[foto] 

Una vuitentena d’entitats ecologistes, ambientals i plataformes en defensa del territori han subscrit un manifest en què demanen al nou Govern de Catalunya, la recuperació del Departament de Medi Ambient, ja que consideren que “el resultat ha demostrat que no és operatiu subordinar aquest àmbit a Obres Públiques i Infraestructures”, sota el paraigua de l’actual Departament de Territori i Sostenibilitat.

El manifest, que han fet arribar fa setmanes als grups parlamentaris amb representació al Parlament, defensa que el Departament de Medi Ambient ha de ser “una eina imprescindible per facilitar que la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals i de sostenibilitat esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble així com de l’acció de totes les nostres institucions de Govern”. Així mateix, les entitats signants, entre les quals hi ha les més significades del país en la defensa ambiental i la promoció dels valors ecològics, es comprometen a donar suport a un procés participatiu que contribueixi a assolir “aquests objectius indefugibles i esperançadors”.

Les entitats i plataformes signants consideren “imprescindible” recuperar el Departament de Medi Ambient “amb unes funcions i estructura que permetin abordar els reptes bàsics per a la construcció amb criteris de sostenibilitat del futur país que volem” 

Les entitats signants del manifest asseguren que el Departament de Territori i Sostenibilitat “ha estat prioritàriament el de la promoció i foment de les infraestructures, al qual ha subordinat les polítiques ambientals i de preservació del medi, mancades totalment d’una visió forta i transversal de sostenibilitat per al conjunt de l’acció de govern”. Tot i això, cal tenir en compte que algunes de les competències que anteriorment havia tingut la conselleria de Medi Ambient de la Generalitat ara també corresponen ara al Departament d’Agricultura. “Considerem que el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries no s’hauria de donar en un Govern perquè comporta una clara manca d’eficiència i eficàcia”, assenyala el manifest, que posa com exemple la gestió del dels Parcs Naturals catalans depenen de Territori i Sostenibilitat, mentre la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en Agricultura, així com la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, o la gestió de la caça i la pesca. Per això, les entitats i plataformes ambientalistes reclamen un canvi en la situació actual. “Cal disposar d’un departament fort de Medi Ambient, perquè si no l’acció ambiental de govern resta esquarterada en diversos departament, agències i secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir”, afegeix el manifest.

Les entitats signants denuncien que la conservació de la biodiversitat “està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya pels diferents governs i colors polítics”. “La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes ja que l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica”, afegeix el text. Els signants recorden que el compromís de la Unió Europea de l’objectiu 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, “obliguen les societats i tots els governs a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat”. La més de quaranta entitats sostenen que “cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida” i “aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària”, remarca el manifest.

El document defensa també que “caldria integrar els criteris de la Sostenibilitat dins la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient”. “Cal una ‘ambientalització’ de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus i mobilitat), l’educació ambiental, i amb capacitat per enfortir i fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques i Indústria”, conclou el manifest.

Entre les entitats que s’han adherit al document hi ha Ecologistes de Catalunya, Depana, GEPEC, Seo/Bird Life, Ecologistes en Acció, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Salvem l’Empordà, el Grup en Defensa del Ter, la Institució Catalana d’Història Natural, CEPA, Ipcena, l’Associació de Municipis Eòlics de Catalunya, entre moltes altres.

Catalunya ja havia disposat d’un únic Departament de Medi Ambient
Va ser l’any 1991 que el govern català va crear el primer departament de Medi Ambient de la Generalitat, encapçalat per Albert Vilalta (Reus,1933-Barcelona,2013. Un departament que en aquell moment va aglutinar i empenyer les diferents polítiques i accions ambientals promogudes des del govern català.  

Aquesta conselleria de nova creació va ser una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat a la UE i la situació ambiental a Catalunya era la d’un un país castigat per una dictadura, amb dèficits severs en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i , especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat. El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció, reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va posar en marxa la recollida selectiva; o el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt greu i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i, per tant, amb més futur.

Precisament, el gener del 2013, Albert Vilalta va publicar un article a monSOStenible explicant i recordant com es va iniciar la política del primer departament de medi ambient del govern de Catalunya, un escrit que podeu recuperar clicant a l’enllaç que trobareu al marge dret d’aquesta pàgina.