Groenlàndia és al centre del focus mediàtic internacional. El debat sobre el futur d’aquesta regió remota del planeta està circulant entre declaracions polítiques, interessos econòmics, moviments estratègics i militars. Què ens diu la ciència sobre un territori clau per al clima global? Tres veus expertes del CREAF que treballen en aquesta zona expliquen l’impacte del desgel, l’escalfament accelerat que pateix la regió respecte a altres parts del món i la seva preocupació amb el fet que el govern dels Estats Units vulgui tenir Groenlàndia.
Per una banda, Mariana García Criado, investigadora Marie Skłodowska-Curie al CREAF, va fer una expedició a l’oest de Groenlàndia fa dos anys per estudiar la riquesa i la composició de les espècies de plantes briòfits i líquens, aquest estudi va estar precursor del projecte BIPOLAR.
Per altra banda, l’investigador Sergi Pla, que fa més de 30 anys que viatja per tota Groenlàndia, estudia com el canvi global afecta l’Àrtic i com aquests canvis també afecten, de retruc el clima global, a partir de registres de sediments d’estanys. Els quals són un autèntic arxiu natural del clima i dels canvis ambientals dels darrers 8.000 anys. Ha recorregut llocs com Zackenberg la NE de Groenlàndia, on hi ha una de les estacions científiques més importants de l’Àrtic. També ha fet expedicions als fiords de Kangerlussuaq, a Ilulissat on trobem la glacera que aporta més glaç a l’oceà del món (Jakobshavn uns 17 km al any), i a l’illa de Qeqertaq. Properament, a l’abril, hi tornarà per fer una nova expedició a Qaanaaq, una península situada al nord oest de Groenlàndia.
Per últim, la investigadora Sara Marañón fa recerca de l’impacte de l’escalfament al sòl àrtic a Islàndia a través del projecte SOCRATES. Entre altres coses, estudia l’augment d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que fins ara estaven emmagatzemats al sòl des de fa milers d’anys. Els resultats de la investigació són una finestra al futur del que pot passar al sòl Àrtic d’altres regions del món com ara Groenlàndia
L’Àrtic es fon a passes de gegant
L’Àrtic és una de les regions més sensibles al canvi global i pateix de manera especialment intensa els efectes del canvi climàtic. Això és degut a un fenomen conegut com a amplificació àrtica, que fa que l’escalfament sigui molt més ràpid que a la resta del planeta. Actualment, es parla d’un increment de fins a 6 °C respecte a l’era preindustrial, una xifra molt superior a la que s’observa al Mediterrani, que ja ha superat aproximadament 4°C d’augment, per sobre de la mitjana global.
Aquest escalfament accelerat té conseqüències greus i múltiples. D’una banda, pot portar la regió àrtica a llindars crítics, a partir dels quals s’activen processos de retroalimentació difícils d’aturar. Un d’ells és l’albedo: a mesura que hi ha menys superfície del gel i de neu, la radiació solar no es reflecteix i queda absorbida per l’oceà i la superfície terrestre.
Amb tot això, el desgel és cada vegada més visible. Una de les sensacions més colpidores”, explica Sergi Pla, “va ser durant una expedició amb el geògraf Marc Oliva (UB) i geòleg Santiago Giralt (CSIC GEO3BCN) a la península de Qingaussarsuaq, al Nord d’Illuisat, on es van datar la retirada de les glaceres. La magnitud de la dinàmica glacial en els darrers mil·lennis ens feia sentir com en som d’insignificants.
El que passa a l’Àrtic, no es queda a l’Àrtic
Però el que passa a l’Àrtic, no es queda allà, sinó que ressona a altres parts del món.De fet, el clima de tot l’hemisferi nord depèn, en gran mesura, del que passa a l’Àrtic, i qualsevol alteració pot tenir efectes. “Podem dir que Groenlàndia i l’oceà Àrctic és una regió especialment clau per al planeta, ja que la seva enorme massa de gel i la seva dinàmica actua com un regulador del clima global”, alerta Pla.
Per una banda, el desgel accelerat i l’escalfament global alteren les corrents de circulació atmosfèrica i oceàniques. Això, alhora, afecta el jet stream, una corrent d’aire que circula a gran alçada amb velocitats variables. “Quan aquesta corrent s’altera, les masses d’aire fred o calent es poden moure de manera diferent .Si aquesta corrent atmosfèrica té ondulacions profundes cap a zones més meridional és aleshores quan a Europa veiem episodis extrems o poc freqüents, com les onades de fred, de calor o pluges prolongades. A més, Pla explica que “aquestes corrents atmosfèriques ondulen d’est a oest sobre l’hemisferi Nord, de manera que els fenòmens que passen en una regió poden tenir efectes contraris en una altra”.
El clima que veiem a Europa també està condicionat per la posició dels anticiclons a l’Àrtic. Segons Pla, “aquest any tenim una onada de fred perquè l’anticicló s’ha situat a l’est de Groenlàndia, sobre Escandinàvia cosa que fa que arribi aire fred directament a Europa”. En canvi, en els darrers anys, els hiverns han estat més suaus, ja que l’anticicló se situava a l’altre costat. De totes maneres, l’investigador remarca que “ja no fa el fred que feia abans”. Alguns treballs recents indiquen que la quantitat de neu que cau al nord del Canadà modula la corrent en jet “Si durant l’hivern hi cau poca neu, a la primavera el sòl queda més exposat i s’escalfa amb més facilitat. Això afavoreix la formació d’un anticicló al nord de Canadà i SE de Groenlàndia que pot alterar el jet stream i facilitar l’arribada d’aire càlid a Europa procedent del Sàhara”, explica l’investigador.
Més emissions de CO2 i canvi de paisatge
Una altra conseqüència important del desgel és la possible alteració del cicle del carboni, amb impactes potencials sobre el sistema climàtic global. “A l’Àrtic observem que el desgel allibera carboni atmosfèric antic que feia segles que estava emmagatzemat al sòl”, explica Sara Marañón. És a dir, passarà a ser de magatzem de carboni a emissor.
En aquest sentit, Mariana García Criado també estudia com l’impacte del desglaç del permafrost pot transformar els ecosistemes de tundra cap a una altra mena d’hàbitats. Per exemple, s’ha observat el creixement d’arbustos a causa de l’alliberament de nutrients en el sòl i el permafrost.
La recerca està en risc?
Si els Estats Units arribessin a apropiar-se de Groenlàndia és evident que hi hauria canvis importants. Per una banda, la recerca científica a la regió podria veure’s seriosament afectada. Segons l’investigador Sergi Pla, “podrien aparèixer canvis legals sobre l’accés a les zones, permisos per mostrejar i altres possibles complicacions a les fronteres que podrien limitar els estudis sobre canvi climàtic”. De fet, els Estats Units està deixant de finançar molts estudis científics vinculats al canvi climàtic, fins i tot han prohibit que algunes veus científiques participen en l’IPBES, la Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes. “Si ens fixem en l’Antàrtida, allà ja hi han retirat molts vaixells científics, per tant, no seria estrany veure la mateixa tendència a l’Àrtic d’aquí un temps”, adverteix Alícia Pérez-Porro, cap d’Interacció política i relacions institucionals del CREAF.
D’altra banda, en una regió tan remota com és l’Àrtic, la col·laboració internacional és clau per seguir fent els estudis científics i tenir accés a les infraestructures científiques establertes. Pla concreta que “actualment hi ha científics dels Estats Units participant en molts projectes, i cal tenir en compte que no tota la societat nord-americana pensa de la mateixa manera, però un moviment geopolític com aquest podria comprometre algunes relacions entre institucions.”
Groenlàndia té identitat pròpia i s’ha de protegir
Les alertes sobre possibles moviments geopolítics també posen el focus en les conseqüències per a les comunitats indígenes, ja que molts projectes científics depenen directament de la participació de la població local. “Comprar la gent pot ser molt perillós”, adverteix Pla. Aquest tipus d’estratègies polítiques poden generar desconfiança, divisions internes i rebuig a algunes activitats, just en un moment en què la recerca científica treballa per implicar cada vegada més les comunitats locals, per exemple en la recollida de mostres o en l’ús de drons. “Al Canadà, per exemple, si no hi ha aquesta implicació en un projecte, ni tan sols s’aprova”, afegeix.
Groenlàndia té uns 56.000 habitants, repartits en nuclis dispersos i conformats per cases prefabricades de fusta. La vida quotidiana dels inuit, el poble indígena, està molt marcada per l’aïllament geogràfic i el clima extrem. “Gran part de la cultura indígena ha estat històricament marginada”, explica la investigadora Mariana García Criado, que remarca que “aquestes poblacions són l’autèntic cor de Groenlàndia i qui coneix millor els seus paisatges, els seus ritmes i la seva història”.
En definitiva, qualsevol impacte derivat d’una possible colonització o pressió externa sobre la seva gent, els recursos naturals o els paisatges, tindria conseqüències enormes, no només per a Groenlàndia, sinó també a escala global. Des de la comunitat científica, es defensa que aquest territori ha de ser respectat i protegit tal com és.
El CREAF s’involucra en la reformulació de la política europea de l’Àrtic
La Comissió Europea ha obert una consulta dirigida a la comunitat científica de tota Europa per contribuir a reformular l’actual política europea de l’Àrtic, en el context del nou escenari geopolític internacional. Entre els àmbits clau de la consulta, hi ha els impactes ambientals i els efectes del canvi climàtic a la regió àrtica. “És en aquest àmbit on des del CREAF aportarem la nostra experiència i visió científica sobre el futur d’aquesta regió clau del planeta”, diu Alicia Pérez-Porro. La contribució s’està treballant i s’entregarà a la Comissió durant el mes de març.
