] 

Les depuradores com a noves fonts d’energia renovable amb biomassa

En el cas d’Aigües de Barcelona, que dóna servei a més de 3 milions de persones, aposta per la sensibilització de la ciutadania i també dels seus propis treballadors, a través de campanyes informatives, exposicions vivencials sobre el canvi climàtic i programes d’activitats escolars. Així mateix, va presentar les depuradores com una nova via per aconseguir energia renovable a partir dels fangs que s’extreuen de l’aigua, produint biomassa per sustentar els processos industrials propis.

“L’ideal seria transformar les depuradores en generadores de recursos. Per una banda l’aigua, un bé escàs que cal preservar, per l’altra la reutilització i reciclatge dels residus inorgànics com metall o cel·lulosa i, per l’altra, produir biomassa a partir del fang que s’extreu de l’aigua”, va explicar Salamero. “El 90% de l’energia que utilitzem produeix d’aquesta biomassa, que complementem amb plaques solars. El proper objectiu és passar a tenir una flota totalment elèctrica”, va afegir.

Càpsules de cafè 100% compostables

Fa temps que les màquines Nespresso han passat a formar part de la nostra vida quotidiana. Tot són avantatges quan podem portar del supermercat a casa el millor cafè d’Itàlia, amb aroma, mòlt, torrat, descafeïnat, amb caramel, capuccino… Però hi ha un petit gran inconvenient, del que cada vegada més gent se n’adona: produïm una quantitat immensa de residus amb les càpsules del cafè. Quina podria ser la solució per continuar gaudint de les facilitats de Nespresso però garantint la salut del planeta? Sembla que Cafès Novell té la solució, amb unes càpsules 100% compostables. Això implica que tant la coberta, la tapa adhesiva i l’etiqueta de la marca són totalment biodegradables i les podem llençar directament al contenidor marró, amb la resta de matèria orgànica per reciclar. 

En aquest sentit, Catalunya és líder en la compra de productes ecològics i se situa entre els 10 primers del món. “Una vegada fet el pas cap a un model de negoci sostenible, ja no hi ha tornada enrere”, va explicar Sanz, que va destacar que no volen ser “els rarets del cafè ecològic”, sinó normalitzar la seva manera de fer: comprant el producte al seu lloc d’origen i oferint un cafè certificat per la seva qualitat ecològica i mediambiental. I amb càpsules compostables!

Més enllà de Catalunya: la importància de l’Ecodisseny i les polítiques mediambientals

La segona part de la sessió no va anar tan enfocada a les empreses, sinó als territoris que implementen mesures que promoguin el desenvolupament sostenible de les seves societats i economies. Per parlar sobre les experiències territorials, els ponents convidats van ser Johanna Alakerttula, responsable de projectes al Consell de la Regió de Tampere (Finlàndia); José Maria Fernández, responsable de projectes a Ihobe, l’empresa que es fa càrrec de la Gestió Ambiental del govern del País Basc, i Wayne Hubbard, director executiu del London Waste and Recycling Board (Regne Unit). 

L’objectiu del govern finès és el creixement sostenible de l’economia i l’augment dels llocs de feina dignes, que s’articula a través del full de ruta  sobre economia circular publicat al 2016. A la zona de Tampere, s’ha construït un parc ecoindustrial, on hi treballen empreses dedicades a estudiar i rehabilitar el cicle dels nutrients, de la fusta, de l’energia i d’altres materials com el plàstic i el metall. Alakerttula va remarcar que “cal allargar la vida dels productes per reduir la manufactura, la producció i els residus, així com el malbaratament d’energia”.

La ponència de José Mª Fernández va seguir també aquesta direcció, focalitzant-se, a més, en la importància de l’Ecodisseny: “És molt més fàcil reciclar un producte que ja ha estat dissenyat per fer-ho”, va argumentar. Així mateix,  va dir que “el consumidor ha de ser partícip d’aquests processos” i cal que les administracions vagin de la mà de les empreses, no només les multinacionals, sinó  també les pimes. De la mateixa manera, Wayne va coincidir amb les seves companyes en trobar maneres d’allargar la vida dels productes, a través de la reutilització i l’optimització dels sistemes de reciclatge urbans.

Economia circular. Capacitació professional. Especialització territorial. Fabricació distribuïda i relocalització. Acció col·lectiva

Com implementar el model d’Economia circular. Com formar de la millor manera professionals preparats per abordar el present i futur des d’una perspectiva de sostenibilitat. Quines polítiques o mesures cal emprendre per adequar les necessitats del territori i la població als paràmetres de desenvolupament sostenible. Com potenciar la reclocalització dels processos productius per afavorir la distribució. Actuant conjuntament és l’única manera de aconseguir resultats significatius i estructurals, que impulsin la societat cap a una transició mediambiental del sector industrial i la cadena de consum. A grans trets, aquests són els aspectes prioritaris treballats durant els tallers del cicle. S’han analitzat i ampliat en profunditat amb la participació de diversos experts, en un diàleg intersectorial que ha generat noves idees i sinèrgies.  Eloi Montcada, cap de consultoria a Lavola, i Carles Rivera, coordinador gerent del PIRMB, van presentar les conclusions del cicle Reindustrialització i sostenibilitat. Horitzons per a un nou desenvolupament econòmic, i van acomiadar l’acte agraint la presència dels conferenciants i del públic, participant actiu durant tot el debat.  

 

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...