El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l’equip de gènere de la Secretaria d’Acció Climàtica, ha elaborat l’estudi Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya per analitzar la igualtat d’oportunitats en el sector de l’ocupació verda i plantejar al Govern possibles actuacions de millora. Es tracta del primer treball d’aquestes característiques fet a Catalunya, pioner en l’àmbit espanyol i una de les poques iniciatives al voltant del tema a escala mundial. L’estudi complet es publicarà el dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones, al web del Departament.
En l’àmbit català, des de la Generalitat mateixa, hi ha un elevat nombre d’iniciatives d’estudi en matèria d’igualtat desenvolupades a través de l’Institut Català de les Dones i, més recentment, des del Departament d’Igualtat i Feminismes, i també moltes iniciatives i programes en els àmbits agrícola, ramader i marítim,totes desenvolupades pel Departament d’Acció Climàtica. Tot i ser iniciatives necessàries i imprescindibles i estar relacionades tangencialment amb el medi ambient, cap incideix de forma directa en l’anàlisi de la igualtat en el sector de l’ocupació verda. Es consideren treballs verds els relacionats amb l’agricultura, la indústria, els serveis i l’administració que contribueixen a conservar o restablir la qualitat ambiental. Aquests treballs ajuden a reduir el consum d’energia, matèries primeres i aigua mitjançant estratègies de gran eficiència, a descarbonitzar l’economia i a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, a disminuir o evitar completament totes les formes de deixalles i de contaminació, i a protegir i restablir els ecosistemes i la biodiversitat.
El nou estudi treballa en diferents nivells. Fa una caracterització del sector de l’ocupació verda i analitza, de forma quantitativa i qualitativa, els perfils professionals de les dones que duen a terme activitats relacionades amb l’economia verda i circular, la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, la recerca ambiental en general, l’educació i la informació ambientals, i la protecció de la biodiversitat, entre d’altres. En aquests àmbits d’activitat, el paper de les dones és essencial i, malauradament, el treball demostra que es troben amb topalls i sostres de vidre molt semblants a d’altres amb què es troben en altres escenaris vitals.
En concret, amb dades corresponents al primer trimestre de l’Enquesta de població activa (EPA) de l’any 2021, a Catalunya hi havia 1.870.600 dones actives (48,3% de la població activa). Segons l’estudi, tot i que Catalunya és al capdavant de l’Estat en ocupació verda, només 48.722 dones es dedicaven a ocupacions d’aquest sector, amb una representació del 28%, enfront del 72% d’homes (175.981 homes actius en el sector).
Radiografia i anàlisi de gènere
A més, en el marc de les activitats econòmiques considerades ocupació verda, hi ha ocupacions clarament masculinitzades, com ara els serveis tècnics d’enginyeria i altres activitats relacionades amb l’assessorament tècnic (28,5%), la reparació d’equips de comunicació (27%), el manteniment i la reparació de vehicles de motor (13,8%) o la reparació de maquinària (11,5%). Per contra, les professions amb un percentatge de dones important són les relacionades amb la recerca i el desenvolupament en biotecnologia (57,3%), els serveis tècnics d’agricultura (44%) i altres tipus de recerca i desenvolupament en ciències naturals i tècniques (43,7%). El gruix d’edat de les persones afiliades a la Seguretat Social en els sectors de l’ocupació verda es concentra entre els 30 i els 44 anys, en ambdós sexes, la majoria amb contractació indefinida i, pel que fa a la jornada parcial, hi ha més dones que homes.
Segons les entrevistes mantingudes en el marc de l’estudi, tant per grups focals com per entrevistes en profunditat, la maternitat es continua veient com una barrera; la reducció de la jornada penalitza; el sostre de vidre existeix, però es troba més amunt que fa uns anys; hi ha barreres socioculturals que també afecten el sector; les barreres geogràfiques es reduirien amb el teletreball; i l’edat, en si mateixa, no és una variable de discriminació, però influeix. A més, la plena conciliació laboral, familiar i personal encara està per assolir. En el sector es detecten estereotips, tot i que les xifres globals no els permetin observar clarament; els càrrecs de responsabilitat estan ocupats, excepte comptades excepcions, per homes; i hi ha una mancança de dones referents. En definitiva, s’ha desenvolupat una distribució de rols entre dones i homes que reprodueixen pautes de caràcter patriarcal, on les dones exerceixen rols de cura i els homes són els que tenen la capacitat de decisió i el lideratge. No obstant això, la part positiva és que encara hi ha un ampli marge de millora de la igualtat en el sector.
Línies de futur
Les línies de futur proposades passen per aprofundir en el coneixement de l’estat de la situació en el sector. Una vegada se n’obtingui una imatge clara, i a mitjà-llarg termini, caldria establir línies d’acció pràctiques que incloguessin la selecció, implementació i seguiment de millores concretes en àmbits que posessin l’accent en les mancances del sector i que fomentessin les característiques positives que detectin en relació amb la igualtat de gènere.
L’estudi ha estat elaborat per l’equip de gènere de la Secretaria d’Acció Climàtica, oficialitzat el maig de 2022 en el marc del Decret 253/2021, de reestructuració del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que va assignar a la Secretaria d’Acció Climàtica la funció de garantir la plena participació de les dones en els processos de planificació i execució de les polítiques d’acció climàtica i canvi climàtic i d’incorporar la perspectiva de gènere en les actuacions en aquest àmbit. L’equip se centra a generar coneixement sobre el paper de la dona en l’àmbit del medi ambient; compartir iniciatives, col·laborar i treballar en l’execució i dinamització de les polítiques de gènere; sensibilitzar i formar sobre gènere, opressions i interseccionalitats; canviar cap a dinàmiques de treball amb perspectiva de gènere; donar reconeixement i fer difusió de dones referents en medi ambient; i informar i acompanyar en l’àmbit laboral.