El dèficit de pluges a Catalunya durant els primers mesos de l’any ha estat molt significatiu tot i l’aigua caiguda justament al voltant de l’inici de la primavera
Amb l’entrada de la primavera i en absència de pluges importants, les condicions favorables al foc s’incrementaran i el nombre d’incendis podria continuar sent superior a la mitjana de l’època i amb una magnitud d’incendis superior principalment durant els episodis de vent.
Aquest increment en nombre d’incendis es podria produir, fins i tot, en zones d’interior i en les àrees pirinenques, zones amb poca tradició d’incendis en aquesta època. Històricament, les zones del país més castigades pels incendis durant la primavera són les del litoral i prelitoral sud (des del Montsià al Garraf i des de la Terra Alta al Penedès) i l’Empordà.
En aquestes situacions de sequera com la que estem travessant, un episodi de pluja com l’actual té un gran valor i aconsegueix frenar el deteriorament de la vegetació. Però cal ser conscients que en situacions d’un dèficit hídric tan gran, difícilment un episodi de pluja pot solucionar el problema.
Si la sequera continua, hem d’esperar una campanya d’incendis molt complicada. Fins i tot, en el cas que la situació pluviomètrica es normalitzés, com que la sequera actual és bastant generalitzada, podríem esperar una campanya complicada. Això és així perquè, tot i que hi hagi pluges, el clima mediterrani és bastant irregular pel que fa a pluviometria i és poc probable que pluges correctores de la situació arribin a tot el país; així doncs, podrien quedar àmplies zones amb una sequera profunda.
452 hectàrees forestals cremades aquest 2022
Des de l’1 de gener hi ha hagut a Catalunya 150 incendis forestals. El més gran va ser a Roses (Alt Empordà) el 21 de febrer i va cremar 377,14 hectàrees totals, pràcticament totes dins del Parc Natural del Cap de Creus. Aquest és l’incendi més gran a l’Alt Empordà en un mes de febrer els darrers 40 anys. L’afectació majoritària va ser en zones de matollar (principalment brolla) i algunes zones gestionades amb pastura de bestiar boví. Pel que fa a formacions arbrades, va afectar zones amb presència de pi blanc, tot i que el nivell d’afectació va ser variable i en molts casos no va afectar les capçades.
Aquest incendi va coincidir amb una situació de vent, tot i que les ventades no han estat les protagonistes aquest hivern. Les característiques principals de l’hivern han estat els dies anticiclònics, secs en les zones pirinenques, la manca de pluja i els escassos episodis de vent. En aquestes circumstàncies, i afavorit principalment per la manca de pluges, el nombre d’incendis ha estat molt superior a l’habitual però majoritàriament d’escassa superfície.
Així, aquest any 2022 fins al moment s’han produït 150 incendis amb 454 hectàrees forestals cremades. En la mateixa època, l’any passat se n’havien produït 58, que van cremar 34 hectàrees. I el 2020 hi va haver 42 incendis amb 15 ha cremades.
No es pot fer foc sense autorització
Aquesta prohibició, recollida en el Decret 64/1995, té com a objectiu establir una sèrie de mesures per prevenir els incendis forestals.
La norma regula que en els terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, i en la franja de 500 metres que els envolta no es pot encendre foc sigui quina en sigui la finalitat.
Especialment, no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals sense una autorització expressa del Departament d’Acció Climàtica. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.
També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.
