[foto]
El dimecres 25 de novembre a les 18,30h tindrà lloc l’acte de lliurament del Premi Nat que enguany serà virtual i es podrà seguir a l’enllaç: museuciencies.cat/preminat. Intervindran en l’acte, l’Excel·lentíssima Senyora, Ada Colau, Alcaldessa de Barcelona i la directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Anna Omedes. El guanyador impartirà la conferencia: Difondre coneixement més que divulgar curiositats.
Ramon Folch (Barcelona, 1946)
És doctor en biologia, socioecòleg i pioner de la divulgació de les ciències ambientals i de la gestió de la natura a casa nostra i a escala global. En un moment d’aïllament científic provocat per la dictadura i la transició, Ramon Folch va ser impulsor de grups de treball per a la creació d’eines científiques i educatives que van tenir gran impacte en diversos àmbits professionals. En són exemples Natura, ús o abús? El Llibre Blanc de la gestió de la natura als Països catalans (1976) o la Història Natural dels Països Catalans (1981-1992, en 16 volums).
Ramon Folch ha estat un comunicador de les ciències ambientals molt actiu i influent. És director tècnic de la revista electrònica Sostenible.cat, ha comissariat grans exposicions, ha creat sèries de televisió, és columnista en la premsa diària i ha participat en programes de televisió i ràdio. Ha escrit una trentena de llibres i al voltant de dos-cents articles científics i tota la seva labor ha contribuït decisivament en la sensibilització de la societat envers la natura.
El 1994, va fundar l’Estudi Ramon Folch i Associats (ERF), una consultoria dedicada a la recerca, la comunicació mediambiental i la gestió territorial, urbanística i energètica des d’una aproximació sostenibilista. Aquest enfoc, que ell mateix ha contribuït a definir i desenvolupar, és essencialment diferent de l’ecologista perquè no pretén resoldre els problemes ambientals, sinó qüestionar-se els problemes socioeconòmics que s’expressen de manera mediambiental.
També ha sigut professor de Botànica de la Universitat de Barcelona, director dels serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, ha exercit diversos càrrecs a la UNESCO entre els quals el de consultor en gestió ambiental, ha participat en nombrosos projectes de cooperació tècnica internacional en els camps ambiental i sanitari i ha col·laborat en la fundació de Depana, la Lliga de Defensa del Patrimoni Natural (1975), entre molts d’altres càrrecs i tasques.
Lynn Margulis,(1938-2011, Chicago – Amherst)
Biòloga evolucionista, microbiòloga, Lynn Margulis és considerada una de les pensadores més estimulants i originals de la seva generació. Va dedicar tota la seva vida a estudiar el microcosmos dels organismes més petits de la Terra. Es va doctorar en Genètica per la Universitat de Berkeley (Califòrnia), va ser catedràtica de Biologia de la Universitat de Massachussets i coordinadora del departament de Biologia planetària de la NASA.
La gran contribució de Margulis va ser la formulació i difusió de la teoria de l’endosimbiosi segons la qual les cèl·lules eucariotes (els maons amb els quals estan construïts els éssers vius) són literalment una amalgama de cèl·lules bacterianes diverses. En front de les visions que presentaven l’evolució com una competició en la qual sobreviuen les espècies que millor s’adapten, Margulis va proposar un nou paradigma que identificava la cooperació i l’associació com un factor decisiu en l’evolució dels organismes. Aquest plantejament, que en el seu moment la va enfrontar amb bona part de la comunitat científica, va suposar un gir fonamental en la comprensió de l’evolució de les espècies i avui està totalment acceptat. Margulis va rescatar la teoria d’autors oblidats com Konstantin Merezovski i Boris Kozo-Polianski, la va enriquir i completar i va tenir un paper fonamental en la seva difusió i posterior acceptació generalitzada.
Margulis, que es considerava professora per sobre de tot, va ensenyar i inspirar a innumerables estudiants i va portar a terme una incansable activitat divulgadora per tot el món impartint conferències i seminaris i també com a prolífica escriptora, autora i coautora de centenars d’articles científics, llibres i vídeos. La microbiòloga nord-americana va tenir una relació molt especial amb el nostre país on va col·laborar amb diverses universitats i va dur a terme importants projectes de recerca. Una part del seu llegat científic es conserva al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El Premi Nat , organitzat pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, va néixer l’any 2018 per commemorar 140è aniversari del Museu. Hereu de 140 anys de trajectòria científica i naturalista, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona està especialment compromès amb la conservació de la natura i implicat en els esforços locals i internacionals per conservar, estudiar i divulgar la biodiversitat i la geodiversitat. Amb el Premi Nat, el Museu es proposa potenciar la divulgació de les ciències naturals en un context de crisi mediambiental en què calen més esforços que mai per obrir noves perspectives que connectin les ciències naturals amb la ciutadania. «Coneixes l’abast dels límits. Només una Terra, només una vida» són els versos del poeta i gestor cultural Jordi Carrió inscrits en el trofeu que reben els premiats i que expressen el compromís del Museu amb la sostenibilitat del planeta.
El Jurat del Premi Nat està format per:
Dacha Atienza, cap de recerca i col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Mara Dierssen, directora de recerca del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona.
Martí Domínguez, director de la revista Mètode i escriptor
Xavier Duran, periodista de TV3 i escriptor
Teresa Garnatje, directora de l’Institut Botànic de Barcelona
Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans
Premi Nat 2019
Elisabeth Rasekoala, enginyera química i presidenta d’African Gong, per la seva lluita en favor de la diversitat, la inclusió sociocultural i de gènere en la divulgació, l’aprenentatge i la pràctica de la ciència, que ha contribuït a la democratització de la ciència, creació de vocacions científiques i al desenvolupament sostenible a l’Àfrica.
Menció d’Honor Nat 2019
Jorge Wagensberg, físic, pensador i comunicador de la ciència, per la seva gran aportació a la cultura científica com a director del Museu de la Ciència, després transformat en Cosmocaixa, que va canviar el paradigma dels museus de ciència amb una mirada creativa i multidisciplinària amb museografies interactives i una clara vocació social.
Premi Nat 2018
Dr. Frans de Waal, biòleg, primatòleg i escriptor, per la nova mirada que ofereix sobre l’evolució del comportament animal en establir un paral·lelisme entre la conducta dels primats i la dels éssers humans en aspectes com la política, l’empatia o la moralitat i la justícia en les societats humanes.
Menció d’Honor Nat 2018
Roser Nos Ronchera, biòloga, per la gran tasca científica, divulgativa i formativa que va dur a terme a Barcelona i, especialment, pel gran repte que va assumir de reconnectar el Museu de Zoologia —que va dirigir entre 1978 i 1989— amb els ciutadans de Barcelona a través d’un ambiciós programa d’activitats i exposicions temporals que va capgirar la manera d’aproximar les ciències naturals al públic.
Premi Nat extraordinari a la trajectòria professional 2018
Sir David Attenborough,científic, escriptor i naturalista, per ser pioner en la realització de documentals sobre la natura i el comportament animal, i per oferir una nova mirada i interpretació del nostre planeta que ha influït en la seva conservació i ha inspirat vocacions científiques.
