El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) publica l’edició 2024 del seu Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC), una eina de diagnosi de l’estat actual del clima a Catalunya i d’anàlisi acurada de l’evolució de les seves variables des del 1950 (i fins i tot abans en alguns casos). Malgrat algunes oscil·lacions pròpies de la variabilitat climàtica, la nova edició del BAIC reforça clarament el missatge d’un clima que canvia a ritme accelerat, especialment pel que fa a la temperatura.

La precipitació abundant de la primavera i, especialment, de la tardor de 2024 ha tancat a gran part del territori el greu episodi de sequera pluviomètrica del període estiu 2021 – estiu 2024

A banda d’analitzar l’evolució de la temperatura de l’aire i la precipitació a Catalunya durant els darrers setanta-cinc anys (1950-2024), el butlletí inclou informació sobre la insolació, els índexs climàtics d’extrems, la sequera pluviomètrica, els patrons sinòptics, el nivell i la temperatura de l’aigua del mar i la fenologia.

Augment sense treva de la temperatura de l’aire

El 2024 ha estat el tercer any més càlid (darrere de 2022 i 2023) registrat a Catalunya des del 1950, com a mínim, amb una anomalia de +2,2 °C respecte del període de referència 1961–1990. Aquest valor consolida una sèrie de tres anys consecutius amb anomalies superiors als 2 °C, un fet inèdit en les dades instrumentals disponibles.

A més, l’any 2024 va registrar efemèrides extremes com l’assoliment dels 40,0 °C a l’Observatori Fabra (nou rècord d’aquesta sèrie que s’inicia l’any 1914) i un nombre apreciable de nits tropicals a la tardor al litoral, reflectint un comportament cada cop més allunyat del clima temperat mediterrani tradicional.

La temperatura mitjana anual ha augmentat 2,0 °C des del 1950, amb una tendència general de +0,27 °C per decenni. L’estiu és, amb diferència, l’estació amb un major ritme d’escalfament (+0,38 °C/decenni), i l’hivern 2023-2024 s’ha convertit en el més càlid registrat mai, amb anomalies mensuals de fins a +3,5 °C al febrer de 2024 (respecte de la mitjana d’aquest mes del període 1961-1990). A més, la temperatura màxima (diürna) augmenta més ràpid que la mínima (nocturna), fet que accentua l’impacte dels episodis de calor.

Considerant els darrers setanta-cinc anys, a Catalunya presenten una tendència clara a l’augment els índexs climàtics relacionats amb les temperatures càlides (dies d’estiu, dies de calor, nits tropicals, dies càlids, nits càlides o durada de les ratxes càlides, per exemple), mentre que tendeixen a disminuir els índex climàtics relacionats amb les temperatures fredes (dies de glaçada, dies glaçats, nits fredes, dies freds o durada de les ratxes fredes).

A escala global, i segons informació de l’Organització Meteorològica Mundial, el 2024 ha estat el més càlid dels darrers 150-200 anys (des de que es disposa de dades instrumentals), registrant per primera vegada una temperatura mitjana global superior al llindar d’1,5 ºC per sobre de la mitjana del període preindustrial 1850-1900 (en concret, el valor per a l’any 2024 va ser d’1,55 ºC per damunt d’aquesta mitjana).

Figura 1. Evolució de l’anomalia (respecte del període 1961-1990) de la temperatura de l’aire mitjana anual a Catalunya i per al període 1950-2024

El final de la sequera pluviomètrica

L’any 2024 ha estat, en conjunt, un any entre normal i plujós, amb una anomalia mitjana positiva de +8,9 % respecte del període de referència (1961-1990). Aquesta recuperació (bàsicament per la pluja de la primavera i, sobretot, de la tardor), arriba després d’una de les sequeres més prolongades i extenses mai registrades: des de l’estiu de 2021 fins a l’estiu de 2024, més de dos terços del país van patir dèficits pluviomètrics simultanis, de manera continuada i persistent.

A llarg termini, la precipitació anual a Catalunya mostra una tendència a la disminució d’un 2,0 % per decenni per al període 1950–2024, tot i que aquest valor no és estadísticament significatiu segons el criteri considerat al llarg de tot el butlletí (és a dir, el comportament de la precipitació a Catalunya no és clar i robust des del punt de vista estadístic, al contrari de la temperatura, que sí té un augment robust al país). Quant al règim pluviomètric estacional, la primavera i la tardor no mostren cap tendència ni a la disminució ni a l’augment, amb molta variabilitat d’un any a un altre, mentre que la precipitació d’hivern i, especialment, la d’estiu sí que mostra una tendència a la disminució.

Els índexs climàtics relacionats amb la precipitació no mostren tendències robustes estadísticament, tot i que l’evolució de l’Índex de Precipitació Estàndard (IPE, o SPI en anglès) mostra una certa tendència a l’augment tant en la freqüència com en la intensitat dels períodes secs, especialment als darrers decennis.

Figura 2. Evolució de l’IPE a 12 mesos (IPE-12) per al conjunt de Catalunya, 1971-2024. Les barres blaves indiquen superàvit de precipitació i les barres vermelles dèficit de PPT o sequera

Altres conclusions del BAIC 2024

L’anàlisi de l’evolució a Catalunya durant els darrers decennis d’altres variables proporciona informació molt valuosa per a la diagnosi de l’estat del clima al nostre país, objectiu principal del BAIC.

Més hores de sol i augment del nombre de dies clars, sense núvols

El 2024 ha estat el desè any amb més insolació (nombre d’hores de sol) des del 1951 a Catalunya, amb una anomalia de +11,2 % (respecte del període 1961-1990), i l’evolució de la insolació mitjana durant els darrers gairebé setanta-cinc anys, presenta una tendència clara a l’augment d’unes 35 hores per decenni. D’altra banda, el nombre de dies de cel serè s’incrementa a un ritme una mica superior als 7 dies per decenni, mentre que els dies coberts disminueixen en 2 dies per decenni.

L’aigua del mar es continua escalfant i puja el nivell del mar

Les dades de l’observatori de l’Estartit (el Baix Empordà), una de les sèries marines de referència a la Mediterrània, mostren que la temperatura de l’aigua superficial del mar en aquesta zona ha augmentat a un ritme de 0,35 ºC per decenni durant el període 1974-2024 (és a dir, un augment d’1,8 ºC en cinquanta-un anys). La temperatura mitjana anual de l’aigua del mar en aquest punt de la costa catalana durant l’any 2024 se situa, en els primers 50 m de profunditat, entre les dues o tres més altes des de l’inici de la sèrie, mentre que ha estat la més alta a 80 m de fondària (amb un valor mitjà anual de 14,6 ºC).

A banda, el nivell del mar a l’Estartit ha augmentat a un ritme de 3,1 cm per decenni des del 1990, any d’inici de la sèrie de dades. Aquest valor suposa un augment del nivell del mar d’uns 11 cm en els darrers 35 anys.

Figura 3. Evolució de la temperatura mitjana anual de l’aigua del mar a l’Estartit (el Baix Empordà) i a diferents profunditats (superfície, 20 m, 50 m i 80 m)

11 dies amb una situació de vent de l’est amb gota freda durant la tardor de 2024

No hi ha una tendència clara en l’evolució dels diferents patrons sinòptics més freqüents a Catalunya durant els darrers cinquanta anys, de manera que no es pot concloure si actualment hi ha més situacions anticiclòniques que fa uns anys o si el nombre de dies amb vent d’una determinada direcció ha variat. Ara bé, cal esmentar que durant la tardor de l’any 2024 va haver-hi a Catalunya 11 dies amb una situació de vent de l’est amb gota freda (1 dia al setembre, 4 dies a l’octubre i 6 dies al novembre), fet que va propiciar una tardor força plujosa al país, especialment a la seva meitat sud.

Recuperació lenta de la vegetació

La precipitació de primavera i de tardor del 2024 va ajudar força a la recuperació de la vegetació durant la segona meitat de l’any, però la persistència de la sequera durant el primer terç del 2024 i l’ambient càlid durant tot l’any, encara va tenir conseqüències a àmplies zones de vegetació. Diferents exemples han estat reportats pels observadors de la Xarxa Fenològica de Catalunya (FenoCat), gestionada per l’SMC, com l’assecament de pinedes al Garraf o d’alzines a Collserola, l’assecament i la mort d’exemplars de vinya al Penedès, o la floració esporàdica fora de temporada (gener-febrer) de la ginesta. D’altra banda, s’ha recuperat la mida dels fruits de primavera-estiu (cireres, ametlles) i de fruits de tardor (cireres d’arboç i glans d’alzina).

Es pot consultar l’informe complet al web www.meteo.cat/wpweb/climatologia/butlletins-i-episodis-meteorologics/butlleti-anual-dindicadors-climatics