En l’àmbit concret dels ports, aquesta contribució passa per la descarbonització, mitjançant “l’electrificació en terra, la millora dels punts de càrrega de vehicles elèctrics en els ports o la instal·lació de plaques fotovoltaiques en els sostres dels edificis portuaris”, ha exemplificat Puigneró.
També ha apuntat que, “sense una política clara de digitalització dels ports és molt difícil una governança eficient” d’aquestes infraestructures. “Hem de treballar perquè els ports del país abracin el concepte d’smart and green port que avui forma part de les polítiques majoritàries a nivell europeu de l’àmbit dels ports”, ha resumit. “La lluita contra el canvi climàtic i la transformació digital estan a l‘arrel de les polítiques de la UE i de la Generalitat”, ha volgut emfasitzar.
El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha lliurat els guardons Bandera Blava 2021 als 22 ports esportius premiats per la seva gestió ambiental, la informació i l’educació ambiental i la prestació òptima dels serveis a les instal·lacions. Amb aquestes xifres, Catalunya se situa com a capdavantera a l’Estat en ports guardonats
El distintiu Bandera Blava l’atorga anualment la Fundació d’Educació Ambiental (FEE), una ONG internacional de caràcter ambiental, en col·laboració amb l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC), la seva representant que gestiona la campanya a tot l’Estat. Aquest guardó valora la tasca duta a terme els darrers anys pels responsables dels ports esportius, en benefici dels usuaris dels ports i dels visitants.
El sistema portuari català va endegar fa uns anys l’ambientalització dels ports i aquests són els resultats de l’esforç dels gestors i concessionaris dels ports esportius guardonats, amb el suport de l’Administració portuària. Actualment, la major part dels ports catalans tenen certificat un sistema de Gestió ambiental mitjançant l’ISO 14001 i l’EMAS, que obliga a definir una política ambiental i elaborar procediments per portar-ho a terme. Així, els ports esportius disposen d’un codi de conducta ambiental per als seus usuaris i d’un sistema de gestió ambiental per al consum de recursos energètics, tractament i recollida de residus, seguretat i salut, entres d’altres. Una gestió ambiental i una qualitat de serveis que els permet participar al guardó Banderes Blaves.
Les candidatures de les Banderes Blaves les preparen els mateixos gestors dels ports o dàrsenes esportives voluntàriament, i les adrecen a l’ADEAC. Posteriorment, es reuneix el Jurat Estatal del qual en formen part representats de les administracions portuàries autonòmiques dels ports que han presentat candidatura i dels ministeris, i experts d’universitats, entre d’altres. Les candidatures que passen aquesta fase s’envien al Jurat Internacional que decideix quins ports obtindran Bandera Blava.
Les 22 candidatures presentades han obtingut guardó
Pel que fa als ports esportius, se n’han distingit 22. D’aquests, 8 se situen a Girona, 8 a Barcelona, 4 a Tarragona, i 2 a les Terres de l’Ebre.
Es van presentar 22 ports per obtenir el guardó (un menys que l’any passat) i tots l’han obtingut. Com a novetats, Port Olímpic i Marina Palamós no s’han presentat perquè estaven executant obres importants en els ports. Així mateix, l’Estartit ha presentat nova candidatura, un cop finalitzades les obres de la nova concessió. Els ports esportius i els clubs nàutics guardonats són els següents:
Girona
- N. Llançà
- N. Port de la Selva
- Port Esportiu de Roses
- N. L’ Escala
- N. L’Estartit
- N. Aiguablava (Begur)
- N. Costa Brava (Palamós)
- Club de Vela Blanes
Barcelona
- N. Arenys de Mar
- N. El Balís (Sant Andreu de Llavaners)
- Consorci Port Mataró
- Marina Badalona
- Port Masnou
- Port Ginesta
- D. Aiguadolç (Sitges)
- N. Garraf
Tarragona
- Port de Segur de Calafell
- N. Cambrils
- N. Salou
- D. L’Hospitalet de l’Infant
Terres de l’Ebre
- N. L’Ametlla de Mar
- N. L’Ampolla
