En paraules del comissari de Medi Ambient de la UE, Janez Potocnik, “la política de qualitat de l’aire de la UE s’ha de basar en les dades científiques més recents. Per això vaig demanar a l’OMS que fes aquest estudi. Les relacions que ha trobat entre la contaminació atmosfèrica i la salut humana confirmen la necessitat d’intensificar la nostra política: serà una contribució essencial per a la revisió de 2013 de la política de qualitat de l’aire”.
Zsuzsanna Jakab, directora regional de l’OMS per a Europa, ha declarat que “fa tan sols alguns anys, a falta de proves irrefutables, les normes aplicables a la contaminació atmosfèrica no tenien prou en compte la salut humana. Anys de recerca coordinada per l’OMS han proporcionat les primeres estimacions quantitatives de la importància de les malalties relacionades amb les partícules fines i han establert els lligams entre els contaminants atmosfèrics i els efectes a la salut. Confiem que aquests nous coneixements conduiran a polítiques més estrictes de control de la contaminació a fi de protegir la salut dels ciutadans europeus”.
Més del 80% dels europeus estan exposats a nivells de partícules superiors als establerts a les directrius de l’OMS per a la qualitat de l’aire de 2005. Aquesta exposició resta a cada ciutadà, de mitjana, de 8,6 mesos de vida. Segons estudis recents, la relació entre les partícules PM 2,5 i la mortalitat es produeix ja a nivells per sota dels 10 µg/m3 anuals que recullen les directrius actuals, i per això l’OMS recomana revisar aquests nivells d’aquí a 2015. L’informe recomana també noves modificacions de la normativa de la UE, perquè el valor límit establert actualment per a les partícules PM 2,5 a la Directiva sobre la qualitat de l’aire ambient és el doble del que recomanen les directrius.
L’estudi de l’OMS inclou noves proves dels efectes a llarg termini de l’exposició a l’ozó (O3) sobre la mortalitat per malalties respiratòries i les morts de persones amb malalties cròniques. Aquests resultats s’afegeixen als ja coneguts sobre els efectes a curt termini que contempla la normativa vigent. També s’indica que l’exposició a l’ozó pot repercutir sobre el desenvolupament cognitiu i la salut reproductiva, inclosos els parts prematurs. L’estudi recomana elaborar directrius sobre les concentracions mitjanes d’ozó a llarg termini.
També es recomana una nova directriu sobre el diòxid de nitrogen (NO2), gas tòxic resultant del procés de combustió de les calefaccions, la producció d’electricitat i, especialment, els motors d’automoció. Hi ha nous estudis que associen l’exposició al NO2, a curt i llarg termini, a morts, ingressos hospitalaris i símptomes respiratoris a concentracions iguals o inferiors als valors límit actualment establerts per la UE (els mateixos que figuren a les directrius).
