| L’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) han fet l’anàlisi més exhaustiva fins ara de contaminants emergents en un aqüífer costaner, a una zona experimental situada a la riera d’Argentona, a la costa de Barcelona. L’estudi, publicat a la revista Journal of Hazardous Materials, ha identificat 92 contaminants emergents a l’aqüífer, dels quals 44 arriben al mar Mediterrani, encara que en concentracions més baixes, mostrant el gran poder de degradació que tenen els aqüífers sobre diversos compostos tòxics. Els autors proposen que alguns d’aquests contaminants puguin servir com a traçadors per entendre millor el procés de descàrrega de l’aqüífer al mar, cosa que ajudaria a gestionar millor aquest recurs hídric. “Els aqüífers costaners són sistemes molt difícils d’estudiar a escala hidrogeològica. En el nostre cas, l’aqüífer sí que estava molt ben caracteritzat, cosa que ens va permetre aplicar tècniques d’alta resolució per detectar la presència i el transport de contaminants emergents”, indica l’investigador de l’IDAEA-CSIC Pablo Gago-Ferrero, autor principal de l’estudi.
Els contaminants trobats són molt variats, des d’additius del plàstic, compostos químics industrials, biocides, medicaments o productes d’higiene personal. De tots ells, els autors destaquen sis substàncies perfluoroalquilades d’ús habitual en multitud de productes (revestiments, vernissos, sabates, mobles…) i dos fàrmacs, ja que són compostos molt persistents. “La distribució d’aquestes substàncies al llarg de l’aqüífer ens permet entendre millor com es produeix la descàrrega de l’aigua subterrània al mar”, explica Daniel Gutiérrez-Martín, investigador de l’IDAEA-CSIC i primer autor del treball.
Els investigadors indiquen que aquests contaminants poden arribar a l’aqüífer de diverses maneres, per exemple, a través de la infiltració d’aigua de la mateixa riera cap al subsol. “Aquesta aigua presenta més concentració de compostos persistents, ja que les aigües superficials són més vulnerables a la contaminació que les subterrànies”, explica Albert Folch, investigador de la UPC, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona, membre del Grup d’Hidrologia Subterrània (GHS) i coordinador de la zona experimental desenvolupada per a l’estudi d’aqüífers costaners. “D’altra banda, la pluja, al seu pas per la ciutat, arrossega compostos tòxics que es poden arribar a filtrar al subsol. I, finalment, també es deu a les possibles pèrdues del clavegueram i de les canalitzacions que porten les aigües tractades de les depuradores, que acaben arribant a l’aqüífer”, explica Folch.
“El més rellevant dels aqüífers, com corrobora aquest estudi, és la seva capacitat per degradar contaminants de manera natural, ja que són sistemes molt reactius”, declara Jesús Carrera, investigador de l’IDAEA-CSIC, membre del Grup d’Hidrologia Subterrània i també coordinador de la zona experimental.
Els autors conclouen que la capacitat d’aquestes tècniques analítiques per identificar contaminants químics emergents pot servir per traçar l’origen de l’aigua subterrània que arriba als aqüífers costaners, així com els processos de contaminació i degradació que poden patir.
|
