L’exposició emfatitza la continuada fascinació que l’artista germanosuís Paul Klee (1879-1940) va sentir per l’observació de la natura i pels fenòmens naturals, d’ençà de la seva època de formació fins a la seva darrera etapa. La seva curiositat per l’origen de la forma i de l’expressió artística el va dur a estudiar atentament el seu entorn més immediat. Aquest bagatge i les lectures de llibres com La metamorfosi de les plantes de J.W. Goethe estigueren a la base dels seus cursos a la Bauhaus, durant els anys de consolidació teòrica de les primeres avantguardes. La seva etapa com a docent donà pas a l’elaboració de les seves reflexions, derivades de l’estudi atent de la natura, en forma de compendi pedagògic. Klee va continuar treballant aquests temes en una síntesi madura, alhora que es convertien en un refugi artístic davant del repte que suposà durant els darrers anys de la seva vida conviure amb una malaltia degenerativa.
Seguint aquestes etapes vitals de l’artista, Paul Klee i els secrets de la natura presenta la seva obra a Barcelona en quatre àmbits, en cadascun dels quals s’inclou una obra d’altres artistes que també van investigar aspectes fenomenològics naturals però que, pel fet de ser dones, no han rebut l’atenció ni el tractament que mereixien: Gabriele Münter (Alemanya, 1877-1962), Emma Kunz (Suïssa, 1892-1963) i Maruja Mallo (Espanya, 1902-1995). També dialogarà amb Klee Sandra Knecht (Suïssa, 1968), originària de Berna com el mateix Klee. Des d’una mirada queer i contemporània, Knecht basa la seva pràctica en la vida rural i la cultura local, molt vinculada al paisatge i a la ramaderia. En la seva instal·lació, Knecht aborda la malaltia que va patir Klee al final de la seva vida.
Paul Klee i els secrets de la natura s’inscriu en el marc d’una col·laboració d’intercanvi entre la Fundació Joan Miró i el Zentrum Paul Klee de Berna, i compta amb l’assessorament de Fabienne Eggelhöfer, curadora en cap de la institució suïssa.
