[foto]
“Bestiari” celebra els paisatges naturals de Catalunya, i indaga sobre la vida i la memòria, les relacions interespècies, la conservació i la creació. La instal·lació audiovisual, amb sons i imatges de criatures que habiten en paisatges naturals i imaginaris de Catalunya, s’inaugura el 18 d’abril a Venècia

La 60ª Exposició Internacional d’Art de la Biennale di Venezia tindrà lloc del 20 d’abril al 24 de novembre de 2024, en una edició comissariada per Adriano Pedrosa, que ha escollit com a temàtica central Foreigners Everywhere, però 

El punt de partida del projecte de Casas, que va guanyar el procés de selecció de l’Institut Ramon Llull per participar a la Biennal, és el text del segle XV ‘”Disputa de l’ase (1417) de l’escriptor mallorquí Anselm Turmeda, que explica la història d’un home sotmès al judici d’una assembla d’animals que habiten un bosc idílic i que posa en qüestió la “superioritat humana” per sobre dels altres éssers, aquest antropocentrisme imperant, a través d’una mena de judici liderat per un ase que actua com a portaveu dels animals. Reproduint els sons i les imatges de ratpenats, abelles, dofins, rucs, elefants i altres bèsties, “Bestiari” ret homenatge als animals parlants del text. A partir d’una mirada actual, que parla de l’ecologia i de la intel·ligència de la natura a través de múltiples perspectives,”Bestiari” ret homenatge al clàssic medieval de Turmeda (1355-1423), considerat, juntament amb Ramon Llull, un dels fundadors de la literatura catalana.

“Bestiari” també inclou el programa públic de recerca “Animalesc” amb seminaris i debats per establir una interlocució amb la comunitat local i internacional compromesa amb una nova visió de la vida natural i animal, i una publicació amb referències, fets i narratives sobre el propi projecte expositiu

El projecte compta, a més, amb un programa públic, Animalesc, a cura del professor del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Pol Capdevila, que inclou seminaris i debats a l’entorn de la condició dels animals i les relacions que s’estableixen amb els éssers humans, i de la recerca sobre els llenguatges animals i les maneres d’enregistrar-los. El novembre de 2023 es va celebrar el primer seminari a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona que va tractar sobre «Bestiaris. Ara i abans», amb la participació de Llúcia Martín (catedràtica de literatura catalana medieval), Albert Mestres (escriptor i dramaturg, traductor de Disputa de l’ase), Rafael Doctor (historiador de l’art i pintor) i Eze Páez (filòsof animalista). Pels propers mesos hi ha prevists dos debats: un sobre «Els sons salvatges de Catalunya», que es centrarà en el llenguatge d’algunes espècies animals de Catalunya, i un altre sobre «El so com a eina de preservació? i experiència estètica», que reunirà experts en llenguatge animal, bioacústica, artistes sonors i teòrics de l’art.

Bestiari s’acompanya d’una publicació, amb una edició a càrrec de Ramos, que aplega textos amb referències, fets i narratives que neixen del projecte expositiu de Carlos Casas. Com si fos una guia de camp, presenta els temes d’investigació i les motivacions del projecte, contextualitza els materials de partida i presenta cadascun dels animals que apareixen a la instal·lació a través d’un breu relat, escrit per autores i autors emblemàtics que treballen en el món de l’art, l’ecologia i la literatura a Catalunya i a l’estranger. Cada autor ha escrit sobre un animal: Eva Baltasar (elefant), Emanuele Coccia (abella), Pilar Codony (ase), Yayo Herrero (cotorres), Lucia Pietroiusti (serps), Chus Martínez (dofins) i Helena Vilalta (ratpenats). El llibre compta també amb textos de Pol Capdevila, Carlos Casas, Llúcia Martín, Albert Mestres, Filipa Ramos i Chris Watson. La publicació s’ha editat en català, anglès i italià.

Els parcs naturals i espais protegits del territori català on s’han dut a terme gravacions per “Bestiari” són: el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la Reserva Natural de Mas de Melons i Secans de Lleida, l’Espai Natural Protegit de la Serra del Montsec, l’Espai Natural Protegit de la Serra de Boumort, la Reserva Nacional de Caça de Boumort, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i Parc Natural del Cap de Creus. Els rodatges s’han fet gràcies a la col·laboració dels responsables i els equips del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona.

El comitè de selecció que va escollir la proposta de Casas per participar a la Biennal de Venecia va explicar que “La proposta Bestiari de l’artista Carlos Casas i la comissària Filipa Ramos ha estat escollida per mostrar la cultura catalana a la propera Biennal de Venècia, en una de les convocatòries més reeixides des que s’iniciés aquesta participació. El projecte, que pren com a referència un dels textos més bells de la literatura catalana del segle XV, és una invitació a endinsar-se en els paisatges sonors que emanen dels parcs naturals catalans en sincronia temporal. Bestiari és a una al·legoria de mons contemporanis que sorgeixen dels desplaçaments de l’antropocentrisme i l’ocularcentrisme, tot emfatitzant què podrien significar nocions com ara ciutadania i pertinença des d’una perspectiva multiespècie.”

La presentació de Catalonia in Venice | Bestiari | Carlos Casas, el projecte comissariat per Filipa Ramos i produït per l’Institut Ramon Llull que es podrà visitar del 20 d’abril al 24 de novembre a la 60a Exposició Internacional d’Art de La Biennale di Venezia, en el marc dels Eventi Collaterali s’ha presentat aquest dijous 21 de març al la seu de l’Institut Ramon Llull de Barcelona i ha anat seguida d’una visita al Montseny

El director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, ha destacat la connexió del projecte amb els grans reptes globals que interpel·len el món actual: “la creença que els humans dominem el món i, per tant tots els éssers vius que hi habiten, ens ha portat al límit del col·lapse ecològic. Bestiari de Carlos Casas relliga sis-cents anys d’història entre la faula medieval de Turmeda, un dels primers textos escrits en català, i la sensibilitat d’una proposta contemporània que ens desperta la consciència per passar a l’acció”.

La majoria dels sons i imatges de Bestiari s’han gravat en 11 parcs o espais naturals protegits del territori català. En aquest sentit, Carlos Casas ha afirmat que “és clau documentar aquests paisatges per a futures generacions i ser testimoni d’aquests temps convulsos i de l’impacte que tenen en els nostres entorns. Per a mi el so és un contenidor i un canal per connectar amb l’afecte i, en última instància, per transformar les mentalitats que frenen el nostre progrés sostenible com a espècie.” També ha destacat la participació del reconegut especialista en so, Chris Watson, en alguns dels enregistraments.

La proposta curatorial de Filipa Ramos es fa ressò del tema de la Biennal d’Art 2024, Foreigners Everywhere (Estrangers a tot arreu), comissariada per Adriano Pedrosa, i va més enllà d’una visió antropocèntrica per incloure-hi el món natural. Segons Ramos, “Bestiari parla al present, invocant l’ecologia i la intel·ligència de la naturalesa: imaginant maneres de viure en harmonia amb el món que ens envolta i reforçant la importància de les perspectives múltiples. El projecte proposa Catalunya com un territori on és possible un compromís conciliador i no antropocèntric amb el món; un món que ens permeti imaginar un futur diferent per a les relacions amb les altres espècies a través del so i de les imatges”.

L’IRL produeix i organitza la participació de la cultura catalana als Eventi Collaterali de la Biennal d’Art de Venècia des de l’any 2009. El comitè d’experts que ha escollit la proposta d’enguany està format per professionals d’àmplia i reconeguda trajectòria internacional. La presidència del comitè ha anat a càrrec d’Elvira Dyangani Ose, directora del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), i els vocals han estat Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró (Barcelona), Ruth Estévez, Co-directora de la Skowhegan School of Painting (Maine, Estats Units), Oriol Fontdevila, investigador i professor, curador de l’exposició catalana a la Biennal d’Art de Venècia 2022, Ingrid Guardiola, directora del Bòlit – Centre d’Art Contemporani de Girona i Andrea Lissoni, director artístic de Haus der Kunst (Munic).