D’entre les diferents ponències que ha acollit el congrés, n’ha sorgit un clam molt concís, i és que ens quedem sense temps per aplicar el canvi de model energètic i engegar la imprescindible transició energètica. En aquesta línia, una de les ponències inaugurals, a mans de Pedro Gómez-Romero, professor d’investigació i líder del grup NEO-Energy i divulgador científic del CSIC, apuntava cap a “un canvi immediat a un model sostenible, que molta gent entre la ciutadania, es pregunta perquè cal preocupar-se. Doncs sí: és un dels grans reptes a assolir a nivell global. Cal ser-ne conscients”. Tanmateix, Antoni Franquesa, director del Departament d’Eficiència Energètica, vehicle elèctric i autoconsum de Factor Energia, ha assegurat que “els humans no som conscients de l’espai-temps tant petit que ocupem i del que disposem. I davant la situació d’emergència energètica, no reaccionem… És la nostra responsabilitat pensar-hi bé davant d’un panorama tan greu”. Per la seva banda, Xavier Soler, doctor en geologia, docent i divulgador científic, s’ha mostrat taxatiu davant la situació actual: “malgrat totes les cimeres celebrades, la temperatura no ha deixat de pujar en els últims 10 anys, fem molts discursos de renovables, però les energies fòssils segueixen pujant”. Una altra de les línies de debat ha estat la necessitat de polítiques públiques, a tots els nivells per aportar solucions i encarar el nou model. Joan Vila, CEO de LC Paper 1881 apuntava cap a un objectiu clar i és que “toca repensar el model per superar el bucle de l’economia del consum. Hi ha solucions, però han d’estar en mans de perfils polítics valents i d’iniciatives polítiques també valentes”. En aquesta mateixa línia es va manifestar Gil Lladó, cap de l’oficina de transició energètica de l’AMB, que va marcar l’objectiu de que els ajuntaments metropolitans siguin lliures de carboni al 2030: “és ambiciosíssim, però si no som capaços de fer-ho nosaltres, no hi ha esperança per fer aquesta transició”. I és que és el moment de decidir com es prioritzen els diners per fer front als múltiples reptes que tenim per davant com a societat.
Des de la vessant de la recerca, la investigació i l’empresa privada, també es van unir al reclam. Sandra Meca, cap de Línia de Residus i Economia Circular d’Eurecat, indicava que per a la descarbonització, les línies d’actuació “han d’anar acompanyades d’una estratègia d’investigació, desenvolupament i innovació que ajudi a la indústria espanyola a posicionar-se de forma competitiva a nivell global”, per tal que les polítiques vagin acompanyades d’iniciatives tecnològiques a l’alçada. Per la seva banda, Manel Romero, cofundador de SUD Renovables, també assenyalava la necessitat de canviar del model centralitzat a un model distribuït, “que és més eficient i més segur, i a més on l’usuari pot emmagatzemar energia i no es depèn de grans centres que puguin veure’s amenaçat”.
Sol Roig, directora del projecte, ha fet èmfasi en la necessitat de dirigir-nos a la ciutadania, “no només amb rigor i veracitat, sinó que també el realisme ha de formar part de com arribar a la gent. No amb discurs polític sinó social, no culpabilitzant sinó cercant conscienciació”. “Sembla que tot es posposa, els fets s’eternitzen i estem en una lluita contra rellotge que exigeix major definició, compromís i acceleració”, ha conclòs. A més, quant a l’administració, afirma, “s’ha demostrat una edició més que hi ha una evident manca de coordinació entre la pròpia administració, que impossibilita aquesta celeritat tant necessària per aconseguir els objectius”.
