La vicepresidenta segona del Govern per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va comunicar a Político la decisió del Govern d’abandonar el Tractat de la Carta de l’Energia (TCE), un acord molt controvertit del qual l’Estat espanyol forma part juntament amb 52 països més d’Europa i Àsia. La notícia —que segons fonts oficials compta amb el suport de la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, María Reyes Maroto, i del ministre d’Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares— s’ha conegut sis setmanes abans de la celebració de la Conferència anual de la Secretaria de la Carta de l’Energia a Mongòlia, que té per objectiu ratificar la modernització del Tractat.
El TCE, qualificat recentment pel Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) com “un greu obstacle per a la mitigació del canvi climàtic”, protegeix les inversions estrangeres al sector energètic -sobretot aquelles relacionades amb els combustibles fòssils- i permet a les empreses demandar als països davant un sistema de tribunals privats (conegut com l’ISDS) si consideren que aquestes han legislat en contra dels seus beneficis.
Atesa la seva incompatibilitat amb l’Acord de París i amb altres polítiques que persegueixen l’acció climàtica, fa més de quatre anys els països es van embarcar en un procés per “modernitzar” el TCE. Les negociacions van culminar el 24 de juny passat amb l’adopció d’un acord preliminar, que va ser qualificat d'”insuficient” i “inacceptable” per les organitzacions de la campanya No als TCI.
Ara, la mateixa Teresa Ribera -que ja havia mostrat diverses vegades el seu escepticisme- ha reconegut que la modernització no ha donat lloc a “cap millora” per reduir la protecció de les inversions fòssils.
El text proposat garanteix almenys 10 anys més de protecció a les inversions existents en combustibles fòssils, mentre que algunes inversions noves en gasoductes i centrals elèctriques de gas quedarien protegides fins al 2030 o 2040.
A més, amplia l’àmbit d’aplicació del Tractat a altres tecnologies energètiques controvertides, com ara l’hidrogen o la biomassa, augmentant el risc de noves demandes. Si bé la proposta pretén prohibir les demandes ISDS entre països de la UE, aquesta mesura encara podria trigar entre cinc i deu anys més a entrar en vigor, que són els anys crucials per impulsar la transició energètica.
Marta García Pallarés, portaveu d’Ecologistes en Acció i de la campanya No als TCI, ha declarat: “Estem en un moment extremadament crític i necessitem mesures valentes, la sortida del TCE n’és una i ho celebrem. Ara és crucial que més països segueixin el camí iniciat per l’Estat espanyol; és senzillament vergonyós que els països de la UE acudeixin a la COP 27 a Egipte prometent reduir les emissions, mentre continua en un tractat que només a Europa protegeix infraestructura fòssil per valor de més de 340.000 milions d’euros”.
L’únic país de la UE que no és membre del TCE és Itàlia, que el va abandonar el 2016. Després del pas fet per l’Estat espanyol, altres països indecisos com França, Alemanya, els Països Baixos o Bèlgica podrien fer el mateix. A finals d’octubre s’espera una votació al Consell de la UE en què els països s’hauran de posicionar a favor o en contra del TCE modernitzat. Si altres països opten per la sortida, es podria aconseguir un bloc minoritari que posés fre a la modernització, ja que es requereix una majoria qualificada per poder donar llum verda al nou text abans de procedir a la seva ratificació final a la Conferència de Mongòlia el 22 de novembre.
Fins ara, hi ha 143 demandes sota el TCE, moltes relacionades amb mesures per pal·liar la crisi climàtica o protegir el medi ambient, com el cas dels Països Baixos, Eslovènia o Itàlia. Tot i això, l’Estat espanyol és el país més demandat.
Lucía Bárcena, investigadora del Transnational Institute -organització que ha revelat dades importants sobre el cas espanyol- ha afirmat: “El TCE s’ha convertit en un malson jurídic per a l’Estat espanyol, les demandes d’arbitratge ja han costat més de 1.000 milions d’euros de diners públic per donar compensacions i pagar a advocats i àrbitres. Aquestes reclamacions no fan més que desviar importants recursos públics que es podrien destinar a impulsar la transició energètica”.
Per la seva banda, Clàudia Custodio, també portaveu d’Ecologistes en Acció i de la campanya No als TCI, ha afegit: “Si bé la sortida del TCE no condueix automàticament a una transició energètica justa, és sens dubte un pas necessari que aclarirà el camí cap a l’abandonament de l’economia fòssil i el desenvolupament de regulacions ambicioses, com l’impuls de l’autoconsum o les comunitats energètiques entre moltes altres coses”.
“La sortida de l’Estat Espanyol del TCE és una altra victòria que ens recorda, una vegada més, que la lluita de les organitzacions i els moviments socials és crucial a l’hora d’impulsar canvis per a la construcció de societats més justes que situïn el benestar social i del planeta al centre”, ha conclòs Marta García Pallarés.
