Aquest descens en la generació de residus es produeix tot i que el PIB creix de manera sostinguda des del 2013. L’aplicació a la indústria catalana de les millors tecnologies disponibles, tal com marquen les directrius europees, explica aquest increment de l’eficiència.

L’activitat industrial que produeix més residus és l’agroalimentària (25%), seguida del sector metal·lúrgic (22%) i la indústria química (18%) i del paper (11%). El 12,8% són catalogats com a perillosos i provenen principalment del sector químic i farmacèutic (64%), seguit del metal·lúrgic (17%). El 87,2% restant, registrats com a no perillosos, provenen principalment del sector agroalimentari (28%), la metal·lúrgia (23%) i la indústria paperera (12%).

La demarcació de Barcelona és la que més residus industrials genera, gairebé dos milers de tones, el 55,7% del total. La de Tarragona és la que més residus especials genera en funció de la seva pròpia producció.

La valorització
La principal via de gestió dels residus industrials és la valorització (78%), tenint en compte tant la valorització en origen com la seva gestió com a subproductes, la valorització material externa i l’energètica. El paper de la indústria en l’àmbit del reciclatge és d’un abast molt ampli i té múltiples perspectives, des de la introducció de criteris ambientals en el disseny dels productes i fins a la seva producció i al posterior tractament. La indústria, a més, és un dels actors principals en l’establiment d’aquelles sinèrgies que permeten impulsar la demanda de matèries i productes recuperats i així consolidar els mercats d’aquestes matèries.

Les activitats industrials que valoritzen més residus són el sector agroalimentari (28%); el metal·lúrgic (26%); el sector químic (12%); la fabricació de maquinària i equips informàtics (11%) i la indústria paperera (11%).