[foto]
La Guia, que s’ha presentat aquest dimecres a Talamanca,, es centra en els principals mamífers que causen conflictes, com són quatre espècies d’ungulats salvatges: el senglar (Sus scrofa) i els cèrvids, concretament el cabirol (Capreolus capreolus), la daina (Dama dama) i el cérvol (Cervus elaphus), i conté exemples de mesures d’efectivitat contrastada i amb dades bàsiques per emprendre la seva aplicació. Cadascuna de les mesures disposa d’una fitxa amb informació rellevant per a la seva utilització i que pot ser actualitzada amb la incorporació d’elements innovadors que puguin ser també de referència en evitar danys.
En la presentació de la Guia, el diputat Jesús Calderer ha volgut remarca la importància d’aquesta Guia com un instrument de molta utilitat per donar resposta a demandes que es fan des dels municipis per poder solucionar problemes sorgits de la fauna salvatge, especialment els senglars, remarcant també que es tracta d’una «Guia viva, que anirà incorporant les novetats que vagin sorgint i que es podran consultar i descarregar des d’una web específica». En aquest sentit, Calderer ha anunciat que les mesures que surten a la Guia, els ajuntaments les podran demanar a través del Catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona. Per la seva banda, la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol, ha explicat que per assolir un nivell de poblacions estables en fauna salvatge «cal aplicar totes les mesures necessàries i possibles per superar aquesta problemàtica i arribar a l’escenari d’una població estable que no generi conflictes». Barniol ha destacat també que el catàleg és una mostra de treball coordinat entre administracions, en aquest cas, amb la Diputació de Barcelona.
Les mesures estan classificades per tipologies
Les accions o mesures descrites en el catàleg es classifiquen en diferents tipologies, ja siguin d’exclusió, d’expulsió o dissuasives, de captura i d’informació. Així, les mesures d’exclusió son les destinades a evitar l’entrada d’animals en conreus i espais lliures amb tancaments perimetrals; les mesures d’expulsió són aplicades per foragitar els animals amb dispositius acústics o dissuasius olfactoris; les de captura, usades per treure animals en zones urbanes i infraestructures, i les mesures de comunicació, per informar i motivar canvis d’hàbits de les persones que poden contribuir a generar o agreujar els conflictes generats bàsicament pel senglar.
El catàleg també disposa de mesures destinades a actuar sobre la vegetació o en l’adaptació d’elements del mobiliari urbà com ara papereres o contenidors de residus, per evitar que atreguin els senglars i impedint que tinguin accés a aliment. També es diferencia el lloc d’aplicació de les mesures, segons siguin espais urbans, agroforestals, com ara conreus i zones de pastura, infraestructures, en les que també s’hi poden incloure les de tractament de residus, o altres diversos que poden incloure equipaments esportius, com ara camps de golf o de futbol.
Finalment, una tercera classificació diferencia les mesures amb efecte ja sigui permanent, per aquelles que si es mantenen adequadament mantenen a llarg termini la seva efectivitat, o temporal, per aquelles que perden la seva efectivitat amb el transcurs del temps o que es poden transportar o activar per aplicar només en els períodes i llocs en que es produeixen danys en moments concrets.
En cadascuna de les fitxes descriptives de mesures s’indica a quin tipus corresponen per a cadascuna de les classificacions, segons quin sigui l’àmbit d’aplicació i el tipus i durada dels seus efectes.
