El canvi climàtic a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, a la Catalunya Nord

El curs de l'area de Ciències de la Natura de la 55ena edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE es dedica a parlar de les problemàtiques del canvi climàtic que afecten, a nivell planetari, l'ús de l'aigua, l'agricultura, la biodiversitat i el benestar de les persones i es planteja què cal fer per a canviar-ho. Les sessions, que coordinades per Jaume Marles de la UAB inclou noms com Gabriel Borras de l'Oficina del Canvi Climàtic de Catalunya o Manola Brunet, es celebren entre dijous 17 i dissabte 19 d'agost.

El recent pacte climàtic d’Egipte, suposa en el millor dels casos un progrés moderat respecte el de Glasgow (2021), el de Berlín (2015) i el de Copenhaguen (2009), però no pas el que el planeta necessita.
A la conferència de les Nacions Unides COP27, celebrada a Egipte, s’arribà a un acord per a proporcionar finançament per a les pèrdues i els danys als països vulnerables afectats pel canvi climàtic. Aquest és un resultat històric que beneficia els països més vulnerables, una acció en la qual alguns portaven anys insistint. També s’establí el compromís de limitar l’augment de temperatura a 1,5 ºC per damunt dels nivells preindustrials, cosa que serví perquè alguns països reforcessin l’acció de reduir la temperatura i prestessin suport al finançament per als països en desenvolupament.

La declaració de limitar l’esclafament a 1,5 ºC per a l’any 2100 requereix accions ràpides i profundes de gasos d’efecte hivernacle (GEH), com les reduccions de CO2 en un 45 % per al 2030 amb relació a les emissions del 2010, i fins a 0 el 2050, i reconeix que hi ha d’haver una acció accelerada per a aquesta dècada, que es qualifica de crítica.

És el moment de replantejar-nos el model de vida que volem, per a no perpetuar el que ara mateix vivim, un model que afecta directament i proporcionalment les bases de la civilització occidental. Un model que ens arriba instaurat per aquesta moderna societat industrial i tecnològica, que ens aporta coneixement, però que es caracteritza pel model d’apropiació, amb riscos i incerteses que estan per sota de la capacitat de càrrega dels sistemes naturals. Alguns autors com Martí Boada ho defineixen com a ‘crisi civilitzatòria’ perquè ens afecta a escala global, d’una manera transversal, perquè no distingeix classes socials, ni races, ni religions, ni nacions i estats, atesa la impossibilitat dels humans de defugir les lleis de la natura.

És el moment de proposar polítiques que pretenguin contribuir a superar la dependència del creixement econòmic dels països, i proposar canvis en les polítiques nacionals i internacionals cap a un major esforç per a millorar el medi ambient, la conservació de la biodiversitat i el benestar humà.

Comparteix-me:

Unió de Pagesos reclama un percentatge mínim d’aliments ecològics en la compra pública a Catalunya

Tenint en compte que el Pacte verd europeu té com a objectiu que el 2030 el 25% de la superfície agrícola estigui certificada com a ecològica, Unió de Pagesos reclama...

#SaBiaVerda, un nou programa de ràdio vinculat a monSOStenible. la iniciativa de vincular els dos projectes neix amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio

Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, que enguany porta per lema "la ràdio i el canvi climàtic", monSOStenible recupera les emissions radiofòniques i es vincula amb el programa...

Es presenta un pla per impulsar la compra de vehicles elèctrics i triplicar-ne el ritme de penetració a Catalunya

El Pla d’Impuls al Vehicle Elèctric 2025-2030 presentat pel Govern català vol significar un compromís en la transició cap a una mobilitat sostenible i descarbonitzada. Amb el desenvolupament del pla...