[foto]
La creació de l’Agència de l’Agència Comarcal de l’Energia i el Clima del Priorat (ACECP) i l’establiment d’un Pla comarcal de transició energètica 2021-2030 són els principals punts de l’Acord comarcal per a la implantació de les energies renovables al Priorat, impulsat pel Consell d’Alcaldes i el Consell Comarcal del Priorat el passat 26 de març i que ja compta amb prop d’un miler d’adhesions entre els 26 ajuntaments, el propi Consell Comarcal, prop d’un centenar d’entitats i empreses i més de 800 de persones a títol individual.
La proposta ha sorgit com a resposta unitària de la comarca a la proliferació de projectes de parcs solars i eòlics en aquestes comarques del sud de Catalunya que ja fa temps que pateixen la pressió de projectes de grans parcs eòlics i solars. Així, el ple del Consell Comarcal del 26 de març i el Consell d’alcaldes van sol·licitar la derogació del Decret Llei 16/2019 d’energies renovables, i també van aprovaran una moció que mostra el seu desacord amb la gestió de l’aigua del Priorat i el riu Siurana que fan la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
Tot i que l’aprovació da proposta de creació de l’ACECP es del 26 de març ja fa temps que es ve treballant, per tal de frenar propostes i projectes que estan arriban a la comarca com l’avantprojecte presentat aquest febrer sota el nom de “Planta Solar Fotovoltaica Tarraco I” i que ha mobilitzat la ciutadania dels municipis de El Masroig i voltants que s’han posicionat en contra ja que proposa la creació d’un parc solar amb diversies rèpliques a la zona sud de la comarca. Es tracta d’una instal·lació que aportaria energia a la central elèctrica de Vandellós i que, segons la gent de la zona, afectaria negativament al paisatge, la fauna, la flora i la manera de viure la zona. L’oposició popular a aquest projecte, contra el qual es poden presentar al·legacions fins el 19 d’abril, és només un exemple del que està passant al Priorat i a d’altres comarques del sud de Catalunya on s’estan rebent propostes de projectes de grans parcs eòlics i solars que estan despertant moviments en contra al propi territori.
L’acord que proposa El Priorat recorda que tant des de la comarca com des de les instàncies governamentals implicades, s’ha apostat per posar en valor el paisatge cultural del Priorat, candidat a Patrimoni Mundial, i que existeix el compromís formal de gestionar-lo conseqüentment, en tant que eix aglutinador del model de desenvolupament territorial i aposta pel model socioeconòmic basat en la producció agrícola de qualitat i una oferta turística sostenible, basats en els valors intrínsecs del paisatge de mosaic agroforestal propi sense elements artificials que trenquin la seva harmonia i la seva proporcionalitat, també proposa:
- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya, derogar el Decret Llei 16/2019, i aprovar una moratòria dels grans projectes de renovables i les línies d’evacuació associades actualment en tràmit fins a la concreció del Pla comarcal de transició energètica consensuat amb els agents socioeconòmics de la comarca.
- Instar al Departament de Cultura de la Generalitat, a promoure un canvi legislatiu en la LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993) reconeixent el valor patrimonial dels paisatges culturals i articulant mecanismes de gestió consensuats amb els territoris per a dur-ho a la pràctica.
- Instar al Departament d’Agricultura de la Generalitat d’acord a la Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris, a impulsar un pla territorial sectorial agrari específic per al Priorat, en el qual es determinin les especificitats, les característiques, les problemàtiques,i les singularitats, així com els objectius de preservació dels espais agraris del Priorat.
La proposta va sorgir al març i es sustenta en diversos punts
1) La comarca del Priorat ha apostat des de fa més de 30 anys per un model de desenvolupament territorial basat en la producció agrícola de petita escala i de policultiu de qualitat i en una oferta turística sostenible. Aquest model es basa en la posada en valor dels trets que li son propis i que queden reflectits en el seu paisatge de mosaic rural, sense elements artificials que trenquin ni la seua harmonia ni la seua proporcionalitat. Aquest model n’és l’eix central i el que n’assegura el seu futur.
2) L’existència de la DOQ Priorat, la DO Montsant i la DOP Siurana, la declaració del Parc Natural de la Serra de Montsant, la creació del Consorci de Llaberia, el VITEC, la Carta del Paisatge del Priorat, el desenvolupament dels successius programes LEADER, els Programes Comarcals de Desenvolupament Rural Integral que centren l’estratègia en el paisatge, l’adhesió comarcal a la Carta Europea de Turisme Sostenible, realitats i iniciatives que es vertebren i s’engloben en a candidatura a la UNESCO del paisatge cultural de Priorat-Montsant-Siurana, han culminat en el Sistema de Gestió del Paisatge del Priorat que demostra la voluntat i el compromís de tota la societat prioratina de vetllar per aquests principis.
3) En l’escenari d’emergència climàtica actual, cal generar estratègies locals efectives que ens ajudin a assolir els objectius sobre energia renovable estipulats per la Unió Europea per al 2030 (el 32% de la generació d’energia ha de ser renovable) per tal d’implementar un model energètic descentralitzat i basat en la captació dels fluxos naturals d’energia renovable, i en una aposta per l’estalvi i l’eficiència. Un nou model on l’energia s’ha de produir a la vora d’on es consumeix, per això cal generar estratègies de xarxes locals efectives on la ciutadania ha de tenir un paper central com a productors, gestors i no només com a consumidors de l’energia.
4) En aquest mateix escenari és primordial vetllar pel manteniment de la biodiversitat dels paisatges agroforestals en mosaic, com el del Priorat, que afavoreix la resiliència dels territoris en front de les industrialitzacions i uniformitzacions que els fan més vulnerables i empobrits.
La proposta també recull diferents aspectes que l’avalen des de l’àmbit de la legislació
1) L’any 2001 es va signar l’Acord per la implementació de l’energia eòlica al Priorat, amb l’objectiu de fer compatible el desenvolupament de les energies renovables i la preservació des valors del paisatge i del model territorial que calia protegir
2) L’any 1993, s’aprova la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993) que no incorpora els paisatges culturals com a patrimoni, aspecte pendent encara de ser resolt.
3) L’any 2019, s’aprova la Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris (DOGC. Núm. 7900 – 19.6.2019), que inclou en l’article 8, els plans territorials sectorials agraris específics.
4) L’any 2017, s’aprova la Llei 16/2017, de l’1d’agost, del canvi climàtic, (DOGC. Núm. 7426 – 3.8.2017), per tal d’assolir la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, fer front a la vulnerabilitat derivada dels impactes del canvi climàtic i afavorir la transició vers una economia neutra en emissions de CO2, competitiva, innovadora i eficient en l’ús dels recursos.
5) L’any 2019, s’aprova el Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables (DOGC. Núm. 8012 – 28.11.2019), que ha generat incertesa i indefensió als ajuntaments de la comarca enfront a l’ interès de grans empreses energètiques per establir-se en grans extensions de terreny del seu municipi.
Un exemple d’aquest interès per construirir grans instal·lacions a l’ampar del Decret Llei 16/2019 que ha fet proliferar la presentació de projectes a les comarques del sud de Catalunya és l’avantprojecte presentat aquest febrer per l’empresa promotora Audax Solar SPV XXVII amb seu fiscal a Badalona sota el nom de “Planta Solar Fotovoltaica Tarraco I” i que ha despertat l’oposició veînal
L’avantprojecte situa la planta solar entre els municipis d’El Masroig i Bellmunt del Priorat., abastant 72,82 ha situades als paratges de Los Palells, Bosc del Roget i Avenc del Primo. La línia elèctrica d’evacuació seria aèria, tindria una longitud de 23 Km.i a títol orientatiu passaria pel bosc de l’Antònia i lo Mas del Gil fins el paratge de Termes de Falset des d’on continuaria direcció Les Pedrenyeres, la Serra Espasa, Llenguaderes, la Serra del Montalt i Vall de Llors fins a la central elèctrica de Vandellós.
Tàrraco I afecta el municipi de El Masroig, Tàrraco III i Tàrraco V afecta la capital de la comarca, Falset
Segons recull l’avantprojecte, la PSFV Tarraco I tindrà una potencia instal·lada 35 MWp en estructura fixa, contarà amb una subestació elevadora i una línia de evacuació que connectarà la subestació “SET Tarraco I” amb la “SET Tarraco III”, de la “SET Tarraco III” es preveu una nova línia de interconnexió fins la “SET Tarraco V”, des de la “SET Tarraco V” es preveu una nova línia de interconnexió fins la “SET Tarraco”, finalment de la “SET Tarraco” es preveu una nova línia de interconnexió fins a la subestació col·lectora “ SET Vandellós 400 kV”, propietat de REE, on s’instal·larà un equip per limitar la potencia generada per la PSFV a 27,01 MW.
La planta solar de 35MWp i disposarà d’un total de 14 inversores de 2.500 kVA cada un (o 2,5MVA). Cada inversor agruparà un total de 122 o 123 cadenes de 34 panells en sèrie de 600 Wp (7 inversors de 122 cadenes y 7 inversor de 123 cadenes), pel que cada inversor agruparà 4182 i 4148 panells respectivament. D’aquesta manera la potencia total instal·lada per la present planta fotovoltaica serà de 34.996,2 kWp.
