L’acte, que es va fer de forma virtual, també va incloure un taller en el que William Ramírez de The Good Plug i Joel Armengol del Centre Tecnològic Leitat. van desmuntar els aparells de lectura d’ebooks. De fet, segons dades del Reial Institut de Tecnologia de Suècia, per compensar l’impacte d’un dispositiu de lectura digital a Suècia, caldria llegir 33 llibres digitalitzats de 360 pàgines cada un durant un any.
Els avenços que s’han produït recentment en l’ecoedició: han fet augmentar l’interès de les editorials que volen continuar publicant llibres, però reduir els seus impactes ambientals. En aquest sentit, s’ha publicat l’Estudi Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català, impulsat pel CoNCA – Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i realitzat per Julie’s Bicycle, un informe que té en compte la capacitat del món cultural per generar “nous imaginaris” i la importància de generar un “preu ecològic”; alhora, s’ha popularitzat el segell Llibre Local, per reconèixer les empreses que fan servir proveïdores de proximitat.
Llibres digitals o ebooks i llibres tradicionals fets amb impressió digital
Durant l’Ecobooklab, el periodista de la revista francesa Altérnatives Économiques, Justin Délepine, va analitzar els impactes del món digital i, en concret, de la cinquena generació de xarxa mòbil, o 5G, acompanyat per Mar Carrera, de Pol·len, que feia la interpretació de la xerrada.
El digital representa un 4% de les emissions d’efecte hivernacle al món
Es calcula que avui la petjada energètica “d’allò digital” representa quasi un 4% d’emissions d’efecte hivernacle al món, va assegurar Delepine. La meitat, un 45% es pot explicar per la fabricació dels equips, i el 55%, per l’ús que se’n fa. El vídeo, va explicar, representa el 76% del trànsit de dades mòbils. Va posar l’exemple de què passa quan mirem un vídeo per internet a Youtube: implica que cal emmagatzemar-lo en un centre de dades (que genera consum d’energia per a la ventilació i el referedament), i alhora cal fer-lo circular per una xarxa de cables que quadriculen el planeta. I els vídeos en les plataformes com ara Netflix (15% del trànsit mundial) o Youtube (12%) cada vegada són més pesats, fet que n’augmenta l’impacte ambiental. A tall d’exemple, va dir que “El consum energètic que requereix emmagatzemar tota la wikipedia en anglès, és igual al que cal per emmagatzemar, només, deu hores de sèries a Netlfix en alta definició”.
El periodista es va centrar a analitzar la petjada ambiental del 5G després d’haver-lo definit: és una nova generació de xarxa mòbil d’una freqüència més alta que pot multiplicar per deu el volum de dades que es transporten (autopistes de dades més amples), això sí, a menys distància, a un radi més curt. A priori, va relatar, és de 2 a 3 vegades més eficient energèticament que el 4G (a més de tenir antenes que es poden quedar en repòs o enfocar segments), però com en altres dispositius del digital, el consum de dades mòbils no fa més que augmentar, es dublica cada dos anys. Així, va concloure, “El 5G permet perillosament accelerar l’augment de dades”, ja que s’aplica l’efecte rebot (es consumeix més perquè és menys car). Finalment, va citar que el 5G introdueix el risc d’accelerar l’obsolescència dels equips (ara de mitjana les persones tarden uns 2 anys a canviar d’aparell): caldrà canviar els smartphones, fet que generarà més producció i impacte.
Justin Delepine va tancar la seva intervenció amb una recomanació: cal ser vigilants sobre què passa entre el 5G i el desenvolupament de l’arquitectura de les coses (rellotges connectats, ulleres connectades, etc.). “El 5G serà el que en fem, els nostres usos i les reglamentacions”, va afegir. A tall de consell, Delepine va apostar per la “sobrietat digital” (canviar menys sovint d’aparell, privilegiar les marques amb menys impacte de carboni, limitar el visionat de vídeos i el pes dels mateixos).
El taller: desmuntem un ereader en directe
La part més pràctica la van posar en dansa l’enginyer William Ramírez, del projecte The Good Plug, i col·laborador d’Andròmines, convidat per Joel Armengol i Marta Escamilla de Leitat. Ramírez va desmuntar davant de l’audiència virtual un Ipad i un ereader i va defensar la necessitat d’allargar la vida útil dels aparells AEEs, de donar-los “una segona vida”.
A poc a poc, la taula de la xerrada va anar mostrant els elements que composen un aparell lector: com va recordar Ramírez, sempre abans de portar-lo al punt verd, es pot veure si es pot substituir la bateria, o si bé la clavilla de càrrega s’ha desgastat o trencat. En el tram final de la demostració, va descompondre el lector ereader en totes les peces i materials que el confornen (carcassa, teclat, altaveus, cargols, bateria, plaques de circuit imprès…), de plàstic, metall, etc. Les peces recollides en aquesta fase serviran per a l’anàlisi de cicle de vida d’un lector d’ebooks, que farà Leitat en els propers mesos, a partir de l’encàrrec de Pol·len.
Amb un amperímetre, Ramírez també va controlar també el nivell de base de càrrega d’un Ipad i a partir d’un procés d’escalfament, va separar l’adhesiu de la pantalla. Ramírez va reclamar que tant les empreses de reparació com els seus tècnics separin correctament els materials i les peces, per poder-les reutilitzar. Alhora, les grans empreses haurien d’anar “totes a una” i afavorir peces intercanviables, com ara el connector universal per a bateries. Per tancar la demostració, va convidar a participar divendres 27 de novembre a l’acte organitzat per The Good Plug, Repara Friday. L’entitat dona una segona vida a aparells elèctrics i electrònics.
Joel Armengol, de Leitat, va aprofundir en la composició d’alguns elements dels aparells electrònics: la bateria, per exemple, que conté coltan, liti, or i altres elements. O bé la placa de circuit imprès, que compta amb coure i or, sobretot, però també cadmi, estany, plom, pal·ladi o tàntal (un dels components del coltan). Va posar l’èmfasi en els costos d’extracció dels metalls, tant econòmics com també humans i de conflictes, amb l’exemple dels minerals tacats de sang al Congo –i va citar el dossier Minerals Crítics d’Enginyeria Sense Fronteres – o el conflicte del liti a l’Amèrica Llatina. “Per extreure 1 tona d’or, s’ha de remoure 50.000 tones de terra”, va recordar Armengol.
El representant de Leitat va recordar algunes dades sobre l’impacte ambiental dels llibres electrònics d’una recerca realitzada per al llibre El futur dels llibres electrònics. Perquè un ebook sigui sostenible, s’haurien de llegir uns 322 llibres de 110 pàgines. Si la mitjana de llibres que llegeix un català és de 10,9 llibres any, un dispositiu de lectura digital de llibres hauria de durar 30 anys per a compensar el seu impacte ambienatl.
Segons diverses fonts:
- Impacte Kindle d’Amazon: 168 kg de CO2 (Font: Cleantech Group). = 22,5 llibres de paper als EEUU.
- Per a compensar l’impacte d’un dispositiu de lectura digital a Suècia, caldria llegar 33 llibres digitalitzats de 360 pàgines cada un. (Font: Reial Institut de Tecnologia de Suècia).
- Es necessiten 15 anys per amortizar la petjada de carboni d’un llibre electrònic (Font: Carbone 4, consultora ambiental francessa).
- Entre l’iPhone4 (2010) i l’iPhoneX (2017), la petjada de carboni de la seva fabricació ha aumentat en un 75%.
- Ipad: 130 kg de CO2 en una vida útil de 3 anys. (45% de les emissions generades en la seva fabricació; 49% en el seu ús; 6% en el seu transport i tractament com a residu
Per cloure, i arran de les preguntes del públic sobre l’opacitat dels grans fabricants, Armengol va recordar de la importància de l’ecodisseny per facilitar l’economia circular i minimitzar els residus.
Pol·len edicions juntament amb Leitat impullsa una investigació sobre l’impacte del llibre digital o ebook a partir de l’análisi del cicle de vida d’aquests aparells de lectura digital. Tanmateix, Pol·len i Leitat estan realitzant un estudi d’impacte ambiental de la impressió digital, que permetrà calcular la motxilla ecològica per reduir els impactes en aquest tipus d’impressió tan estesa
Mentre s’esperen els estudis anunciats, les idees que van quedar sobre la taula a partir de la jornada són la importància de saber “fer conviure” el món dels llibres en paper i els de la nova tecnologia, perquè els primers no desapareixeran; l’autonomia i exigència que hem de tenir com a ciutadanes per demanar la traçabilitat dels productes, siguin o no electrònics; el fet de no concebre la natura com quelcom extern a nosaltres, aliè; i, finalment, el no perdre de vista la importància de “la comunitat” quan ens referim a tot allò que envolta el món de la cultura.
Per tot plegat, Pol·len edicions recomana l’ús de paper reciclat i alhora 100% certificat FSC, seguint la línia de Greenpeace; i l’ús de la motxilla ecològica ha de servir per calcular on generem els impactes i reduir-los.I només quan ja no es pot reduir més, compensar.
