Un exemple de la bona situació de l’aigua al sòl de Catalunya és l’aqüífer Carme Capellades, amb la bassa de davant del molí paperer (la Bassa del Molí de la Vila) actualment a punt de sobreeixir  

Les pluges intenses de les darreres setmanes han recarregat de manera notable el sòl dels boscos de la península

Aquesta aigua, invisible a simple vista però clau per a la salut dels ecosistemes forestals, pot ara visualitzar-se i analitzar-se amb detall gràcies a ForestDrought una de les dues eines de visualització de dades i modelització que acaben d’ampliar-se a escala estatal i que pot proporcionar informació útil a cossos de bombers, administracions i sectors claus com el forestal o l’agrari. A través de l’ús d’un model de simulació forestal i dades de fins a 3 milions de cel·les a tot l’Estat, el sistema permet accedir a l’anàlisi del balanç hídric dels boscos i els indicadors de risc d’incendi a tota la península i les Balears durant els darrers 365 dies, cosa fins ara no disponible de cap altra manera sense fer els càlculs un mateix. 

Els boscos regulen el cicle de l’aigua

Quan plou amb poca intensitat el sòl forestal pot arribar a absorbir un percentatge molt elevat de l’aigua que hi arriba. De fet, els boscos retenen molta més aigua que qualsevol altre tipus de coberta (matollars, sòls agrícoles…), el que ajuda a que no hi hagi avingudes encara més fortes riu avall. Quan no plou, l’aigua que han retingut al seu sol ens ajuda suportar millor els períodes de sequera, perquè aporta aigua als rius durant més temps i perquè manté els aqüífers carregats. “Aquestes aplicacions ens permeten fer un seguiment exhaustiu d’aquesta relació bosc-aigua tan important”, apunta Víctor Granda, científic de dades de l’Ecosystem Modelling Facility que ha desenvolupat el Laboratori Forestal. 

ForestDrought és una plataforma de modelització desenvolupada pel CREAF que, a diferència d’altres eines, modelitza com la meteorologia interactua amb el sòl i la vegetació, un factor clau per entendre fenòmens com la sequera, el risc d’incendi o la regulació del cicle de l’aigua. Tot gràcies al model MEDFATE, desenvolupat també per l’Ecosystem Modelling Facility. Fins ara, només operava a escala catalana i ara ofereix informació de tots els boscos d’Espanya. L’eina calcula diàriament el contingut d’aigua al sòl i l’estrès hídric de la vegetació a partir de dades de l’ Agencia Estatal de Meteorologia (AEMET), el Servei Meteorologic de Catalunya (SMC), MeteoGalicia i la Red de Información Agroclimática de Andalucía (RIA), combinades amb informació del sòl, el relleu i l’estructura del bosc procedent de l’Inventari Forestal Nacional, el Mapa Forestal d’Espanya i dades derivades de vols LiDAR. Tot plegat permet estimar l’estrès per sequera de la vegetació i la humitat del combustible viu, dues variables clau per entendre el risc d’incendis forestals. 

D’altra banda, l’actualització del Laboratori Forestal també ha permès millorar una altra aplicació que també s’amplia a tot l’àmbit espanyol, parlem del Meteoland, una aplicació que proporciona estimacions de meteorologia diària de manera contínua a partir d’eines d’interpolació estadística.  Ofereix els darrers 365 dies, fins i tot en zones on no hi ha estacions meteorològiques, de variables com la temperatura, la precipitació, la humitat relativa, el vent, la radiació solar i l’evapotranspiració potencial. “Meteoland pot ser molt útil en casos on es necessiti consultar dades climàtiques a zones on no hi ha informació directa disponible, a més, permet consultar la seva incertesa. Això inclou casos com a estudis científics, però també hem tingut comentaris d’usuaris que usen la informació per predir en quines zones hi haurà més bolets durant la temporada”, comenta Víctor Granda.  

Una esponja plena a vessar

Les darreres pluges i episodis de llevant han provocat un augment molt significatiu de la humitat del sòl forestal en bona part del territori. Per una banda, les visualitzacions del Laboratori Forestal mostren resultats màxims d’humitat del sòl, el que significa que l’aigua s’ha infiltrat fins emplenar-lo, i per altra banda, resultats molt alts d’aigua blava, el que vol dir que l’aigua que ja no s’absorbeix llisca pendent avall, sorgeix de les fonts i rieres cap al riu o percola fins a omplir aqüífers subterranis. Recordem que l’aigua verda és aquella aigua de la pluja que queda retinguda al bosc, tant dins de la vegetació com sota terra, mentre que l’aigua blava és aquella que flueix de les fonts i rieres i arriba al rius,aiguamolls, embassaments i aqüífers.  

Aquesta recàrrega és clau per a la resiliència dels boscos, ja que pot esmorteir l’impacte de futures sequeres i reduir el risc d’incendi a curt i mitjà termini, sempre que les condicions meteorològiques futures no reverteixin aquesta situació. També és clau per la resiliència dels humans, ja que es reomplen embassaments i aqüífers que després són claus per abastir el sector agrícola i industrial en sequeres futures. Tot i això, un sòl molt carregat d’aigua també pot desestabilitzar terrenys i comportar despreniments en zones d’alta pendent com talussos.  

“Tenir el sòl ple d’aigua és una assegurança de futur. Ens permet saber que davant de futures sequeres tindrem un reservori d’aigua imprescindible per mantenir els boscos i els cabals del rius. Tot i això, la darrera vegada que vam aconseguir quantitats bones d’aigua al sòl forestal va ser durant el Glòria el 2022, i ja vam veure que les onades de calor i les sequeres extremes són capaces de deixar-nos sense aigua amb poc temps, no podem baixar la guàrdia”, comenta Annelies Broekman, investigadora del CREAF experta en aigua i canvi global.  

Després de tres anys de sequera, a Catalunya ha hagut de ploure per sobre de la mitjana dels darrers 20 anys, en alguns casos un 150% més, perquè el sòl forestal es reompli de nou fins al seu màxim

Un exemple de la bona situació de l’aigua al sòl de Catalunya és l’aqüífer Carme Capellades, un símbol de la sequera dels darrers anys amb la imatge de la seva bassa seca davant del molí paperer. Avui aquesta bassa està a punt de sobreeixir, el que indica que l’aqüífer es troba ple del tot.   

Ciència oberta al servei de la societat

El Laboratori Forestal és una infraestructura 100% desenvolupada i mantinguda pel CREAF, amb finançament del programa Severo Ochoa. A més de les eines de visualització, les dades i els models generats constitueixen una base fonamental per a la recerca científica i per a l’anàlisi del canvi climàtic sobre els boscos mediterranis. Dins de la plataforma els usuaris poden visualitzar les dades però també descarregar-les i fer-les servir pels seu propis experiments. A banda d’aquestes dues apps el Laboratori també compta amb apps que permet seguir l’estat de salut dels boscos de Catalunya (el Deboscat), dades sobre mesures concretes del bosc, com l’al·lometria, o dades dels inventaris forestals, entre d’altres.