El Parlament de Catalunya ha començat aquest 18 de gener el període d’audiències perquè organitzacions, grups socials i experts puguin realitzar ponències entorn d’una Proposta de Llei per a incorporar el delicte d’ecocidi al Codi Penal nacional, que ja va tenir el primer vistiplau en un debat a la totalitat el 26 de juliol del 2023

El tràmit de les audiències forma part del procediment d’aprovació al text final que qualsevol proposta de llei presentada en el Parlament català ha de travessar abans de ser portada a la Mesa del Congrés dels Diputats.

Aquesta Proposta de Llei d’Ecocidi segueix de prop la definició jurídica d’ecocidi elaborada per un Panell d’Experts Independents en 2021, que va ser convocat per la Fundació Stop Ecocidi, i que s’ha convertit en el referent a nivell mundial per a la tipificació d’aquest delicte.

A la compareixença del Parlament, van acudir representants de cinc partits polítics (Silvia Paneque Sureda (Socialistes i Units per avançar); Eugeni Villalbi Godes (Esquerra Republicana); Salvador Vergés i Tejero (Junts per Catalunya); Dani Cornellà Detreill (Candidatura  D’Unitat Popular); y Marina Bravo Sobrino (Ciutadans)), els qui amb posterioritat van fer preguntes als ponents respecte als principis i els criteris sobre els quals es basa aquesta proposta de Llei d’Ecocidi. Stop Ecocidio va ser convocada a participar en aquesta primera audiència, i va ser representada per Jojo Mehta, Directora Executiva de Stop Ecocidi Internacional (que va tenir una intervenció en vídeo) i per Maite Mompó, Directora de Stop Ecocidi en parla hispana. També va intervenir Josep Maria Mallarach, President de l’associació Silene i Doctor en biologia.

La següent compareixença de la jornada va comptar amb la presència d’Antoni Pigrau Solé, del Centre d’Estudis del Dret Ambiental de Tarragona, i de Susana Borràs Pentinat, professora de Dret Internacional Públic i Dret de la Unió Europea de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Segons Maite Mompó, “Malgrat que en l’Estat espanyol està tipificat el delicte ecològic, és evident que la legislació penal amb què ara comptem no resulta eficient per a prevenir els pitjors danys al medi ambient. Prova d’això és que els greus danys extensos i duradors a valuosos ecosistemes han continuat produint-se, com evidencien els casos de La Mar Menor i de Doñana. La introducció del delicte d’ecocidi servirà per a reforçar la legislació ja existent ajudant a protegir el nostre medi ambient d’una forma més efectiva.”

Alex Guillamón, portaveu de Entrepobles, ha declarat que “Aquesta iniciativa parlamentària respon a la demanda de més de 80 entitats ecologistes i socials catalanes, i s’inscriu en un moviment internacional en que cada cop més països s’hi estan sumant, un dels darrers posicionments ha estat el del Parlament europeu.”

El Parlament de Catalunya va iniciar el passat 26 de juliol el procés per dur a la Mesa del Congrés dels Diputats una Proposició de Llei per incloure l’ecocidi al Codi Penal

La proposta, impulsada per la societat civil catalana, va ser presentada per la CUP, i els diferents partits es van posicionar, i no van presentar esmenes a la proposta. ERC, JuntsxCat, En Comú Podem, i PSC van donar el seu suport a la proposta redactada per la CUP.

En cas d’aprovar-se la Proposició de Llei, l’Estat espanyol s’haurà sumat als països que ja han donat passes cap al reconeixement de l’ecocidi en els seus ordenaments legals, com són França, Bèlgica, Holanda, alguns Estats de Mèxic i Escòcia. Així mateix, haurà seguit les recomanacions del Parlament Europeu, el qual va aconsellar donar suport a la llei d’ecocidi a través de l’aprovació de l’Informe sobre drets humans i democràcia. Aquest informe recomana als estats membres de la UE que donin suport a la penalització de l’ecocidi en la Cort Penal Internacional (CPI) i que examinin la seva rellevància per a la legislació de la UE.

L’ecocidi, en sentit ampli és el mal massiu i la destrucció dels ecosistemes, és a dir, un mal greu a la naturalesa de forma generalitzada o a llarg termini

Això inclou danys relacionats amb les activitats extractives, la contaminació del sòl i l’aire per l’activitat productiva, les proves i desastres nuclears, els efectes de les armes químiques, els vessaments de petroli i la contaminació dels oceans pels plàstics, entre d’altres.

Convertir l’ecocidi en crim crearia un delicte que comportaria la detenció i, per tant, les persones responsables d’actes o decisions que provoquen greus danys ambientals, podrien ser sotmeses a un enjudiciament penal. A més, es tractaria de la creació d’un marc jurídic internacional preventiu dels pitjors danys a la naturalesa i protector de les bases de la vida.