El Prat de Llobregat aprova un pla de mobilitat sostenible i un pla d’adaptació als efectes del canvi climàtic

El Pla d'Adaptació al Canvi Climàtic contempla aspectes com l'increment de la temperatura, la disminució de disponibilitat d'aigua potable, l'augment del nivell del mar o el descens de la pluviometria tot i els episodis de pluges torrencials previstos en les previsions. L'objectiu del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible és promoure modes de transport més respectuosos amb la qualitat de l'aire, com l'anar a peu, en bicicleta i en transport públic per tal de disminuir els efectes contaminants de la circulació de vehicles de motor de combustió. .

El Ple municipal de l’Ajuntament del Prat celebrat aquest dimecres 1 de juny ha aprovat per unanimitat un Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic (PLACC) per tal d’avaluar i analitzar els riscos d’aquesta població davant de factors associats al canvi climàtic com l’augment de la temperatura o la pujada del nivell del mar i un Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible, a fi de promoure modes de transport més respectuosos amb la qualitat de l’aire i disminuir així els efectes contaminants de la circulació de vehicles de motor de combustió.

Pel que fa al Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic, el PLACC  té els següents objectius:
• Avaluar els riscos i la vulnerabilitat als perills del canvi climàtic dels diferents elements territorials del terme municipal del Prat.
• Analitzar l’evolució previsible d’aquests riscos potencials a mitjà i llarg termini.
• Augmentar la capacitat d’adaptació del municipi a partir del programa d’actuacions establert per a l’horitzó 2020.

El PLACC se centra en els àmbits en els quals l’Ajuntament pot incidir, per bé que n’hi ha d’altres per als quals no té competències i que corresponen a administracions superiors.
Les quatre principals problemàtiques provocades pel canvi climàtic al Prat i a les quals caldrà adaptar-se són les següents:
1.- Augment de la temperatura. Les projeccions climàtiques indiquen que la temperatura mitjana s’incrementarà entre 3,3º i 4º en l’horitzó de l’any 2100 respecte de la mitjana del període 1971 – 2000.
2.- Reducció de la pluviometria. En el mateix horitzó temporal les precipitacions es reduiran entre un 3,7% i un 30%.
3.- Increment de la torrencialitat. Tot i que en conjunt plourà menys, augmentaran els episodis de pluges torrencials que provocaran aiguats.
4.- Pujada del nivell del mar. Fins a l’any 2100 el nivell del mar podrà pujar entre 0,53 i 1,8 metres. El nucli urbà del Prat es troba actualment entre 2 i 4 metres per sobre del nivell del mar.
Al Prat, l’aigua és un factor clau
Segons el PLACC, al Prat, els riscos potencials més rellevants i que requereixen una actuació prioritària tenen a veure amb l’aigua, que cada cop serà més escassa -l’aqüífer patirà una reducció de la seva recàrrega- i també de menor qualitat, alhora que patirà més demanda per a usos agrícoles, relacionada amb l’increment de temperatures i de sequeres.
A nivell local també caldrà parar especial atenció als efectes de l’augment de la temperatura sobre la salut de les persones (onades de calor, afeccions respiratòries) i sobre la biodiversitat (alteracions dels ecosistemes litorals, espècies exòtiques invasores, etc).

El PLACC inclou 34 mesures
El PLACC, elaborat pel prestigiós Estudi Ramon Folch (ERF), planteja l’adopció de 34 mesures, de les quals 25 ja estan en curs -per bé que cal mantenir-les i potenciar-les – i les altres 9 són novedoses. D’aquestes últimes destaquen algunes com:
• Afavorir l’estalvi i la reutilització de l’aigua mitjançant ordenances reguladores i fiscals.
• Elaborar un pla estratègic del verd urbà.
• Actualitzar l’estratègia local de biodiversitat del Prat per garantir la resiliència dels hàbitats naturals del delta i la seva connectivitat.
• Redactar un protocol d’actuació en cas d’onades de calor.
• Revisar les estratègies de mobilitat sostenible en clau de reducció de la contaminació atmosfèrica.
• Estudiar solucions per a la problemàtica de la regressió crònica del litoral del delta del Llobregat.
El PLACC també preveu campanyes de sensibilització ciutadana, centrades especialment en l’eficiència de l’ús de l’aigua i de l’energia, i en la conservació de la biodiversitat.
Reducció del 40% de les emissions de gasos
El PLACC s’integrarà en un futur proper en el PAESC (Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima), que l’Ajuntament del Prat aprovarà per donar compliment a l’anomenat Pacte dels Alcaldes, aprovat l’any passat a Brussel•les i que té com a objectiu reduir el 40% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi l’any 2030 respecte de l’any 2005.

Pel que fa al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, l’objectiu és millorar la mobilitat mitjançant la promoció dels modes de transport més respectuosos amb la qualitat de l’aire, com l’anar a peu, en bicicleta i en transport públic. Segons l’enquesta de mobilitat realitzada l’any 2011 per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació, al Prat es realitzaven cada dia 305.000 desplaçaments, dels quals 213.061 els feien residents al Prat i la resta no residents. La utilització de modes de transport sostenibles (a peu, bicicleta i transport públic) era del 75%, 10 punts per sobre de la mitjana metropolitana. El Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible vol millorar aquestes xifres.

Diagnosi de la situació
L’any 2012, l’Ajuntament del Prat va realitzar, amb la col•laboració de la Diputació de Barcelona i i l’empresa especialitzada DOYMO, una diagnosi de la mobilitat al municipi. L’any següent es va desenvolupar un procés de participació ciutadana amb entitats representatives de la ciutat, a les quals se les va presentar aquesta diagnosi, i també es van celebrar reunions de treball amb els diferents organismes municipals implicats en l’àmbit de la mobilitat: Policia Local, Manteniment i Serveis, Urbanisme, Espai Públic, etc.

Els 10 objectius del Pla
El Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible aprovat ahir pel Ple municipal es proposa els 10 objectius següents:

1. Afavorir les condicions per a la mobilitat a peu, destinant als vianants una superfície més gran d’espai públic i de millor qualitat (en accessibilitat i seguretat).

2. Augmentar l’ús de la bicicleta com a transport habitual, mantenint i millorant les infraestructures, la gestió del trànsit i l’educació viària.

3. Promoure la utilització del transport públic col•lectiu, i que sigui de qualitat i competitiu respecte del vehicle privat.

4. Fomentar l’ús racional del cotxe, amb l’aplicació de mesures que facilitin el traspàs de ciutadans a altres modes de transport més sostenibles i que promoguin la intermodalitat.

5. Compatibilitzar l’oferta d’aparcament amb les necessitats dels residents i de la demanda de rotació.

6. Garantir una distribució de mercaderies àgil i ordenada, que permeti dur a terme les activitats econòmiques, fent-la compatible amb el sistema de mobilitat de la ciutat.

7. Millorar la seguretat viària, reduint l’accidentalitat i respectant l’espai públic destinat a cada mitjà de transport, amb un clima de convivència i urbanitat.

8. Controlar i disminuir els nivells de contaminació atmosfèrica i acústica provocats pel trànsit.

9. Estendre entre la població la sensibilització i conscienciació sobre els valors de la mobilitat sostenible i segura que contenen els principis i objectius establerts.

10. Establir els mecanismes necessaris que garanteixin la coordinació entre els diferents municipis de l’entorn.

6 anys
El desplegament d’aquests objectius es farà a través de 40 actuacions concretes previstes en el Pla, que podeu consultar a través del web municipal www.elprat.cat. El desplegament del Pla es farà durant els 6 anys propers, després dels quals caldrà fer-ne una revisió.

Tots aquests objectius van en sintonia amb les propostes del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire en 40 municipis de l’àmbit metropolità de Barcelona.

 

 

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...