El canvi climàtic a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, a la Catalunya Nord

El curs de l'area de Ciències de la Natura de la 55ena edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE es dedica a parlar de les problemàtiques del canvi climàtic que afecten, a nivell planetari, l'ús de l'aigua, l'agricultura, la biodiversitat i el benestar de les persones i es planteja què cal fer per a canviar-ho. Les sessions, que coordinades per Jaume Marles de la UAB inclou noms com Gabriel Borras de l'Oficina del Canvi Climàtic de Catalunya o Manola Brunet, es celebren entre dijous 17 i dissabte 19 d'agost.

El recent pacte climàtic d’Egipte, suposa en el millor dels casos un progrés moderat respecte el de Glasgow (2021), el de Berlín (2015) i el de Copenhaguen (2009), però no pas el que el planeta necessita.
A la conferència de les Nacions Unides COP27, celebrada a Egipte, s’arribà a un acord per a proporcionar finançament per a les pèrdues i els danys als països vulnerables afectats pel canvi climàtic. Aquest és un resultat històric que beneficia els països més vulnerables, una acció en la qual alguns portaven anys insistint. També s’establí el compromís de limitar l’augment de temperatura a 1,5 ºC per damunt dels nivells preindustrials, cosa que serví perquè alguns països reforcessin l’acció de reduir la temperatura i prestessin suport al finançament per als països en desenvolupament.

La declaració de limitar l’esclafament a 1,5 ºC per a l’any 2100 requereix accions ràpides i profundes de gasos d’efecte hivernacle (GEH), com les reduccions de CO2 en un 45 % per al 2030 amb relació a les emissions del 2010, i fins a 0 el 2050, i reconeix que hi ha d’haver una acció accelerada per a aquesta dècada, que es qualifica de crítica.

És el moment de replantejar-nos el model de vida que volem, per a no perpetuar el que ara mateix vivim, un model que afecta directament i proporcionalment les bases de la civilització occidental. Un model que ens arriba instaurat per aquesta moderna societat industrial i tecnològica, que ens aporta coneixement, però que es caracteritza pel model d’apropiació, amb riscos i incerteses que estan per sota de la capacitat de càrrega dels sistemes naturals. Alguns autors com Martí Boada ho defineixen com a ‘crisi civilitzatòria’ perquè ens afecta a escala global, d’una manera transversal, perquè no distingeix classes socials, ni races, ni religions, ni nacions i estats, atesa la impossibilitat dels humans de defugir les lleis de la natura.

És el moment de proposar polítiques que pretenguin contribuir a superar la dependència del creixement econòmic dels països, i proposar canvis en les polítiques nacionals i internacionals cap a un major esforç per a millorar el medi ambient, la conservació de la biodiversitat i el benestar humà.

Comparteix-me:

El catàleg de l’exposició “Dues Pedres. Paisatges Persistents” mostra els paisatges estructurats per la tècnica constructiva mil·lenària de la pedra seca

L’Observatori del Paisatge de Catalunya, adscrit al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, ha publicat el catàleg de l'exposició "Dues Pedres. Paisatges persistents" per la que han passat més...

Nou estudis demostren l’afectació de la contaminació de l’aire en la salut tant adulta com infantil

Un estudi analitza la relació entre diferents contaminants atmosfèrics i els principals subtipus de càncer de pulmó. Uns altres resultats revelen que l’exposició prenatal a la contaminació s’associa amb un...

Impuls a l’enoturisme als cellers catalans

El Departament d’Agricultura anuncia un paquet d’ajudes per impulsar l'enoturisme. L'anunci d'aquestes subvencions s’ha fet en el marc de la jornada ‘Enoturisme a Catalunya: estratègia, territori i captació internacional des...