La combinació d’onades de calor i sequera frena notablement la capacitat dels arbres dels carrers per refredar l’aire a les ciutats mediterrànies. La manca d’humitat a terra restringeix dràsticament la transpiració vegetal, cosa que redueix l’alleujament tèrmic que aporten aquests arbres durant els pics de calor extrema
Així ho demostra una investigació publicada a la revista científica Urban Climate i desenvolupada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que analitza el comportament de l’arbrat en carrers densos de Barcelona durant episodis de calor intensa. L’objectiu era determinar com interactuen la humitat del sòl i la massa vegetal a la mitigació de la calor urbana.
En condicions idònies d’humitat a terra, la transpiració vegetal redueix la temperatura de l’aire en una mitjana de 1,2 °C a 1,7 °C durant les hores centrals del dia. Això permet rebaixar l’estrès tèrmic experimentat pels vianants, mesurat amb l’índex climàtic tèrmic universal (UTCI), fins a 3,2 °C i disminuir la temperatura radiant mitjana (la que percep el vianant per la radiació solar i de l’asfalt) fins a 12,3 °C a les zones més exposades al sol. No obstant això, quan la calor extrema coincideix amb períodes de sequera, la manca d’aigua obliga els arbres a tancar els estomes per evitar la deshidratació, cosa que anul·la o minva dràsticament el refredament evaporatiu de l’aire.
És en aquest context de sòl sec on l’ombra de les copes té un paper clau com a refugi. Tot i la disminució del refredament de l’aire per evaporació, el bloqueig directe de la radiació solar per part de la massa de fulles evita el sobreescalfament de l’asfalt i les façanes, així com l’exposició solar directa sobre els transeünts que es troben sota els arbres, aconseguint conservar entre un 71 % i un 97 % de la seva eficacia.
Així, doncs, l’estudi determina que les estratègies de planificació del verd urbà s’han d’adaptar a la nova realitat climàtica del Mediterrani. Per aprofitar al màxim l’efectivitat dels arbres, els autors recomanen prioritzar espècies de fulla perenne o espècies caducifòlies resistents a l’aridesa que conservin la densitat de les copes durant els mesos estivals. Així mateix, s’hauria de garantir un reg estratègic durant els pics de calor per a les espècies caducifòlies que conserven el fullatge a l’estiu, així com preservar la humitat en escocells i sòls permeables. Segons paraules del primer autor, «un dels desafiaments més grans que afronta la ciutat és aconseguir que els arbres mantinguin prou fullatge durant els períodes de sequera, i especialment durant les onades de calor, que és precisament quan més necessitem l’ombra que proporcionen».
La investigació, dirigida per Ricard Segura, va ser duta a terme mitjançant el model meteorològic BEP-Tree, adaptat per avaluar els intercanvis de calor a escala de carrer i validat amb mesuraments micrometeorològics de camp a la regió metropolitana de Barcelona. El treball s’ha desenvolupat a l’ICTA-UAB sota el paraigua del projecte URBAG, finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC) i liderat per la investigadora Gara Villalba.