El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici compleix 68 anys

Situat a l'Alt Pirineu, entre les comarques catalanes de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i el Pallars Jussà, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, va ser declarat parc nacional el 21 d'octubre de 1955. Es tracta de l'únic parc nacional que hi ha a Catalunya, el segon parc nacional dels Pirineus després del d'Ordesa i Mont Perdut, el tercer espai protegit més gran de Catalunya. El parc és visitat anualment per més de 400.000 persones, la majoria turisme nacional, tot i que hi ha un 20% de visitants procedents d'Europa (França, Holanda i Alemània, majoritàriament) i d'Israel.

Amb una superfície total de 41.852 ha, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici constitueix el cinquè parc nacional més gran d’Espanya. La major part del parc es troba per sobre dels 1.000 metres, amb alguns pics que superen els 3.000 m., com el Comaloforno, que amb  3.033 m és el més alt

La vegetació del parc forma un mosaic divers, típicament pirinenc, compost per fagedes, boscos mixtos caducifolis, bedollars, pinedes, matollars i torberes. Els grans desnivells que presenta fan que hi hagi diferents ecosistemes: prats de pastura, conreus i boscos caducifolis a les cotes més baixes, boscos de fulla perenne a les cotes mitjanes, i prats alpins i rocalls d’alta muntanya a les cotes més altes. El parc conté també una elevada riquesa de fongs i de molses, amb espècies artic-alpines úniques a la península Ibèrica i algunes relíquies terciàries. En total sumen 1.940 espècies de flora, 54 de les quals estan protegides. La fauna és la pròpia de l’alta muntanya pirinenca, tot i que a les zones més baixes penetra la fauna mediterrània. La componen un total de 340 espècies de vertebrats, de les quals 173 es troben protegides, algunes d’elles amenaçades. D’entre les espècies amenaçades o rares destaquen el trencalòs, l’àliga daurada, el gall fer, la perdiu blanca, el mussol pirinenc, la perdiu xerra, el pela-roques, el milà reial, l’ermini, l’almesquera, el tritó pirinenc i la sargantana pirinenca. D’entre els animals més habituals destaca l’isard pirinenc.

Comparteix-me:

Les plantes d’arrels profundes, claus per prevenir la desertificació, en risc pel canvi climàtic i la sobreexplotació dels aqüífers

En el Dia Mundial del Sòl, el CREAF recorda que la desaparició de les plantes d’arrels profundes posa en perill la resiliència dels territoris més àrids, entre les que hi...

Els pressupostos de carboni de Catalunya preveuen reduir el 31% les emissions contaminants abans del 2030

El Ple del Parlament ha debatut aquest dimecres els primers pressupostos de carboni lliurats pel Govern, en compliment de la Llei del canvi climàtic, que estableixen que el conjunt dels...

Un manifest científic reclama mesures urgents per protegir els boscos submarins

Científics d’arreu del món reclamen una acció urgent per protegir, restaurar i gestionar de manera sostenible un dels ecosistemes oceànics menys coneguts i, tanmateix, més importants del planeta: els boscos...