El canvi climàtic a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, a la Catalunya Nord

El curs de l'area de Ciències de la Natura de la 55ena edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE es dedica a parlar de les problemàtiques del canvi climàtic que afecten, a nivell planetari, l'ús de l'aigua, l'agricultura, la biodiversitat i el benestar de les persones i es planteja què cal fer per a canviar-ho. Les sessions, que coordinades per Jaume Marles de la UAB inclou noms com Gabriel Borras de l'Oficina del Canvi Climàtic de Catalunya o Manola Brunet, es celebren entre dijous 17 i dissabte 19 d'agost.

El recent pacte climàtic d’Egipte, suposa en el millor dels casos un progrés moderat respecte el de Glasgow (2021), el de Berlín (2015) i el de Copenhaguen (2009), però no pas el que el planeta necessita.
A la conferència de les Nacions Unides COP27, celebrada a Egipte, s’arribà a un acord per a proporcionar finançament per a les pèrdues i els danys als països vulnerables afectats pel canvi climàtic. Aquest és un resultat històric que beneficia els països més vulnerables, una acció en la qual alguns portaven anys insistint. També s’establí el compromís de limitar l’augment de temperatura a 1,5 ºC per damunt dels nivells preindustrials, cosa que serví perquè alguns països reforcessin l’acció de reduir la temperatura i prestessin suport al finançament per als països en desenvolupament.

La declaració de limitar l’esclafament a 1,5 ºC per a l’any 2100 requereix accions ràpides i profundes de gasos d’efecte hivernacle (GEH), com les reduccions de CO2 en un 45 % per al 2030 amb relació a les emissions del 2010, i fins a 0 el 2050, i reconeix que hi ha d’haver una acció accelerada per a aquesta dècada, que es qualifica de crítica.

És el moment de replantejar-nos el model de vida que volem, per a no perpetuar el que ara mateix vivim, un model que afecta directament i proporcionalment les bases de la civilització occidental. Un model que ens arriba instaurat per aquesta moderna societat industrial i tecnològica, que ens aporta coneixement, però que es caracteritza pel model d’apropiació, amb riscos i incerteses que estan per sota de la capacitat de càrrega dels sistemes naturals. Alguns autors com Martí Boada ho defineixen com a ‘crisi civilitzatòria’ perquè ens afecta a escala global, d’una manera transversal, perquè no distingeix classes socials, ni races, ni religions, ni nacions i estats, atesa la impossibilitat dels humans de defugir les lleis de la natura.

És el moment de proposar polítiques que pretenguin contribuir a superar la dependència del creixement econòmic dels països, i proposar canvis en les polítiques nacionals i internacionals cap a un major esforç per a millorar el medi ambient, la conservació de la biodiversitat i el benestar humà.

Comparteix-me:

L’agricultura regenerativa produeix aliments més saludables i emmagatzema més carboni que el sòl convencional

Els resultats finals del projecte RegeneraCat, liderat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) aporta noves evidències dels beneficis d’aquest tipus de conreus respecte als convencionals, com que...

Aixecades les restriccions arran de la declaració de dos focus d’influença aviària a Lleida

El departament d'Agricultura ha aixecat les restriccions relatives al moviment d’aus vives i de productes avícoles que es van establir a la zona restringida, en un radi de 10 km...

Un centenar d’entitats catalanes es manifesten a les portes del MWC per denunciar la violència colonial de la indústria tecnològica

Entitats socials i comunitats de la diàspora assenyalen les vulneracions de drets humans vinculades al model tecnològic global i la participació d’Israel al MWC La protesta dona el tret de...