Entitats socials i ecologistes del Priorat exigeixen que es deixi de transvasar aigua del riu Siurana

Aquest dilluns 5 de maig es reunirà la comissió de desembassament de Riudecanyes, per tal de fixar la reserva d’aigua per satisfer la demanda d’abastament i reg fins al setembre dels regants de Riudecanyes per determinar amb quins recursos s’haurà de cobrir aquesta demanda: els propis del Pantà de Riudecanyes, i la quantitat a transvasar des del Pantà de Siurana. Davant d’aquesta situació institucions, entitats i associacions del Priorat s’han reunit al Pantà de Siurana per exigir a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que es deixi de transvasar definitivament aigua del Pantà de Siurana i que els drets de gestió de l’aigua siguin del Priorat, i deixin d’estar en mans d’una entitat privada.

Representants de 25 entitats del Priorat es van reunir a la presa de Siurana el passat 30 d’abril per exigir a la Generalitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua que deixi de transvassar aigua del Siurana. Les entitats que han secundat l’acció realitzada són: Casal Carrasclet, Centre Excursionista de Cornudella, Centre Quim Soler, Comunitat de Regants de Bellmunt, Comunitat de Regants de Poboleda, CUP Priorat, DO Montsant, El Poble que Volem, Esquerra Priorat, Fòrum Agrari del Priorat, Fòrum de Turisme Sostenible, GEPEC-EdC, Junts de Priorat,
Poboleda, La Safranòria, Pagesia Jove del Priorat, Plataforma del Priorat, Plataforma pel Riu, Siurana, Priorat Enoturisme, Prioritat, Puigcerver Lliure, Vall sostenible, Xarxa Sud

Segons les entitats, el conveni que sustenta el transvasament (el Protocol de Cooperació TOPOGRAPO) és nul de ple dret perquè modifica les condicions d’una concessió de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) sense complir el requisits legals. Segons les entitats, Reus i els regants del Baix Camp poden abastir-se amb el seus propis recursos (en aquest moment el pantà de Riudecanyes està al 60%) i l’aigua del C.A.T. i utilitzen l’aigua del Siurana únicament perquè té un cost menor.

Per contra -defensen les entitats- la conca del Siurana al Priorat no té res garantit. El pantà està al voltant del 25% i el cabal ambiental que ha fixat la CHE (60 l/s) és del tot insuficient per garantir la vida del riu. Al Priorat, una comarca principalment agrícola, l’aigua del riu ha de servir per omplir aqüífers, pous i basses, a més de mantenir els ecosistemes, i més ara molt exhaustos i malmesos després de la llarga
sequera.

Les entitats denuncien la contradicció que representa que mentre la Generalitat de Catalunya destina milers d’euros al “Pla de gestió i conservació Ecològica de la Conca del Riu Siurana i Planes del Priorat”, es pugui seguir transvasant aigua del riu. El millor pla de gestió de riu Siurana -diuen- és deixar de transvasar aigua i tornar el riu al seu estat natural i això passa per fixar un cabal ambiental que respongui a les necessitats d’un riu que forma part de la Xarxa Natura 2000, és Zona d’Especial Protecció de les Aus i Lloc d’Importància Comunitària: “aquest nou pla de gestió contempla estudis, accions i pedagogia sobre el riu Siurana com a ecosistema i ens sembla molt positiu. És clar, però, que sense l’aigua que es transvasa cap al Baix Camp, aquest ecosistema, de gran valor mediambiental, queda greument afectat i els beneficis de tota aquesta bona feina seran més aviat limitats”.

El missatge de les entitats als polítics responsables d’aquesta situació, i amb competències en l’àmbit mediambiental és que “al segle XXI el transvasament de Siurana a Riudecanyes no és ni necessari, ni sostenible, ni justificable. De fet, més que un transvasament, és un espoli, que s’ha d’acabar el més aviat possible”. 



Comparteix-me:

Simon Stiell tanca la conferència del clima de Bonn demanant més implicació, més rapidesa i més justicia

"Hem d'anar més enllà, més ràpid i de manera més justa". Amb aquestes paraules el Secretari Executiu del Canvi Climàtic de les Nacions Unides Simon Stiell començava el discurs de...

El darrer número de la revista Vallesos rememora lluites ecologistes dels dels anys 70 a les comarques del Vallès

La revista-llibre Vallesos rememora lluites ecologistes dels dels anys 70 sobre espais emblemàtics del Vallès com Gallecs, els parcs de Sant Llorenç i el Montseny o el Quart Cinturó...

La natura pot gaudir-se de manera compartida i respectuosa

A l’estiu, un temps de màxima afluència, cal recordar especialment les bones pràctiques per no malmetre els espais que visitem...