El primer linx boreal del Pirineu des de fa més d’un segle

El Centre de recuperació de fauna MónNatura Pirineus a Lleida ha presentat aquesta setmana al primer linx d'aquesta espècie nascut al Pirineu català des de fa més d'un segle. Es tracta d'una cria nascuda en captivitat, els pares Ui i Liu van arribar al municipi de Son (Alt ÿneu) el 2008 procedents d'un zoo de Lugo. El petit linx, que va néixer a finals de maig, pesa vuit quilos i es troba en perfecte estat de salut. D'adult, els linxs boreals poden arribar a pesar 30 kg i mesurar 130 cm fins a la cua.

[foto] 

El 28 de maig, Ui i Liu, mascle i femella de linx boreal van ser pares al Centre de recuperació de fauna MónNatura Pirineus. Va ser tota una sorpresa, ja que Liu, procedent de la mateixa manera que Ui d’un zoo de Lugo, només havia parit un cadell i els seus cuidadors no s’havien adonat del seu estat

Segons Miquel Rafa, director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya la Pedrera, “reforçarà la tasca d’educació ambiental que es fa en aquest centre, on hi ha altres espècies d’animals com el trencalòs, el duc, el cabirol, el mart, la fagina i la guineu, entre d’altres; que permeten explicar la seva funció ecològica als Pirineus “. Entre ells, els pares del cadell, dos linxs que van néixer en captivitat al maig de 2008 en un zoo de Galícia, i van ser traslladats al centre de MónNatura Pirineus a l’agost del mateix any.

Per visitar a la cria i conèixer la seva funció ecològica dins d’aquest entorn, el centre realitza l’activitat ‘Fauna dels Pirineus’, que es desenvolupa durant la visita al seu centre.

El linx boreal o europeu (Lynx lynx) és el felí d’aquesta espècie de major corpulència. Les seves potes són llargues i la seva cua curta, el que li permet ser un hàbil pica-soques i caçador. A Espanya es va extingir a principis del segle XX

MónNatura Pirineus acull diferents projectes per als animals que custodia. D’una banda, de reintroducció de la vida salvatge com amb el cas del mussol o el cabirol; d’alliberament, amb exemplars a la fase final de recuperació i que finalment s’alliberen, com el milà negre, aligots, guineus, ducs o cabirols; o de final de vida, és a dir, animals irrecuperables que acaben la seva vida al centre per assegurar una bona qualitat de vida el temps que els queda.

Comparteix-me:

Les plantes d’arrels profundes, claus per prevenir la desertificació, en risc pel canvi climàtic i la sobreexplotació dels aqüífers

En el Dia Mundial del Sòl, el CREAF recorda que la desaparició de les plantes d’arrels profundes posa en perill la resiliència dels territoris més àrids, entre les que hi...

Els pressupostos de carboni de Catalunya preveuen reduir el 31% les emissions contaminants abans del 2030

El Ple del Parlament ha debatut aquest dimecres els primers pressupostos de carboni lliurats pel Govern, en compliment de la Llei del canvi climàtic, que estableixen que el conjunt dels...

Un manifest científic reclama mesures urgents per protegir els boscos submarins

Científics d’arreu del món reclamen una acció urgent per protegir, restaurar i gestionar de manera sostenible un dels ecosistemes oceànics menys coneguts i, tanmateix, més importants del planeta: els boscos...