[foto]
L’impacte de la Covid-19 sobre la generació dels residus sanitaris de baix risc és clar: durant un mes s’ha tractat la meitat d’aquest tipus de residus del que es genera habitualment en un any sencer. Per això ha estat necessari habilitar les plantes de valorització energètica de residus municipals que han absorbit la gestió de l’escreix
606,25 tones corresponen als residus sanitaris que han tractat les empreses gestores autoritzades, amb un procediment conegut com a autoclau. A través d’aquest procés els residus se sotmeten a unes condicions de temperatura i pressió suficients per provocar la seva esterilització, mitjançant la injecció de vapor d’aigua. La resta dels residus, 1.170,56 tones, s’han tractat en plantes de valorització energètica de residus municipals. Són els considerats residus de baix risc (com bates o mascaretes), gestionats d’acord amb els criteris que ha establert el Ministeri de Sanitat i que ha permès l’ARC autoritzar temporalment aquesta gestió.
Els residus sanitaris (mascaretes, guants, granotes, davantals) augmenten el 350% des de mitjans de març respecte a un període normal
Per facilitar el ràpid i òptim tractament d’aquests residus, l’ARC va establir mesures que han reforçat la gestió ordinària que es fa des de les tres plantes autoritzades per residus sanitaris: Cespa, a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental); Consenur, a Constantí (Tarragonès); i TMA, a Terrassa (Vallès Occidental); amb una capacitat total de tractament de 10.000 tones anuals. Les tres plantes estan operant al 100% de la seva capacitat. També s’ha elaborat un protocol que permet l’habilitació de determinats vehicles, a banda de les furgonetes, com camions o compactadores, per dur aquests residus als centres de tractament, afavorint així la màxima celeritat.
