En el decurs dels quatre anys que ha durat el projecte Life+ Futur Agrari, s’han organitzat prop de 100 jornades tècniques, amb l’assistència de 6.500 agricultors, ramaders, tècnics assessors, estudiants, etc. que han conegut de primera mà les eines més efectives per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes.

El projecte Futur Agrari
Futur Agrari ha estat un projecte amb un pressupost de 2,3M€, dels quals 1,7M € han estat cofinançats per la Unió Europea. Des del seu inici al setembre 2013, ha posat en pràctica tecnologies existents de gestió de la fertilització i tractament de dejeccions ramaderes, amb l’objectiu de donar-les a conèixer al sector per tal de minimitzar els continguts elevats de nutrients en zones de Catalunya amb una elevada concentració ramadera.

Els resultats d’aquest projecte s’han presentat avui en una roda de premsa que ha tingut lloc a Vic i ha estat presidida pel director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, que també ha estat l’encarregat d’inaugurar la Jornada ‘Cloenda del projecte. LIFE+ FUTUR AGRARI. Gestió del nitrogen al sector agrari’, inclosa dins del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT).
Mòdol s’ha mostrat satisfet de la repercussió del projecte en el sector, i ha explicat que “els empresaris són conscients que, per poder treballar en el futur, cal millorar el present, invertint en les explotacions i en el bon ús de les dejeccions ramaderes”.

En aquest sentit, en aquests 4 anys de projecte, a banda de les jornades, s’han creat dues pàgines web, la del projecte www.futuragrari.cat, i una en relació amb l’agricultura de precisió, https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/agricultura-de-precisió que han arribat a aconseguir prop de 14.000 visites anuals.

Pel que fa a publicacions tècniques, s’ha generat una dotzena de documents de caràcter més divulgatiu adreçades al sector i especialitzades en aspectes ramaders, agrícoles i fins i tot relacionades amb l’àmbit forestal.

Un gran ventall de solucions tecnològiques

La transferència d’aquests coneixements ha estat possible gràcies al gran ventall de solucions tecnològiques i diversos coneixements científics que s’han testat en el marc d’aquest projecte i que s’han concretat en tres tipus d’accions demostratives:

La primera acció s’ha destinat a explicar diferents opcions per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes a les granges de porcí. S’ha posat especial èmfasi en 3 aspectes que s’han demostrat clau de cara a la millora del maneig de les dejeccions ramaderes: la gestió de l’aigua, la gestió de l’alimentació i l’adopció de sistemes de tractament.

· L’elecció dels abeuradors en granges de porcí
Conjuntament amb la Universitat de Lleida i el Centre d’Estudis Porcins, durant els anys de projecte s’han caracteritzat 26 tipus d’abeuradors de granges de porcí. S’han descrit els diferents tipus amb què s’ha treballat (materials, dimensions, mecanismes de regulació) i s’ha fet proves variant cabals i pressions. Aquestes actuacions s’han executat en granges de porcí en les quals s’han aconseguit reduccions de fins al 50% en el volum generat de purí.

Actualment, moltes de les granges de porcí de Catalunya han adoptat aquestes tècniques amb reduccions molt substancials dels volums de purí generats.

· Canvis en les dietes del porcí i el nou mètode del balanç del nitrogen en explotacions porcines
L’alimentació és on hi ha el major cost en les granges d’engreix de porcí, amb la qual cosa reduir el consum de pinso i ajustar-ne la proteïna a les necessitats de l’animal han esdevingut mesures molt efectives tant econòmicament com ambientalment.

Les proves executades durant el projecte a l’Estació Experimental de l’IRTA de Monells i en diverses granges comercials han demostrat que canviant l’alimentació és possible generar menys purí i excretar menys nitrogen, fòsfor i metalls pesants, però sense afectar la producció ni la qualitat de la canal.

En aquesta línia, un nombre molt elevat de granges del sector porcí a Catalunya ja han modificat els seus sistemes d’alimentació. Paral·lelament, s’està treballant amb en una metodologia pionera a l’Estat espanyol, basada en un balanç d’entrades i sortides, per conèixer la quantitat excretada de nitrogen en cada granja.

· L’eficiència en la separació mecànica dels purins
L’elevada concentració ramadera en determinades àrees del país ha fet que el DARP apostés durant els darrers anys per alguns sistemes de separació sòlid-líquid, utilitzats per a convertir el purí (un fertilitzant que conté encara massa aigua i, per tant, n’encareix el seu transport) en una fracció sòlida (que conté molta matèria orgànica, fòsfor i una part del nitrogen, i és rendible per a transportar) i una fracció líquida (amb gran part del nitrogen i el potassi del purí inicial, i que es pot aplicar prop de la mateixa granja).

Durant els anys de projecte, s’han fet proves en 9 explotacions ramaderes que disposaven dels principals tipus de separadors existents al mercat i s’ha determinat els rendiments de separació que es poden obtenir aquests sistemes si es treballa en condicions òptimes. Així, en separadors estàtics i de pressió es pot arribar a separar fins a un 20% del nitrogen del purí inicial a la fracció sòlida final, mentre que en el cas d’utilitzar sistemes centrífugs aquestes xifres poden incrementar-se fins al 50%.

En l’actualitat, hi ha al voltant d’uns 160 separadors sòlid-líquid a Catalunya, una eina pràcticament inexistent quan es va iniciar el projecte.

La segona acció s’ha centrat en dur a terme mesures que, o bé a un cost mínim o bé pensats com una inversió, aprofiten els nutrients excedentaris. L’objectiu principal del projecte ha consistit en implantar aquestes mesures pioneres a Catalunya, tot i ser molt freqüents en països com França o els Estats Units, i demostrar que són viables tècnicament i econòmicament en les nostres condicions.

· Adaptació dels cultius captadors a Catalunya i el seu ús en plantes de digestió anaeròbia
Els cultius captadors de nitrogen són cultius secundaris que tenen com a objectiu principal reduir o minimitzar les pèrdues de nitrats a través del sòl després del conreu principal (que acostuma a ser un conreu d’estiu com el blat de moro).

El projecte ha estat fent proves amb alguns d’aquests cultius (raigràs, colza farratgera i civada negra) i conclou que amb la seva implantació es podrien arribar a captar cada any de l’ordre de 50 a 150 quilos de nitrogen per hectàrea. Amb aquesta actuació s’aprofitaria aquest nitrogen que ja existeix al sòl (no se n’aporta de nou) i es reduiria la possible contaminació de les aigües en cas de pluges abundants.

Un cop efectuada la seva funció a terra, els cultius captadors poden ser utilitzats com a cosubstrats en les plantes de biogàs per al tractament dels purins. El potencial de generació de biogàs per part dels purins és baix, però si es barregen amb determinats cosubstrats la producció de biogàs s’incrementa considerablement. Durant el projecte s’han fet mesures a l’IRTA, a Torre Marimon, i s’observa que el seu ús pot augmentar un 42% la generació d’energia elèctrica de la planta a partir del biogàs.

En el marc d’aquest projecte, en col·laboració amb el Centre de la Propietat Forestal i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, també s’ha provat amb èxit en diferents zones de Catalunya, la combinació de plantacions d’arbres intercalats en conreus en distribució lineal de manera compatible amb tècniques agrícoles modernes. Aquestes plantacions ben dissenyades, donen resultats econòmics, productius i ambientals superiors als del sistema agrícola i forestal per separat.

Finament, la tercera part del projecte Futur Agrari ha englobat tots aquells aspectes relacionats amb la fertilització dels cultius. S’ha incidit molt en el fet que per efectuar una bona aplicació és tant important saber a priori la dosi de nutrient que es vol aplicar com que la quantitat que finalment s’aplica a camp s’aproximi a la desitjada.

· Anàlisis del contingut de nutrients en els sòls
En el marc d’aquest projecte, s’han fet més de 1.700 anàlisis de nitrats en sòls agrícoles regats per les aigües del Canal Algerri-Balaguer, que han servit per constatar el potencial de millora que podien aconseguir algunes de les explotacions agràries col·laboradores. La resposta més que positiva dels agricultors i ramaders assessorats recalca la necessitat del sector en rebre un assessorament tecnificat que els orienti en els aspectes de la fertilització i la gestió de les dejeccions ramaderes. En aquest sentit, s’han lliurat més de 600 butlletins d’assessorament personalitzats a agricultors que conreen cereals (panís i ordi) i per al cultiu del panís.

· FertiNext: eina virtual per a la planificació de la fertilització
Seguint la línia d’assessoraments a la fertilització marcada pel DARP, s’ha generat, conjuntament amb la Fundació Mas Badia, el FERTINEXT, una eina informàtica que permet calcular la dosi d’adob a aportar segons el cultiu i el maneig agrícola de cada situació. Aquesta eina, que inicialment es va dissenyar en suport paper, ara s’ha actualitzat en format web, de manera que és disponible fins i tot per a dispositius mòbils.

· Instruments de teledetecció per a la millora de la fertilització
La inclusió de la teledetecció a l’agricultura ha rebut un fort impuls amb l’aparició dels drons a preus molt assequibles i de gran precisió, i més recentment amb el desenvolupament del satèl·lit gratuït Sentinel per part de l’Agència Espacial Europea, que han apropat aquesta tecnologia a nivell d’explotació als sectors agrari i forestal.

Dins el projecte Futur Agrari i amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, s’ha desenvolupat el Visor Agroforestal I3, una plataforma web ideada per obtenir, de forma gratuïta, imatges a partir de satèl·lit que puguin servir d’ajuda per detectar les carències de nitrogen de qualsevol parcel·la agrícola de Catalunya.

El projecte, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida i el Centre de Visió per Computador, ha tret profit de les imatges de teledetecció per desenvolupar un protocol que faciliti l’obtenció de mapes de sòls a escala prou detallada com perquè siguin d’utilitat de cara al maneig de les parcel·les agrícoles. D’aquesta manera, es podrà disposar d’informació de sòls molt útil de cara a fer un bon disseny del reg o ajustar la fertilització de les parcel·les.

· Equips de precisió per a l’aplicació de purins
Després de 4 anys de projecte, s’ha fet un gran pas en la difusió d’aquests equipaments, fins al punt que s’ha passat d’un nombre pràcticament inexistent d’equips de mànegues l’any 2013 fins a disposar de més de 65 equips distribuïdors de purins (principalment mànegues) a finals de 2017. Aquesta feina de transferència tecnològica s’ha fet paral·lelament amb l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes.

Un altre avenç significatiu millorat arran del projecte ha estat la utilització cada cop més freqüent del conductímetre, una eina que possibilita conèixer amb força exactitud el contingut de nutrients del purí fins i tot durant el mateix moment de l’aplicació. Avui en dia, ja és possible aplicar una dosi agronòmica d’adobs com els purins com si es tractés d’adobs minerals o de síntesi. De fet, en l’actualitat (finals de 2017) hi ha almenys uns 50 conductímetres instal·lats a les cisternes d’aplicació a Catalunya. Durant l’etapa final del projecte, s’han desenvolupat noves rectes de regressió que permeten millorar aquesta precisió.

El projecte Futur Agrari ha estat coordinat pel DARP i ha comptat amb la participació de l’Agència de Residus de Catalunya, el Centre de la Propietat Forestal, l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries i la Fundació Mas Badia, entre altres institucions.

La informació generada i aquella que es generi un cop finalitzat el projecte al març de 2018 estarà disponible a la pàgina web del projecte (www.futuragrari.cat) o bé en qualsevol de les institucions implicades en el projecte.