El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici compleix 68 anys

Situat a l'Alt Pirineu, entre les comarques catalanes de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i el Pallars Jussà, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, va ser declarat parc nacional el 21 d'octubre de 1955. Es tracta de l'únic parc nacional que hi ha a Catalunya, el segon parc nacional dels Pirineus després del d'Ordesa i Mont Perdut, el tercer espai protegit més gran de Catalunya. El parc és visitat anualment per més de 400.000 persones, la majoria turisme nacional, tot i que hi ha un 20% de visitants procedents d'Europa (França, Holanda i Alemània, majoritàriament) i d'Israel.

Amb una superfície total de 41.852 ha, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici constitueix el cinquè parc nacional més gran d’Espanya. La major part del parc es troba per sobre dels 1.000 metres, amb alguns pics que superen els 3.000 m., com el Comaloforno, que amb  3.033 m és el més alt

La vegetació del parc forma un mosaic divers, típicament pirinenc, compost per fagedes, boscos mixtos caducifolis, bedollars, pinedes, matollars i torberes. Els grans desnivells que presenta fan que hi hagi diferents ecosistemes: prats de pastura, conreus i boscos caducifolis a les cotes més baixes, boscos de fulla perenne a les cotes mitjanes, i prats alpins i rocalls d’alta muntanya a les cotes més altes. El parc conté també una elevada riquesa de fongs i de molses, amb espècies artic-alpines úniques a la península Ibèrica i algunes relíquies terciàries. En total sumen 1.940 espècies de flora, 54 de les quals estan protegides. La fauna és la pròpia de l’alta muntanya pirinenca, tot i que a les zones més baixes penetra la fauna mediterrània. La componen un total de 340 espècies de vertebrats, de les quals 173 es troben protegides, algunes d’elles amenaçades. D’entre les espècies amenaçades o rares destaquen el trencalòs, l’àliga daurada, el gall fer, la perdiu blanca, el mussol pirinenc, la perdiu xerra, el pela-roques, el milà reial, l’ermini, l’almesquera, el tritó pirinenc i la sargantana pirinenca. D’entre els animals més habituals destaca l’isard pirinenc.

Comparteix-me:

Conveni per consolidar i impulsar el Congrés Nacional d’Educació Ambiental

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament de Barcelona han signat per tal que el Congrés Nacional d'Educació...

Humana incorpora una prova pilot amb contenidors intel·ligents

Es tracta de contenidors automatitzats que avaluaran la qualitat de les peces de roba i recompensaran econòmicament les persones donants. Aquesta iniciativa s'assembla al sistema que alguns països apliquen amb...

La natura no pot esperar. La restauració ecològica és una necessitat urgent

En el marc del Dia Mundial de la Natura, celebrat el 3 de març, recordem el missatge que entitats ecologistes, de conservació de la natura i de custòdia del territori...