‘Et necessitem, recicla’

Amb aquest lema, l'Agència de Residus de Catalunya impulsa una nova campanya per potenciar la recollida selectiva. Una campanya que, a partir d'aquest divendres, pretén interpel·lar totes aquelles persones que encara no reciclen ni separen els residus, i continuen posant excuses per no involucrar-s'hi.

D’aquesta manera, i amb la intenció de remoure consciències, l’Agència de Residus de Catalunya difondrà tot un seguit d’anuncis tot un seguit d’anuncis que mostren les excuses habituals de qui encara no recicla i els contraposa a les conseqüències de no fer-ho. Amb aquesta nova iniciativa, l’Agència no només apel·la als particulars, sinó també als grans generadors de residus, com restaurants o comerços que encara no participen del procés de la recollida selectiva dels residus, perquè separin correctament la brossa. 

A Catalunya més del 50% dels residus d’envasos de vidre i prop del 25% d’envasos lleugers provenen de bars i restaurants. Trobar mecanismes perquè aquests grans productors facin una bona recollida selectiva és clau per millorar la recollida selectiva global a Catalunya, que actualment és del 40%. En aquest sentit, la Comissió Europea ha establert que els països de la UE han d’arribar a un objectiu de reciclatge del 50% dels residus municipals l’any 2020. Per a assolir–lo, caldria augmentar entre 5 i 10 punts la recollida selectiva, arribant entre el 60% i el 75%, tenint en compte que no tot allò que es llença es fa al lloc on toca.

L’impacte de no ‘reciclar’

En els diversos espots de televisió, s’exposen les excuses habituals que esgrimeix qui encara no recicla: ‘no tinc temps, em manca espai a la cuina, els contenidors estan lluny…’ Unes raons que es fan petites davant dels grans problemes ambientals ocasionats per una gestió irresponsable dels residus: l’augment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que contribueixen al canvi climàtic, l’impacte de les deixalles marines i plàstics de tot tipus als mars i als seus ecosistemes, o la sobreexplotació dels recursos naturals.

Tot plegat, sense comptar els costos econòmics que han d’assumir les administracions per gestionar i intentar recuperar els residus que no s’han separat bé en origen, construint instal·lacions de tractament mecànic-biològic del rebuig. De fet, separar els residus hauria de ser ja una pràctica lògica i habitual: les persones comprem, consumim, generem uns residus i els gestionem en el seu nostre espai a casa.
Sistemes de recollida eficients

El compromís i els recursos que destinen els municipis a gestionar  la brossa i el model de recollida selectiva per recollir-la també és un factor que influeix decisivament en els resultats de recollida dels municipis. El model porta a porta i el de contenidors tancats amb control d’ús són sistemes que els municipis estan triant cada cop més per millorar els resultats. La futura Llei de Prevenció i Gestió de Residus i de l’ús eficient de recursos de Catalunya, actualment en preparació de la fase de consulta prèvia pública, és l’instrument normatiu que ha permetre fer aflorar allò que paga cada persona per la gestió de la seva brossa; aplicar models per individualitzar la gestió dels residus, com el porta a porta o els contenidors tancats amb control d’ús; i establir una taxa justa amb el pagament per generació.

Comparteix-me:

Un nou informe alerta que l’Antàrtida s’acosta a un punt d’inflexió i demana proteccions urgents

L´Antàrtida i l´Oceà Austral que l´envolta estan experimentant anomalies de temperatura sense precedents, amb onades de calor marines més freqüents i un canvi radical en la pèrdua de gel marí,...

Puigcerdà acull la XIII edició del Congrés Europeu de Muntanya aquest mes d’octubre

Sota el lema "Dissenyant el futur de les economies de muntanya", el congrés -que tindrà lloc del 15 al 18 d'octubre- te l'objectiu de convertir en més sostenibles, resilients i...

Eliane Brum: “No es pot arrencar una part de la selva amazònica sense que tot s’alteri”

I quan diu tot, la periodista i activista brasilera vol dir TOT. Es refereix al conjunt de la selva amazònica com a hàbitat de centenars d'espècies animals, vegetals i humanes...