Viticultura regenerativa o com frenar la crisi climàtica aplicant l’agricultura regenerativa al conreu i la cura de les vinyes

Com contribuir a frenar el canvi climàtic des de les vinyes és el motiu que ha portat a diversos viticultors a agrupar-se i treballar conjuntament en aquesta línia. Així va néixer el novembre passat l'Associació de Viticultura Regenerativa, que ha dedicat la seva primera trobada a exposar els pilars de la viticultura regenerativa, un model vitícola basat en els principis de l'agricultura regenerativa, i que es postula com una solució davant del canvi climàtic, des de les vinyes. La clau de l'agriocultura regenerativa es troba en regenerar la terra, el sòl, mitjançant la potenciació de les dinàmiques naturals. Per tant les intervencions regeneratives es dirigeixen a augmentar el nivell de carboni orgànic al sòl, perquè sigui més fèrtil i retingui més aigua, realitzant les intervencions justes amb la maquinària apropiada, i aprofitant els serveis animals a l'màxim en imitació de la natura.

L’Associació de Viticultura Regenerativa ha celebrat aquest dimecres, 2 de febrer, el seu primer acte virtual per presentar l’entitat, constituïda el passat mes de novembre, i explicar els pilars d’aquest model vitícola que es postula com una solució davant del canvi climàtic. A la trobada, que s’ha celebrat en format virtual i ha reunit un centenar de persones, hi han participat els cinc socis fundadors – Família Torres, Clos Mogador, Can Feixes, Jean Leon i AgroAssessor – i Vins Nadal, un dels nous membres de l’associació.

Els principals objectius de l’associació, constituïda el passat mes de novembre, són:

  • Promoure unes pràctiques vitivinícoles que tinguin com a objectiu preservar el planeta i les persones que l’habiten a través de la regeneració dels sòls, la reducció de la desertització i la creació de biodiversitat al mateix temps que produeix una alimentació saludable i es contribueix a combatre la crisi climàtica.
  • Oferir les eines necessàries als productors per aplicar-les i als consumidors per reconèixer els productes fruit de l’aplicació d’aquestes pràctiques regeneratives.
  • Divulgar la viticultura regenerativa com a possible solució al canvi climàtic i promoure les pràctiques regeneratives a la societat.
  • Actuar com a hub de viticultura regenerativa, facilitant l’intercanvi d’experiències i coneixement i un programa formatiu sobre aquesta matèria.

Miquel Torres, director general i cinquena generació de Família Torres, ha començat l’acte donant la benvinguda als cellers que ja formen part de l’associació i que provenen de diferents denominacions d’origen com Binissalem (Mallorca), Rioja, Navarra, Ribera Sacra i Priorat. Ha recordat que “l’associació ha nascut per impulsar un canvi de paradigma a les vinyes, sumar esforços i compartir principis i coneixements d’una nova manera d’entendre la viticultura que ajudarà a mitigar els efectes del canvi climàtic i altres grans desafiaments com són la sequera i l’erosió, a més de fomentar la biodiversitat”.

Francesc Font, soci fundador d’AgroAssessor Farm Managers, ha explicat l’essència de la viticultura regenerativa i ha alertat que al planeta li queden 60 veremes si no reactiva les “tres M”, els grans oblidats: minerals, microbiologia i matèria orgànica. Segons Font, s’ha “d’enfortir el sistema activant la natura” i “el primer pas per regenerar la terra són les cobertes vegetals”. L’agricultura regenerativa “és com una caixa d’eines que serveixen per millorar el sòl i millorar l’entorn”, capturant carboni, frenant l’erosió i produint aliments saludables sense tòxics.

La taula rodona, que ha moderat l’enòloga Montse Catasús, secretària de l’associació, ha plantejat els reptes i beneficis de la viticultura regenerativa segons les diferents experiències dels ponents. Mireia Torres, directora de Jean Leon, ha explicat que està investigant en el marc d’un projecte europeu, juntament amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Universitat de Lleida, per entendre quin tipus de cultiu de cobertura permet retenir més carboni al sòl i com afecta a la biodiversitat, al vigor de la vinya i a la producció. Christian Barbier, responsable de viticultura de Clos Mogador, ha compartit la seva experiència d’una dècada treballant en viticultura regenerativa que ell defineix com una “viticultura conscient a base de provar, errar i tornar a provar”.

Joan Huguet, copropietari de Can Feixes, s’ha mostrat convençut que “no podem continuar llaurant la terra com ho fèiem” ja que això ha fet empobrir els sòls, una situació que està revertint gràcies a les cobertes vegetals que gestiona amb l’ajuda d’un ramat oví. Miquel Torres, per la seva banda, ha abordat les diferències en l’aplicació de les practiques regeneratives en vinyes del Priorat com Mas de la Rosa i com Mas La Plana al Penedès i ha assenyalat que “la regeneració va més enllà d’un canvi en els sòls, és un canvi en la mentalitat de les persones”.

A continuació, ha intervingut Esperanza Nadal, enòloga de Vins Nadal, que s’ha sumat recentment a l’associació ja que veu en la viticultura regenerativa un camí que s’ha d’emprendre “per sentit comú”. Segons Nadal, “al celler hem reduït considerablement les nostres emissions però ens quedava pendent el camp, i la viticultura regenerativa és l’únic model amb el que ens sentim a gust i que ens permetrà avançar de debò”.

La última intervenció del debat ha estat la del Francesc Font, qui ha afirmat que els primers passos per aplicar la viticultura regenerativa consisteixen en “aprendre, llegir, veure, visitar finques, provar, equivocar-se, tornar a provar però, sobretot, desaprendre molt i fer un canvi mental encara que hi hagi un peatge. Al final arriba un moment en què no et penedeixes de res”. El webinar ha finalitzat amb les preguntes dels assistents, que els ponents han anat responent en base a les seves experiències, i una crida als cellers, viticultors, institucions i qualsevol persona interessada a sumar-se a l’Associació de Viticultura Regenerativa per compartir aquestes experiències i coneixements i sumar esforços en benefici de la terra i el planeta.  

Es pot veure el webinar, clicant aquí.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...