L’objectiu del 2030 amb el suport del Parlament Europeu portaria a la UE un pas més a prop d’aconseguir l’objectiu de l’acord climàtic de París de limitar l’escalfament global a 1,5 ° C. Per augmentar les possibilitats d’aconseguir aquest objectiu i limitar els pitjors efectes de l’col·lapse climàtic, Greenpeace demana, però, una reducció mínima de el 65% de les emissions de la UE per 2030.
“El Parlament Europeu ha deixat clar que és el jugador més fort en el camp de la UE. El problema és que la majoria dels governs i la pròpia Comissió segueixen jugant a la tercera divisió pel que fa a la ciència de l’clima. així i tot, una reducció de l’60% de les emissions per al 2030 encara no respon al que la comunitat científica diu que és necessari per evitar un col·lapse climàtic “, ha assenyalat l’assessor de política climàtica de Greenpeace a la UE, Sebastian Mang.
Des d’Espanya, la responsable de la campanya de canvi climàtic de Greenpeace, Tatiana Nuño, ha assegurat que “ara els governs europeus han de donar ara un pas endavant: en concret, el Govern d’Espanya no es pot quedar enrere i ha de començar per revisar i augmentar l’objectiu de reducció de les emissions a nivell nacional per evitar els pitjors impactes a què ens enfrontem per ser un dels països més vulnerables a el canvi climàtic d’Europa “.
El Parlament Europeu també ha aprovat Impulsar que l’objectiu general de neutralitat climàtica de la UE per al 2050 sigui vinculant per a cada país de la UE, exigir a la Comissió Europea una proposta d’objectiu climàtic per 2040, crear un consell europeu de científics sobre el canvi climàtic, que examinaria les polítiques climàtiques de la UE, inclosos els objectius, i exigir a la Comissió Europea un pressupost de carboni per a la UE abans de desembre de 2021 en el qual es detallin les emissions de carboni restants que seria possible mantenir dins el llindar de temperatura de l’Acord de París.
Els ministres de Medi Ambient de la UE es reuniran el proper 23 d’octubre per intentar acordar una posició comuna sobre la legislació climàtica comunitària, per tal d’iniciar les negociacions finals amb el Parlament Europeu. S’espera que l’èxit de les converses i el nivell de l’objectiu per 2030 estiguin estretament vinculats als debats paral·lels sobre l’accés dels governs nacionals als fons de recuperació de l’coronavirus.
En aquest context, milers de persones a tot Europa s’han llançat als carrers per exigir mesures climàtiques acords amb la ciència i la justícia ambiental, social i econòmica. A Catalunya, el col·lectiu Extinction Rebellion està portant a terme accions tota aquesta setmana
Paral·lelament, mandataris europeus signen una declaració per instar els caps d’Estat de la UE a reduir les emissions de CO2 un mínim del 55% per al 2030
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha signat una declaració per instar els caps d’estat dels Estats membres de la UE a que augmentin l’objectiu europeu de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per a l’any 2030, com a mínim, un 55% respecte dels nivells de 1990. Ho ha fet juntament amb 17 mandataris més de regions i països que formen part de la coalició Under2, de governs compromesos amb una acció climàtica ambiciosa en la línia dels Acords de París, dins de l’organització The Climate Group. Les regions signants representen 64 milions de persones, amb un PIB combinat de més de 2,5 bilions d’euros.
Neutralitat climàtica el 2050
La declaració reclama a les autoritats estatals que executin accions ambicioses per alinear les seves decisions econòmiques amb l’objectiu de la neutralitat climàtica i invertir en innovacions i solucions d’emissions zero per crear nous llocs de treball. De la mateixa manera, suggereix que totes les inversions es facin sota el prisma del finançament sostenible de la UE; que s’eliminin les barreres que dificulten el creixement de les tecnologies a l’entorn de les energies renovables; afavorir una mobilitat neutra en carboni; i donar suport als governs regionals en els seus esforços per assolir els seus objectius de reducció d’emissions.
Ministres, conselleres i consellers regionals signants s’han compromès a protegir l’entorn natural, centrant els esforços a mantenir l’augment de la temperatura global en 1,5 °C, amb plena consciència que calen canvis profunds i urgents per reduir a la meitat les emissions en una dècada, crucial per assolir la neutralitat climàtica l’any 2050.
L’impuls del Pacte Verd europeu
Per la seva banda, demanen que els Estats europeus també prioritzin objectius climàtics més amplis i aplaudeixen el lideratge de la Comissió Europea, que ha situat els objectius del Pacte Verd europeu al centre del seu paquet de recuperació. Les investigacions demostren que cada inversió d’un milió de dòlars (més de 885.000 euros) que passa de l’energia “marró” a l’energia verda repercuteix en un augment net de cinc llocs de treball. És per això que creuen que el Pacte Verd pot esdevenir l’estratègia de creixement a Europa. També defensen que és vital que els recursos assignats al Fons de Transició Justa, per donar suport a una transició cap a l’energia neta i ajudar treballadors i treballadores, i regions que actualment depenen d’indústries amb altes emissions de carboni, ajudin els qui proposin un pla d’eliminació d’energies fòssils compatible amb l’acord de París.
