La contaminació de l’aire, els residus i el canvi climàtic es mostren com els principals problemes ambientals en el darrer informe de l’estudi d’opinió

La Generalitat acaba de publicar el darrer Informe de l'estudi d'opinió sobre la percepció de temes ambientals corresponent a l'any 2021. L'estudi situa la contaminació de l?aire, els residus i el canvi climàtic com els principals problemes ambientals de la ciutadania. Pel que fa al canvi climàtic, el percentatge de persones que afirmen estar molt preocupades pels seus efectes s'ha reduït respecte a consultes anteriors. Pel que fa a la relació amb la natura es percep una elevada relació de les persones amb la natura, vinculada a la salut humana, i una preocupació en el 85% de les persones consultades sobre la pèrdua de biodiversitat.

Com cada any, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural realitza aquest estudi, que té per objectius conèixer la percepció general de la ciutadania sobre l’estat ambiental de Catalunya, i quins son els hàbits de la població catalana en relació amb el medi ambient. En aquest informe es presenten les dades obtingudes a la darrera onada de qüestionaris i l’evolutiu dels darrers cinc anys en les preguntes que s’han repetit per valorar-ne l?evolució, com la preocupació envers el canvi climàtic, o la percepció de la població respecte les polítiques de conservació de la natura.

Les conclusions de l’estudi s’han estructurat per temàtiques

Perceptció general de l’estat ambiental

– Pel que fa a la preocupació pels problemes o reptes ambientals, únicament un 2% de les persones consultades no es mostren preocupades per cap problema ambiental.

– El principal problema ambiental percebut per les persones consultades continua essent la contaminació de l’aire en general, seguida dels residus i el canvi climàtic i les seves conseqüències

Emergència climàtica

– El percentatge de persones consultades que afirmen estar molt preocupades per l’efecte del canvi climàtic es redueix lleugerament respecte de les darreres onades (38% vs. 41%), seguint la tendència d’anys anteriors.

– D’entre les persones que manifesten certa preocupació pel canvi climàtic, la pràctica totalitat consideren que és molt o bastant urgent actuar-hi (99%), i es pot apreciar com la urgència té una relació amb la preocupació, ja que les que estan més preocupades creuen en major mesura que és molt urgent actuar-hi que les que estan bastant preocupades.

– Els canvis en el clima són la principal conseqüència percebuda (36%), seguida dels efectes en el medi (28%).

– Un 91% afirma prendre mesures per reduir el canvi climàtic, dada que es manté respecte de l’onada anterior (93%), tot i que la tendència sembla a la baixa.

– El reciclatge continua essent la mesura més esmentada per les persones consultades per tal de reduir l’efecte del canvi climàtic. També destaquen les mesures relacionades amb el menor ús del cotxe, l’estalvi d’energia i l’ús de cotxes i electrodomèstics que contaminen poc.

Relació amb el medi ambient

– Elevada relació de la població amb la natura. Els tipus de relació més freqüents són l’interès, les sortides a la natura (excursions i fer esport) i la visualització de documentals. Tan sols un 2% de les persones consultades afirma no tenir-hi cap relació.

– Les persones consultades mostren un elevat grau d’acord amb les diferents mesures que es proposen.

– Un 84% de les persones consultades coneixen algun parc natural de Catalunya. Aquesta xifra disminueix en 4 punts respecte de l’any 2020. Els parcs naturals més coneguts continuen essent el Montseny, Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, el Delta de l’Ebre i Collserola.

Biodiversitat a Catalunya

– Un 86% de les persones consultades es mostren preocupades per la problemàtica de pèrdua de biodiversitat a escala global, i un 85% pel que fa a Catalunya.

– Fins a un 76% de les persones consultades consideren que actualment a Catalunya s’està perdent biodiversitat, dada que es manté respecte de 2020.

– El creixement urbanístic i la contaminació (aigües, terra o atmosfera) s’esmenten com les principals causes de pèrdua de biodiversitat. A continuació, s’esmenta el canvi climàtic i la pujada de temperatures, l’explotació i aprofitament dels recursos naturals, les espècies invasores i l’agricultura intensiva.

La conservació de la natura

– Percepció gairebé unànime que la conservació de la natura està relacionada amb la salut de les persones (91%). També es percep de forma generalitzada la relació entre canvi climàtic i conservació de la natura (90%). En canvi, hi ha una major percepció de no relació quant a conservació de la natura i creixement de l’economia (60%).

– En general, els persones consultades estan en desacord que els espais naturals protegits frenin l’economia. Consideren que les activitats econòmiques que es beneficien de la natura haurien d’ajudar a conservar-la.

– Un 79% de la població creu que l’esforç de les administracions per conservar la biodiversitat és insuficient, amb dades lleugerament inferiors a 2020 (84%). Només un 1% creu que és excessiva.

– Elevat nivell d’acord de la població sobre la necessitat de: restaurar els ecosistemes degradats, dotar de més recursos i gestió els espais naturals protegits, declarar més espais naturals protegits i prohibir determinades activitats amb impacte sobre la natura. Menys de la meitat, només un 46%, està d’acord a crear impostos o taxes per a la conservació de la natura.

– A la pregunta referent al nou impost sobre emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, un 79% afirma conèixer l’existència d’aquest impost.

Entitats ambientals

– Disminueix el percentatge d’enquestats que participen amb alguna associació o fundació fins a nivells de 2019. Concretament, un 29% afirma que actualment col·labora activament amb alguna associació o fundació de qualsevol àmbit, i se situa com la dada més elevada de la sèrie.

– Per tipologies d’associacions o fundacions, tornen a destacar les associacions o fundacions de tipus social, tot i que disminueixen respecte de 2020. Si ens centrem en els entitats que treballen en la conservació de la millora de la natura, el percentatge que afirma haver-hi col·laborat els darrers dos anys es manté en un 17%.

– Els tipus de col·laboració més freqüent en les entitats que treballen en la conservació i millora de la natura són el voluntariat o participació esporàdica. Ambdós casos augmenten la seva representació respecte de l’any 2020.

La Generalitat duu a terme aquestes consultes ciutadanes relatives al medi ambient en temes com la qualitat de l’aire, l’aigua, l’energia, els residus, el medi natural i altres des del maig del 2008

L’objectiu d’aquestes consultes és conèixer:

  • La percepció general de la ciutadania sobre l’estat ambiental de Catalunya.
  • Els hàbits de la població catalana en relació amb el medi ambient.

Aquestes consultes segueixen la metodologia òmnibus i es fan dos cops l’any, mitjançant enquestes telefòniques a persones més grans de setze anys residents a Catalunya.

Una de les particularitats d’aquesta metodologia és que permet incloure diferents enquestes i consultes de diverses empreses i/o entitats. Per tant, es tracta d’un qüestionari que s’estructura en diferents blocs, a partir dels quals s’extreu informació diferenciada en funció dels temes que es tracten. El punt de partida comú que han de compartir tots els participants és l’interès pel mateix públic objectiu o univers; en aquest cas la població de tot Catalunya.

Aquesta edició del 2021 l’ha organitzat el Departament d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural 

El propòsit principal de l’estudi és disposar dels indicadors de percepció i opinió sobre diferents àmbits relacionats amb el medi ambient i la sostenibilitat. L’informme del 2021informe presenta les dades de la darrera onada i l’evolutiu dels darrers cinc anys, en aquells aspectes on sigui procedent. En la present onada s’han produït canvis importants en el qüestionari: S’ha eliminat una pregunta sobre la creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, s’han modificat o eliminat algunes preguntes referents a l’impacte de la pandèmia i s’han incorporat preguntes per analitzar el coneixement i la opinió de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni i sobre actituds per a la conservació de la natura. 

Comparteix-me:

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...

Unes 200 espècies vegetals floreixen fora de temporada a Catalunya

Més de 200 espècies de plantes de 138 municipis catalans han florit quan no els tocava durant el darrer any i preferentment a les comarques del Tarragonès, el Baix Empordà...