Presentació d’Organismo 2026. D’esquerra a dreta: Evelio Acevedo, Director Gerent del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, junt a Markus Reymann i Rosa Ferré, Co-Directors de TBA21. Imatge: TBA21 | Maru Serrano.

El programa internacional Art in Applied Critical Ecologies ha inaugurat la seva edició 2026 a Madrid amb una trobada inicial de tres dies titulada Permanent Collapse Committee [Comité Permanente para el Colapso] dissenyat per La Cuarta Piel. 

La trobada ha marcat l’inici d’un programa de sis mesos que combina art, investigació i compromís cívic per donar resposta als desafiaments ecològics i socials actuals

Organismo és una iniciativa conjunta de TBA21–Academy y el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, i treballa amb artistes, investigadors, institucions i comunitats locals per desenvolupar respostes situades davant dels reptes planetaris.

En paraules d’Eduardo Castillo-Vinuesa, director de TBA21-Academy: “Organisme no és una residència, ni una incubadora, ni un think tank, encara que pren elements de tots ells per assajar un nou model institucional. La seva dimensió aplicada és fonamental ja que cada cas aborda problemàtiques planetàries des de contextos situats, en col·laboració amb institucions associades que compten amb institucions associades que compten amb institucions associades que tenen” marcs acadèmics convencionals, i redefinir què haurien de fer les institucions culturals en un moment en què moltes estructures heretades no aconsegueixen respondre al ritme accelerat de les transformacions ecosocials que defineixen el nostre temps”.

Un programa de sis mesos basat en la col·laboració

De gener a juny de 2026, Organismo 2026 s’estructura al voltant de cinc casos d’estudi i un programa transversal teòric. A través d’una convocatòria internacional oberta, s’ha seleccionat un total de 38 investigadors de diferents disciplines per formar cinc cèl·lules de treball interdisciplinar, cadascuna guiada per un líder artístic, anomenat dins del programa com a pols.

Els investigadors participen en un format híbrid que combina sessions setmanals en línia amb tres breus residències presencials a Espanya. Al llarg del procés, col·laboren amb una xarxa ampliada d’experts, institucions culturals, científics i organitzacions cíviques, cosa que garanteix una connexió constant amb contextos reals.

Cinc casos d’estudi per abordar reptes urgents

Els cinc casos d’estudi aborden problemàtiques diferents però interconnectades que defineixen la vida contemporània:

-The End of the Real analitza com les tecnologies digitals i els sistemes mediàtics configuren –i distorsionen– la nostra comprensió compartida de la realitat. Amb Domestic Data Streamers com a lideratge artístic, i facilitat pel Museu Nacional Thyssen-Bornemisza en col·laboració amb l’Observatori Complutense de la Desinformació i Retina, el projecte desenvolupa eines de “reality forensics” per examinar algoritmes, càmeres d’eco i narratives basades en dades que influeixen en l’opinió pública i el discurs polític. Reality Forensics és un enfocament que investiga com es produeixen, modelen i circulen diferents versions de la realitat a través de sistemes tecnològics com algorismes, plataformes de dades, infraestructures mediàtiques i processos institucionals. En lloc de determinar què és veritable o fals, analitza els mecanismes —tècnics, polítics i culturals— que construeixen la percepció, influeixen en les creences i fan que determinats relats es presentin com a autoritaris o dominants.

–Planetary Theatre of Tourism és un cas d’estudi que interpreta el turisme global com un sistema a gran escala que converteix paisatges sencers en escenaris per al consum, mentre amaga els costos socials i ambientals. Amb Grandeza Studio com a pols artístic, i facilitat per Casa Planas i Casa de l’Arquitectura en col·laboració amb CRIGUST (Universitat de les Illes Balears), la investigació se centra a Mallorca per imaginar formes alternatives de lleure basades en la reparació ecològica, la reducció de la productivitat i noves formes d’hospitalitat.

–Last Resorts estudia com les idees sobre futurs climàtics (ja siguin optimistes o catastròfiques) influeixen en les decisions que es prenen avui. Liderat artísticament per Gary Zhexi Zhang, i facilitat pel BC3 Basque Centre for Climate Change en col·laboració amb l’Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia, el projecte analitza la previsió climàtica, la gestió del risc i les polítiques de preparació a la península ibèrica, preguntant-se per a qui es dissenyen aquests futurs ia qui es dissenyen.

–Premium Stuff investiga les infraestructures ocultes d’emmagatzematge i de conservació que determinen com es preserva el valor al llarg del temps. Amb Andrea Muniáin com a pols artístic, i facilitat per TBA21 en col·laboració amb Hangar, centre de producció i recerca, el projecte utilitza les col·leccions d’art com a cas d’estudi per qüestionar els models dominants d’acumulació, conservació i gestió de recursos i assajar enfocaments alternatius d’arxiu i circulació.

–Florestània se centra en la governança col·lectiva del territori i la reparació ecològica a Galícia, una regió profundament afectada per la mineria i la silvicultura industrial. Liderat artísticament per Paulo Tavares, i facilitat pel Centre d’Art Fundació María José Jove en col·laboració amb la Fundació RIA i la Fundació Montescola, el projecte s’inspira en la idea de “ciutadania forestal” per explorar com les pràctiques comunals, les plantes, els boscos i els cursos d’aigua poden contribuir a la justícia ambiental, la memòria i la restauració territorial.

Un començament amb el “Permanent Collapse Committee”

El programa s’ha inaugurat amb el Permanent Collapse Committee [Comitè Permanent per al Col·lapse], una trobada intensiva de tres dies dissenyada per La Cuarta Piel on s’ha definit l’enfocament i la metodologia que es duran a terme els mesos següents. A través de tallers, simulacions i exercicis col·lectius els participants han explorat com les societats poden pensar i actuar en contextos d’inestabilitat ecològica i infraestructural.

“En lloc d’entendre el col·lapse com a punt final, la trobada l’ha abordat com una eina pràctica per reorganitzar sistemes complexos i identificar punts concrets on és possible intervenir”, explica María Buey, responsable d’Organisme. D’aquesta manera, treballant en equips, els participants han cartografiat riscos, dependències i actors humans i no humans, i han desenvolupat preguntes de recerca inicials i estratègies de resposta.

”S’han compartit propostes que han anat des de la reinterpretació del dret comunal de la terra en el context del monocultiu d’eucaliptus a Galícia, fins a intervencions sobre la sobrecàrrega cultural a través de l’anomenat AI-slop”, indica Mon Cano, cofundador de La Quarta Pell. “Altres han explorat aliances amb comunitats locals de gestió de l’aigua a València, o fins i tot s’ha proposat la migdiada com una forma de repensar la pressió turística a Mallorca, imaginant ecosistemes que també necessiten temps per descansar. En conjunt, aquests exercicis han mostrat com els grups han traduït el col·lapse en una cosa activa, situada i, de manera inesperada, lúdica.

La trobada ha conclòs amb una roda de premsa performativa oberta al públic, on cada grup ha presentat els seus escenaris i línies de treball, seguits d’un concert de cloenda a càrrec de Polifeme, el projecte sonor de María Cervelló Llorca, programat en col·laboració amb Real No Real.

Mirant al futur

Després del seu llançament a Madrid, Organismo 2026 entra ara a la fase principal d’investigació i prototipat. En els propers mesos, els participants continuaran desenvolupant els seus projectes a través de laboratoris en línia i residències, afinant propostes, aliances i models de governança adaptats a un món marcat per la incertesa.

Aquest procés es recolza en Critical Encounters [Encontres Crítics], una sèrie de converses públiques. Les sessions reuneixen els polsos artístics dels casos d’estudi amb pensadors i professionals convidats –entre ells Keller Easterling, Fernando Domínguez Rubio, Aslak Aamot Helm, Patricia Reed, Ben Ditto, Imani Jacqueline Brown i Chus Martínez– per establir un marc conceptual comú centrat en la infraestructura, l’ecologia.

A través d’aquesta combinació de recerca disruptiva, experimentació i intercanvi públic, Organismo 2026 es posiciona com una plataforma viva de recerca que cerca, no només visibilitzar els conflictes ecosocials, sinó també assajar noves maneres d’actuar-hi.