[foto]
L’AMB bonificarà els municipis que millorin els seus sistemes de recollida: els retornarà l’estalvi aconseguit en el tractament perquè el segueixin invertint en millores pel que fa a la recollida
Amb una mitjana de reciclatge del 37,4% el 2019, per sota del 44,8% de la mitjana catalana i amb un municipi com és el de Santa Coloma de Gramenet on només es recicla el 23% dels residus que es generen o el de la segona ciutat més gran de Catalunya, l’Hospitalet de Llobregat amb una taxa de reciclatge del 25,1%, la tasca que tenen al davant els gestors de l’AMB no és gens fàcil. Així i tot tenen clar que pel nombre de població que es concentra en aquesta zona “el gran salt de la recollida selectiva a Catalunya ha de venir, i vindrà, de la mà dels municipis metropolitans”, una millora però que no es pot fer a la babalà sinó que “cal una acció concertada, coordinada i amb el màxim suport per acompanyar els municipis en aquesta transició”, ha indicat Badia.
A banda dels incentius econòmics pels municipis, el PREMET25 vol fer incidència en la prevenció, la recollida, el tractament, la governança i l’educació ambiental. En el pla s’inclouen algunes mesures urgents com ara la reducció de plàstics d’un sol ús i l’extensió a tots els municipis de la recollida porta a porta i d’altres de fiscals com pagar per a ús del servei de recollida a escala individual o en funció dels comportaments en la recollida selectiva.
Beneficis d’aplicar el PREMET25
El primer dels beneficis que comportarà assolir els objectius marcats pel PREMET25 és mediambiental perquè cada any es reduiran entre 160.000 i 250.000 tones d’emissions de gasos amb efecte hivernacle, disminuirà en un 8% la toxicitat produïda i la demanda d’energia baixarà en un 32%.
Un altre benefici és l’econòmic. A major reciclatge, major estalvi per l’administració, en aquest cas l’AMB, que el xifra en 17 milions d’euros anuals que són el resultat d’evitar pagaments de sobrecostos per generació de fracció resta. “La Generalitat ens fa pagar per cada tona de residus que es porten a l’abocador o a la incineradora, un cost que cada any augmenta” i que és del voltant dels 4 milions d’euros anuals d’increment explica Badia.
El pla també permetrà crear nova ocupació, entre 1.047 i 1.650 llocs nous de feina segons les previsions de l’AMB.
Els municipis han de ser els protagonistes
L’AMB té molt clar que han de ser els municipis els qui marquin el ritme amb què volen assolir la millora dels índexs de reciclatge i com ho volen fer. Això no obstant, l’any vinent els ajuntaments metropolitans que no hagin iniciat el canvi de sistema de recollida rebran el suport de l’AMB per elaborar el seu full de ruta que els permeti aplicar sistemes d’individualització de la recollida per arribar als objectius marcats pel 2025.
Alguns ajuntaments de la zona com Pallejà, Santa Coloma Cervelló, Ripollet i Barberà del Vallès ja tenen planificat el desplegament de la recollida porta a porta; Tiana (84,1% de reciclatge) i Torrelles de Llobregat (74,4%) ja fa anys que el tenen implantat; a inicis del 2021 El Papiol i Sant Just Desvern faran la recollida amb contenidors intel•ligents
Amb la previsió que hi hagi un increment de les fraccions selectives l’AMB canviarà el model metropolità de tractament de residus. Els ecoparcs s’han de reconvertir en plantes de tractament més especialitzades. Així per exemple l’ecoparc de Viladecans serà un centre de bio fertilitzants i adobs (CEBA), projecte que pioner a Europa perquè aprofitarà els nutrients presents en la fracció orgànica dels residus municipals (FORM). Ubicat al mig del Parc Agrari del Baix Llobregat, el CEBA permetrà satisfer les necessitats de fertilització i adob dels cultius del parc.
A més s’està treballant en la reconversió de l’ecoparc 3, el del Besòs, que actualment només tracta la fracció resta, en una plata de triatge d’envasos i de tractament de residus orgànics.
Menys residus amb la pandèmia
La COVID-19 ha comportat una reducció en la generació de residus, sobretot per la paralització de l’activitat econòmica. “En el moment del confinament la reducció ha estat del 25% i no ens hem recuperat, estem en xifres de l’any 2000”, afirma Badia qui no es mostra preocupat per aquest fet “perquè la Unió Europea ens demana percentatges de reciclatge no quantitats”, conclou.
Per saber-ne més: https://www.premet25.cat/
