[foto]
Les dades obtingudes a través de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) indiquen que la gran majoria dels contaminants que s’avaluen han assolit els objectius durant l’any 2017
És el cas, per exemple, dels metalls pesants -arsènic (As), cadmi (Cd), níquel (Ni) i plom (Pb)-, el benzè (C6H6), el clor (Cl2), l’àcid clorhídric (HCl), el benzo(a)pirè (C20H12), les partícules PM 2.5, el diòxid de sofre (SO2) i el monòxid de carboni (CO), que solien presentar incompliments fa alguns anys. Gràcies als canvis normatius i a les millores tecnològiques s’ha aconseguit reduir les emissions i els nivells d’immissió han anat minvant.
El diòxid de nitrogen (NO2), les partícules PM10, l’ozó troposfèric (O3) i el sulfur d’hidrogen (H2S) presenten alguna superació de determinats límits legislats
Les PM10 són aquelles partícules sòlides o líquides de pols, cendre, sutge, components metàlics, ciment o polen, disperses en l’atmosfera i el dimatre de les quals es situa entre 2,5 i 10 µm (1 micròmetre correspon a la milèsima part d’ 1 milímetre).
[foto]
El diòxid de nitrogen a la conurbació de Barcelona
Els nivells d’NO2 s’han mantingut estables durant l’any 2017 respecte l’any anterior. En concret, cinc estacions han presentat superacions del valor límit anual -40 micrograms per metre cúbic (µg/m³) d’aire- de les 68 que mesuren aquest contaminant a tot Catalunya. Tots aquests punts de mesurament estan ubicats dins de la Zona de Protecció Especial i instal·lats prop de la influència de les emissions derivades del trànsit. Les concentracions d’NO2 es mantenen malgrat que la mobilitat està experimentant un augment en tots els modes de transport i l’activitat econòmica està repuntant.
Les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) han disminuït força a tot el país des de 2008, també a la conurbació de Barcelona, on històricament havien presentat superacions. En general, els valors es mantenen estables sense superar el valor límit anual ni el valor límit diari a cap zona excepte a la Plana de Vic, on s’ha ultrapassat el valor límit diari en 2 punts de mesurament.
A més dels motius econòmics i els factors meteorològics, la millora es pot atribuir, en bona part, a l’aplicació de mesures impulsades per les Administracions per reduir les emissions antropogèniques.
L’ozó troposfèric al centre i nord-est
Els nivells d’O3 són molt variables d’un any a un altre perquè la seva formació depèn molt de la meteorologia. Els anys més calorosos i amb més radiació solar és quan s’enregistren nivells més elevats. Cada any se supera el llindar d’informació en algunes estacions, especialment de tipus rural. Durant el 2017 s’han enregistrat 60 hores amb superació del llindar d’informació, xifra que es troba al voltant de la mitjana dels darrers anys, que és de 58 hores. Les zones afectades han estat la Catalunya Central (ZQA 5), la Plana de Vic (ZQA 6), les Comarques de Girona (ZQA 8), l’Empordà (ZQA 9) i l’Alt Llobregat (ZQA 10).
Per donar compliment a l’exigència de la legislació vigent d’avisar la població en cas de superació del llindar d’informació o d’alerta, s’ha dut a terme, un any més, la campanya de vigilància dels nivells d’O3 des del dia 15 de maig al 15 de setembre.
Finalment, s’han detectat incompliments dels objectius de qualitat de l’aire en el cas de l’H2S en un únic punt de mesurament, el d’Igualada (ZQA 5). Aquestes superacions tenen un origen industrial. És per això que l’Ajuntament ha encarregat un estudi sobre la generació i les emissions d’aquest contaminant. Un cop s’avaluïn els resultats es posaran en marxa les mesures correctores proposades.
ELS CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS I LA SALUT: les partícules en suspensió (PM)
Què són?
En respirar inhalem amb l’aire els gasos, vapors i partícules que hi són. La composició de les partícules en suspensió pot ser una barreja molt variada. Per això es classifiquen segons la seva mida i segons com es comporten en respirar, més que no pas segons el que contenen. Així hi ha les partícules de diàmetre aerodinàmic igual o inferior a 10 µm (PM10) que solen anar més enllà de la gola. Les que tenen un diàmetre igual o inferior a 2,5 µm (PM2,5) poden arribar fins als pulmons. Finalment hi ha les partícules ultrafines, amb un diàmetre igual o inferior a 0,1 µm, que poden arribar a passar de l’alvèol pulmonar a la sang.
D’on procedeixen?
En zones urbanes la font principal és el trànsit. Es generen sobretot per la combustió als motors, però també pel fregament de les rodes amb el paviment. Els fums dels motors diesel estan formats en gran part de partícules fines i ultrafines d’hidrocarburs, que són degudes a una combustió incompleta. Per això l’ús creixent de diesel preocupa des del punt de vista ambiental. També hi ha partícules d’origen natural (aerosols marins, erosió, intrusió de pols africà) o per altres activitats humanes (obres públiques i construcció, mineria, fabricació de ceràmiques o ciment…). La suspensió i resuspensió de les partícules és més marcada en episodis de sequera. Això fa que hi hagi nivells més elevats de partícules en anys amb pocs dies de pluja, freqüents a Barcelona.
Per què ens preocupen?
Les partícules en suspensió presents a l’aire causen efectes negatius sobre la salut. Això s’ha demostrat tant per les partícules fines com per les grolleres. Afecten especialment l’aparell respiratori i el sistema cardiovascular. S’ha demostrat que l’exposició a llarg termini de partícules en concentracions relativament baixes, habituals al medi urbà, pot afectar als pulmons tant de nens com d’adults. Estadísticament l’exposició a aquestes concentracions s’ha associat a una disminució d’uns mesos en l’esperança de vida de la població.
Les partícules més fines són més perilloses. Altres característiques físiques, químiques i biològiques poden influir en l’aparició d’efectes negatius per a la salut. Hi ha col·lectius més propensos a tenir problemes de salut a causa de les partícules presents a l’aire, especialment la gent gran, nens, persones amb malalties cardíaques i pulmonars, i els asmàtics
Quins efectes tenen sobre la salut?
Les partícules ultrafines probablement són capaces de causar més problemes que les partícules més grans i poden comportar risc de morir per malaltia de cor isquèmica o arítmia fatal. Sembla que els pulmons deixen passar fàcilment aquestes partícules de l’aire inspirat fins a la sang. També s’apunta que l’augment en la concentració de PM2,5 causa un augment de la freqüència cardíaca i un major risc de patir arítmia.
Com estan regulades?
El Real decreto 102/2011 relatiu a la millora de la qualitat de l’aire i que transposa una directiva europea, estableix els valors límit i objectiu de protecció de la salut per a les partícules PM10 i PM2,5.
Quan en alguna zona s’ultrapassen els valors regulats de contaminació atmosfèrica, l’autoritat competent ha de formular un Pla d’acció per disminuir-los. Barcelona es troba inclosa en una zona de protecció especial juntament amb altres municipis. El Departament competent en matèria de medi ambient ha formulat plans d’acció específics des del 2007.
La contaminació de l’aire suposa un important risc mediambiental per a la salut
Mitjançant la disminució dels nivells de contaminació de l’aire els paisos poden reduir la càrrega de morbilitat derivada d’accidents cerebrevasculars, cancers de pulmó i pneupaties cròniques i agudes com l’asma..Quan més baixos siguin els nivells de contaminació de l’aire millor serà la salut cardiovascular i respiratòria de la població tant a curt com a llarg termini.
