Ja s’ha actuat sobre més del 90% de la zona urbanitzada, el que suposa l’eliminació de flora exòtica en més de 40 hectàrees.
S’estima que, un cop finalitzada l’obra, s’hauran extret més de 3.000 tones d’espècies vegetals exòtiques invasores, entre les quals destaquen el bàlsam (Carpobrotus edulis), la figuera de moro (Opuntia sp), la gazània (Gazania rigens),i l’atzavara (Agave americana). La presència i la ràpida expansió de la flora exòtica invasora en un espai fràgil com el Cap de Creus posa en perill la biodiversitat de la zona, tant en la integritat genètica de les espècies com dels ecosistemes que el formen.
En total, ja s’ha actuat sobre més del 90% de la superfície ocupada per la vegetació exòtica invasora dins de la zona urbanitzada, el que suposa l’eliminació de flora exòtica en més de 40 hectàrees i que es trobava en zones enjardinades i en jardineres aïllades al voltant de les edificacions. De la mateixa manera que s’ha procedit amb la desconstrucció de les edificacions, s’ha seguit l’ordre d’actuació de l’obra de restauració d’aquest espai per fases, a mesura que s’operava sobre cada conjunt d’edificacions. Paral·lelament a aquesta fase, ja s’ha iniciat l’eliminació de la flora exòtica invasora que es troba fora de l’àrea urbanitzada del Club Méditerranée, que s’estima que ocupa una superfície d’unes 33 hectàrees.
Complementàriament s’ha actuat en la restauració dels hàbitats originals, extraient gran quantitat de superfícies pavimentades i edificades, refent els drenatges superficials del territori, i propiciant les condicions ambientals perquè la vegetació autòctona pugui recolonitzar els espais i hàbitats que li són propis
Metodologies d’eliminació de la flora exòtica invasora
Al moment de la redacció del projecte de restauració ambiental del paratge de Tudela ja s’havien tingut en compte diversos aspectes sobre la restauració vegetal pròpia d’aquests hàbitats. En primer lloc es va cartografiar la superfície que ocupava la flora exòtica invasora alhora que es recollien experiències prèvies d’eliminació de la flora exòtica invasora. Després d’un període de proves, s’ha treballat amb cinc metodologies diferents, en funció de la localització de les clapes, i consisteixen bàsicament en l’abassegament manual o mecànic de les parts vives, el dessecat natural durant 4 mesos en monticles. Una altra de les metodologies estableix l’extracció manual o semimecanitzada de les plantes arbòries i arbustives presents en jardineres i altres parterres de la zona urbanitzada. Pel que fa als arbustos s’ha procedit per eliminar tant el tronc com l’arrel. En els casos més difícils i persistents, (Arundo donax o Pittosporum tobira) s’ha aplicat un tractament inhibidor a la base del tall per evitar que reapareguin. La retirada mecànica i el control constant dels nous individus són el mètode més efectiu i únic conegut.
Per al transport de les restes s’ha tingut en compte la proximitat dels abassegaments als vials existents i s’ha actuat tant de forma manual, en aquelles zones menys accessibles i allunyades dels vials, com amb maquinària de càrrega, retroexcavadora o pala. En les zones on s’ha vingut acumulant les restes extretes ha calgut tornar a intervenir per evitar que quedessin exqueixos i llavors, així com per acabar d’eliminar aquells rebrots que havier aparegut de nou. El risc de rebrotament requerirà un seguiment i control exhaustiu per assegurar l’efectivitat de l’eliminació de la flora exòtica.
Repoblació amb espècies autòctones
L’objectiu final de la restauració vegetal d’aquest espai, un cop hagin acabat els treballs d’eliminació de la flora exòtica, preveu únicament actuar en aquells àmbits que originalment estaven colonitzats per comunitats vegetals autòctones. Tenint en compte que les edificacions del Club Méditerranée es trobaven majoritàriament construïdes damunt de la roca, aquests espais alliberats quedaran sense vegetació. En els llocs on sí existia vegetació autòctona s’ha valorat la capacitat regenerativa de les espècies existents i s’ha considerat que la distribució i l’oportunisme de les comunitats vegetals del roquisar litoral és suficient per, a mig termini, permetre la colonització dels sòls nus. Aquestes espècies són: coixinet de monja (Astragalus massiliensis), armeria ruscinonensis, limonium sp i fonoll marí (Crithmum) entre d’altres. Només s’accelerarà el procés de cobertura del sòl en aquells llocs on existeixi risc d’erosió del sòl a curt termini.
En determinats espais com l’aparcament es preveu replantar diverses espècies de plantes arbustives i subarbustives com són el llentiscle(Pistacea lentiscus), la murtra (Myrtus communis), l’aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), el romaní (Rosmarinus officinalis), i el tomaní (Lavandula stoechas), fins a un total de més de 9.000 plantes.
La flora exòtica invasora al Parc Natural de Cap de Creus
Al Parc Natural de Cap de Creus, el bàlsam (Carpobrotus edulis) juntament amb la figuera de moro (Opuntia spp.), és de les espècies invasores més amplament distribuïdes i més abundants. Les poblacions es concentren majoritàriament prop de la costa com a resultat de l’arrelament d’esqueixos. En aquests ambients, la falta de competència per l’escassa cobertura vegetal, els sòls poc desenvolupats i les condicions hídriques i de salinitat extremes fan que aquesta planta invasora presenti un comportament agressiu respecte la flora autòctona i a nivell de la seva capacitat de dispersió. Degut a la gran amenaça que genera aquesta espècie sobre la conservació de la flora autòctona, així com sobre les característiques naturals del sòl i a nivell paisatgístic, ha fet imprescindible el seu control i eradicació.
Pel que fa al paratge de Tudela, la presència d’espècies de plantes exòtiques era força superior a la resta del Parc Natural, en tractar-se aquest espai d’un antic centre de vacances amb un gran nombre de jardins cultivats amb aquestes espècies. En concret, la presència de Carpobrotus edulis era molt elevada, i es localitzava tant en la zona actualment urbanitzada (en els enjardinaments i entorns), com en els marges de camins i en roquissars i penya-segats costaners, afectant les comunitats vegetals pròpies d’aquest indret. S’estima que abans d’iniciar el projecte de restauració les plantes invasores ocupaven una superfície de 66 ha., les quals representarien unes 22’4 ha. amb recobriments al 100%. La major part d’aquestes espècies s’acumulaven en l’àmbit urbà, on els recobriments eren més elevats, i de forma més esparsa per la resta del paratge, sobretot en els hàbitats de roquissar costaner i brolla interior.
Carpobrotus edulis, popularment bàlsam o ungla de gat, és una espècie d’origen sud-africà que ha estat intensament introduïda en regions mediterrànies d’arreu del món com a planta ornamental en jardineria i en restauració d’espais tant privats com públics. És una planta crassa reptant, molt resistent a la sequera i molt preuada per les seves propietats “entapissants”. Es reprodueix per llavors i per esqueixos. Els seus fruits són consumits per mamífers que poden dispersar les seves llavors a grans distàncies de la planta mare. A més, si la planta es trenca els fragments poden arrelar molt fàcilment i el seu creixement és molt ràpid. L’impacte visual que ocasiona aquesta espècie és notori degut a les grans flors que produeix i a la dominància reptant dels clons allà on envaeix. També se sap que interfereix amb l’establiment de les plantes natives sobretot en ecosistemes costaners i en penya-segats, hàbitats on és molt abundant. El bàlsam també pot modificar les propietats del sòl i disminuir els processos naturals d’erosió, inhibint el creixement posterior d’algunes espècies de flora autòctona. A causa de la seva importància i amenaça per a la conservació de la flora nativa, es proposa prendre tot un seguit d’accions amb l’objectiu d’eliminar aquesta espècie i restaurar, en el cas que sigui necessari, l’indret on es troba.
Una altra espècie exòtica, també invasora en aquest indret, és una composta del gènere Gazania (Gazania rigens),espècie molt emprada en jardineria i molt resistent a les dures condicions climàtiques aquí presents. També hi trobem aïzoàcies del gènere Messembrianthemum, l’atzavara (Agave americana) i la figuera de moro (Opuntia spp.), juntament amb altres plantes crasses que poden representar un perill potencial per a la flora autòctona: Aptenia cordifolia, Delosperma cooperi, Chrysanthenum leucanthemum, Senecio tamoides, Senecio cineraria, Mathiola incanata, Pittosporum tobira i Arundo donax.
