El canvi climàtic a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, a la Catalunya Nord

El curs de l'area de Ciències de la Natura de la 55ena edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE es dedica a parlar de les problemàtiques del canvi climàtic que afecten, a nivell planetari, l'ús de l'aigua, l'agricultura, la biodiversitat i el benestar de les persones i es planteja què cal fer per a canviar-ho. Les sessions, que coordinades per Jaume Marles de la UAB inclou noms com Gabriel Borras de l'Oficina del Canvi Climàtic de Catalunya o Manola Brunet, es celebren entre dijous 17 i dissabte 19 d'agost.

El recent pacte climàtic d’Egipte, suposa en el millor dels casos un progrés moderat respecte el de Glasgow (2021), el de Berlín (2015) i el de Copenhaguen (2009), però no pas el que el planeta necessita.
A la conferència de les Nacions Unides COP27, celebrada a Egipte, s’arribà a un acord per a proporcionar finançament per a les pèrdues i els danys als països vulnerables afectats pel canvi climàtic. Aquest és un resultat històric que beneficia els països més vulnerables, una acció en la qual alguns portaven anys insistint. També s’establí el compromís de limitar l’augment de temperatura a 1,5 ºC per damunt dels nivells preindustrials, cosa que serví perquè alguns països reforcessin l’acció de reduir la temperatura i prestessin suport al finançament per als països en desenvolupament.

La declaració de limitar l’esclafament a 1,5 ºC per a l’any 2100 requereix accions ràpides i profundes de gasos d’efecte hivernacle (GEH), com les reduccions de CO2 en un 45 % per al 2030 amb relació a les emissions del 2010, i fins a 0 el 2050, i reconeix que hi ha d’haver una acció accelerada per a aquesta dècada, que es qualifica de crítica.

És el moment de replantejar-nos el model de vida que volem, per a no perpetuar el que ara mateix vivim, un model que afecta directament i proporcionalment les bases de la civilització occidental. Un model que ens arriba instaurat per aquesta moderna societat industrial i tecnològica, que ens aporta coneixement, però que es caracteritza pel model d’apropiació, amb riscos i incerteses que estan per sota de la capacitat de càrrega dels sistemes naturals. Alguns autors com Martí Boada ho defineixen com a ‘crisi civilitzatòria’ perquè ens afecta a escala global, d’una manera transversal, perquè no distingeix classes socials, ni races, ni religions, ni nacions i estats, atesa la impossibilitat dels humans de defugir les lleis de la natura.

És el moment de proposar polítiques que pretenguin contribuir a superar la dependència del creixement econòmic dels països, i proposar canvis en les polítiques nacionals i internacionals cap a un major esforç per a millorar el medi ambient, la conservació de la biodiversitat i el benestar humà.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...