La riquesa del delta de l’Ebre està estretament vinculada a l’aigua dolça. Una bona gestió d’aquest element millora els estats ambientals i, de manera directa, les capacitats productives. Aquest és l’objectiu que persegueix el Pla integral de gestió de l’aigua dolça del delta de l’Ebre que han presentat aquest matí el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà: la millora ambiental i productiva de basses i badies per incrementar les capacitats de pesca, aqüicultura i caça, a més de preservar la biodiversitat i els ecosistemes deltaics.

El pla presentat avui neix a petició del sector primari, però també del Parc Natural del Delta, i busca promoure un marc en què els diferents sectors es coordinin i treballin units des del territori fent propostes consensuades i eficaces en relació amb la gestió de l’aigua dolça.

En aquest sentit, el Pla vol esdevenir una taula de gestió que, reconeixent el paper de les comunitats de regants com a tenidores de la concessió de l’aigua i de la seva obligació primera d’assegurar el cultiu de l’arròs, sigui capaç de decidir i prioritzar fluxos d’aigua sobrants o de sortida dels camps d’arròs. Així, a part d’estar representades les dues comunitats de regants, es planteja també la representació dels sectors productius (agrícola, pesca, llacunes, aqüicultors i caçadors), el Parc Natural, el Departament d’Agricultura, l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (ICEDE) i el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO)-Costes de Tarragona.

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha assenyalat que “el Pla té la virtut de fer compatible el creixement econòmic i l’aposta clara per la millora de les condicions mediambientals del país” i que forma part dels projectes inclosos al Pla per a la reactivació econòmica i la protecció social elaborat pel Govern. En aquest context, ha destacat que hi conflueixen dos dels eixos que el Govern ha marcat com a prioritaris per la reactivació econòmica: l’impuls de de l’economia per a la vida i la culminació de la transició ecològica. “Quan parlem d’economia per a la vida, ens referim a la transformació del sector agroalimentari, una aposta per la competitivitat, la sostenibilitat, la qualitat i la proximitat, que contribueix a la cohesió i el reequilibri territorials”, ha subratllat.

Aragonès també ha posat de manifest que la transició ecològica passa per “una gestió eficient dels recursos, compromesa de forma inequívoca a fer front al canvi climàtic”. Al seu parer, “qualsevol sector econòmic amb vocació de futur ha de tenir en compte la variable mediambiental i s’ha de comprometre amb el territori i amb el repte global de Planeta que tenim”. En aquest sentit, ha qualificat d’”absolutament insuficient” la proposta econòmica del Govern de l’Estat per protegir el Delta. Segons el vicepresident, “hem de preservar la morfologia actual del Delta i no acceptar la regressió com un procés natural. No podem cedir més metres al mar, sinó retrocedir la línia de la costa”. I ha instat el Ministeri a ser “molt més ambiciós i no fer-se enrere dels projectes que s’havien plantejat anteriorment”. Per la seva banda, “el Govern de Catalunya estarà al costat de la gent del Delta i farà seves les propostes que surtin de la taula de consens”, ha afirmat.

Teresa Jordà, per la seva banda, ha assegurat que el Pla “en cap moment vol treure sobirania a les comunitats de regants, però sí tenir major capacitat de generar excedents i gestionar-los. És un tema de diferents qualitats d’aigua, de reg o de desguàs, de diferents necessitats segons l’època de l’any i de generar solucions a problemes. Per tant, cal tenint present que l’objectiu primari d’aquesta aigua és la producció d’arròs, i cal que els diferents sectors es coordinin per gestionar excedents i ús secundari de l’aigua”.

L’altre gran eix de Pla és la construcció d’infraestructures de reg i desguàs necessàries per assegurar la màxima productivitat dels ecosistemes i de les activitats productives, és a dir, per crear riquesa. Es treballa en el disseny i la realització de connexions hidràuliques, estacions de bombament, sistemes de control, aïllaments de zones, etc.Un nou format de bombes d’aigua i sistemes de desguàs més sostenible i adaptable

Aquestes infraestructures han de ser adaptables, amb capacitat de tenir diferents funcions que permetin la seva adaptació a diferents moments i circumstàncies. Per a una bona gestió de l’aigua dolça, cal que el sistema sigui flexible i permeti opcions.

El Pla promou el disseny d’un nou plantejament d’estacions de bombament més eficients, sostenibles i versàtils, amb capacitat per adaptar-se al dia a dia i a episodis de grans necessitats d’evacuació d’aigua.

En aquest àmbit, es vol avançar en solucions de sostenibilitat energètica, tant en la incorporació de sistemes de bombament de menor consum energètic com en el major control dels fluxos d’aigua i en la instal·lació d’energies sostenibles.

Al mateix temps, es volen adoptar solucions adaptades al canvi climàtic i a la pujada del nivell del mar, perquè les solucions proposades siguin duradores durant els pròxims 30 anys.

Cal tenir en compte que “en els darrers 10 anys, les comunitats de regants del delta de l’Ebre han hagut d’incrementar moltíssim els volums d’aigua que havien de bombar des dels arrossars a mar. Actualment, aquest bombament és del 90% i en pocs anys arribarà al 100%. A més, la progressiva pujada de la mar obligarà a crear estructures de protecció i a estar preparats per a fenòmens de pluges intenses. Tots aquests aspectes cal que ja formin part del disseny perquè el disseny mateix no quedi obsolet en  pocs anys”, ha destacat la consellera Jordà.

Així mateix, el Pla també busca millorar la gestió hidràulica en termes de control i eficiència de la xarxa de reg; construir connexions de la xarxa de reg amb espais naturals; zonificar el delta de l’Ebre i crear espais diferenciats que ofereixin la possibilitat d’assumir activitats diverses simultàniament; reforçar la morfologia actual de les llacunes del delta i potenciar-ne la biodiversitat, i millorar les capacitats ecològiques i productives de les badies.

La Taula del Penal com a punt de partida

Aquesta iniciativa no parteix de zero, sinó que compta amb l’experiència prèvia de la Taula del Penal, un ens que es va constituir per fer el seguiment de l’entrada en funcionament, durant l’any 2019, d’unes bombes al canal del Penal, que uneix la bassa del canal Vell amb el riu. En aquest òrgan, hi estan representats, a més de la Comunitat de Regants Esquerra i el Departament d’Agricultura, caçadors, musclaires, pescadors i el Parc Natural. Es mantenen 4 reunions durant l’any, i les decisions sobre l’entrada o no d’aigua dolça a la bassa es prenen sempre per consens. Aquesta Taula ha estat l’embrió d’aquest nou Pla, molt més ambició i amb un àmbit d’actuació a tot el delta de l’Ebre.

Finalment, cal recordar que el Pla de l’aigua dolça presentat avui està inclòs entre els 10 projectes que ha aprovat el Departament per avançar cap a un canvi de model del sector inclosos dins el Pla de reactivació econòmica i protecció social en l’àmbit de la CORECO. Precisament, en l’àmbit de la cohesió territorial, on es contemplen aquelles accions que es planifiquin i desenvolupin per a augmentar la resiliència del territori davant la situació actual (crisi climàtica, crisi social i econòmica derivada de la COVID-19).