L’Observatori metropolità de papallones mBMS publica el seu quart informe de resultats i anuncia la troballa de set espècies pròpies d’ambients naturals i madurs al mig dels parcs metropolitans, algunes en regressió a Catalunya. És el resultat de l’esforç realitzat per un equip de 67 persones voluntàries durant quatre anys que surten a explorar els parcs i platges metropolitans cada 15 dies. “Aquestes papallones són típiques d’hàbitats naturals, per això aquí hi ha pocs individus, i és aquesta poca quantitat d’exemplars el que requereix temps i insistència per trobar-les” remarca Joan Pino, director del CREAF, catedràtic d’ecologia de la UAB i codirector científic l’mBMS. Per aquest motiu els autors de l’informe indiquen que és probable que se’n trobin de noves en els propers anys.
Els prats florits funcionen
La troballa reforça l’estratègia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) d’aplicar Solucions Basades en la Natura (SBN) en la gestió de la Xarxa Metropolitana de Parcs i Platges, que en aquest cas es concreta en potenciar els anomenats prats florits, superfícies de vegetació sotmeses a poques segues, absència de reg i lliures d’herbicides i fitosanitaris. “Els resultats de l’mBMS indiquen que els parcs amb prats florits mantenen poblacions de papallones a uns nivells similars a les formacions herbàcies naturalitzades que hi ha al voltant dels parcs”, afirma en Jordi Bordanove, coordinador de Serveis de Gestió de Parcs i Platges de l’AMB. Els prats florits metropolitans proveeixen aliment en forma de nèctar als adults, així com de plantes on fer-hi la posta. Per augmentar les possibilitats de trobar més espècies i exemplars, el projecte de ciència ciutadana impulsat per l’’AMB, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), el centre de recerca en ecologia CREAF i el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET) fa públic que aquest 2023 amplia els llocs on es pot participar i passa de 26 a 31 parcs i platges metropolitans i fa una crida a la ciutadania a unir-se al projecte per ampliar el coneixement d’aquests insectes bioindicadors.
Set espècies singulars
Les prospeccions de papallones dutes a terme pel voluntariat també han permès localitzar diverses espècies singulars. Aquestes són, per una banda, pròpies de boscos mediterranis i boscos de ribera naturalitzats, com ara l’aurora (Anthocharis cardamines), l’aurora groga (Anthocharis euphenoides), la nimfa mediterrània (Limenitis reducta) i la blanqueta dels nervis verds (Pieris napi), i d’altra banda, pròpies de prats naturals, com l’escac ibèric (Melanargia lachesis), la lleonada comuna (Coenonympha pamphilus) i la lleonada de garriga (Coenonympha dorus). “És una troballa important perquè les dues darreres espècies es troben en regressió arreu del territori català”, constata en Joan Pino.
L’informe també recull els resultats generals de la temporada 2022. El voluntariat del l’Observatori ha comptat 8.437 papallones de 40 espècies diferents per al conjunt de parcs i platges estudiats. Això correspon al 20 % de les espècies presents a Catalunya. Malgrat tot, les espècies que predominen als parcs i platges metropolitans són aquelles les erugues de les quals són capaces d’alimentar-se de molts tipus de plantes -espècies generalistes- i que també tenen una gran capacitat de dispersió, capaces d’habitar ambients naturals i enjardinats i travessar la trama urbana. Són característiques necessàries per poder viure en parcs rodejats de ciutat. “Aquestes dades indiquen la necessitat de potenciar i mantenir la infraestructura verda metropolitana pels béns i serveis ambientals que proporcionen a la ciutadania, però també per la seva contribució a la conservació de la biodiversitat i perquè permeten fer un seguiment dels impactes del canvi global”, recalca en Joan Marull, director del Departament d’Ecologia i Territori de l’IERMB i codirector científic de l’mBMS.
Un equip de 67 persones voluntàries
Les dades de l’mBMS els obtenen persones voluntàries que han fidelitzat la seva participació al llarg de les diferents edicions, amb ganes d’aprendre, participar i implicar-se en el coneixement de les papallones metropolitanes. A hores d’ara s’ha consolidat una comunitat que es reparteix la trentena de parcs i platges metropolitans i que surten cada 15 dies a explorar el seu parc o platja assignat. És una tasca que valoren molt positivament, no només per la seva contribució a la ciència, sinó també pels beneficis positius que els aporta personalment. Totes aquestes persones segueixen la metodologia internacional BMS, de l’anglès Butterfly Monitoring Scheme (protocol de seguiment de papallones) àmpliament utilitzat en mols països. Les persones que participen reben una formació específica per aprendre a identificar papallones i poder fer el seguiment cada 15 dies durant la primavera, l’estiu i part de la tardor.
Aquest 2023 el projecte s’amplia en cinc nous emplaçaments: parc de l’Ermita (Castellbisbal), parc nou (El Prat de Llobregat), parc de Can Buxeres (L’Hospitalet de Llobregat), la platja de Sant Adrià (Sant Adrià de Besòs) i el parc de la Solana (Sant Andreu de la Barca). Amb aquesta ampliació s’assoleix la xifra de 31 emplaçament en total -26 parcs i cinc platges-. Aquests espais metropolitans sovint ocupen una posició intermèdia entre el teixit urbà metropolità i els grans espais naturals. Malgrat són uns grans desconeguts a nivell científic, acullen força biodiversitat i tenen un gran valor socioambiental. Poden tenir, a més, un paper destacat en la connectivitat ecològica del territori, i facilitar l’entrada de la fauna nativa salvatge a les ciutats. Per això, el projecte es focalitza en les papallones diürnes, que són molt sensibles i donen molta informació per poder valorar i millorar la biodiversitat de diferents hàbitats, també dels metropolitans. Per seguir augmentant el coneixement d’aquests insectes bioindicadors, el projecte té oberta una crida a persones voluntàries que vulguin rebre formació i es comprometin a fer el seguiment de papallones al parc o platja que li sigui més còmode.
