A la carta els dos batlles afirmen que “d’una vegada per totes és l’hora de la prioritat política real per al Parc Agrari i és l’hora de les inversions que aquest espai necessita” i li retreuen a la consellera que la Generalitat de Catalunya aporti aquest any poc més de 6.000 euros al Parc Agrari, xifra que “només representa el 0,8% del pressupost total del Parc, molt per sota de l’aportació d’altres administracions i dels municipis, que no són competents en matèria d’agricultura”. Per a Carles Ruiz i Raquel Sánchez la situació a què s’ha arribat ara “obliga a accelerar i intensificar les polítiques de suport i promoció de sectors que ens han d’ajudar a superar la crisi amb valors tan importants com la proximitat, el consum de productes locals i saludables i la viabilitat d’activitats productives imprescindibles”. Les peticions
A banda de la petició, a la consellera d’Agricultura, d’incrementar l’aportació econòmica, també li demanen que agilitzi el projecte que ha de permetre fer arribar el Canal de la Dreta del riu Llobregat i la seva extensió a Gavà; que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) “afronti la millora i modernització dels sistemes de drenatge i l’automatització dels actuals sistemes hídrics” i que es netegin rieres i corredores; que es faci un pla d’actuació per a l’eficiència i millora dels recursos hídrics basat en l’ús d’aigües regenerades convenientment tractades; que es faci un estudi sobre l’impacte del canvi climàtic sobre l’agricultura del Parc Agrari i en especial de la zona baixa del Delta del Llobregat; i que s’elabori un pla de desenvolupament econòmic de l’agricultura i el sector agroalimentari del Parc Agrari.
[foto]
Preservar l’agricultura de proximitat
Amenaçat per l’especulació urbanística i el creixement urbanístic de les ciutats del voltant de Barcelona el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat es va crear l’any 1998 amb la voluntat, entre d’altres, de preservar les explotacions agrícoles de la vall baixa del Llobregat i conservar i tenir cura d’un ecosistema singular a tocar de la gran metròpoli. El Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc va ser aprovat el 2002 i el Pla Especial el 2004. El Parc Agrari, que forma part de la Xarxa d’Espais Natural de la Diputació de Barcelona, compta amb una superfície protegida de 3.348,02 hectàrees, de 14 municipis: Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, El Papiol, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans, pobliacions que sumen uns 820.000 habitants dels més de 4 milions amb què compta la regió metropolitana de Barcelona.
El Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat està format per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Generalitat de Catalunya (s’hi va incorporar l’any 2007), el sindicat Unió de Pagesos i els ajuntaments dels 14 municipis amb terrenys dins el Parc.
Del total d’hectàrees del Parc, 2.938 estan incloses en el Pla Especial i la majoria corresponen a conreu de regadiu. El 63% del conreu és d’hortalisses (carxofes, espàrrecs i calçots com a més destacats i de més qualitat) i la resta fonamentalment arbres fruiters, sobretot cirerers. El conreu d’hivernacle ocupa una superfície de 23 hectàrees distribuïdes en 29 explotacions agràries amb una superfície mitjana de 4.700 metres quadrats, xifra que representa l’1,2% del total del Parc Agrari.
El Parc Agrari compta amb diversos ambients que han configurat el paisatge actual: els camps de conreu, els aiguamolls litorals, el riu, la xarxa de drenatges, les platges i les pinedes. El paisatge vegetal d’aquest territori es pot agrupar en dos grans tipus: les comunitats vegetals associades a l’espai agrari i les comunitats associades a les zones inundables i a les llacunes litorals.
Una zona en constant amenaça
L’especulació urbanística ha estat i és la gran amenaça del Parc Agrari i dels agricultors de la zona. L’any 2012 molts van posar el crit al cel davant la possible desaparició d’unes 800 hectàrees de terrenys agrícoles per la intenció de construir a la zona el que es va anomenar com Eurovegas, un macroprojecte d’oci i joc promogut per l’empresari nord-americà Sheldon Adelson, i que va fer figa per desgrat d’uns quants que veien l’oportunitat de fer caixa i tenir la jubilació arreglada, i l’alegria de molts que veien com el territori, de moment, es podia preservar.
Però la construcció d’importants infraestructures viàries i ferroviàries en una comarca densament poblada, o l’ampliació del port i l’aeroport han contribuït i contribueixen a la transformació d’aquest espai i, encara que sigui a compte gotes, a la desaparició d’explotacions agràries.
Donen veu a la pagesia
Amb la carta adreçada a la consellera, i amb les peticions que fan, els dos alcaldes asseguren que “posen veu a les reivindicacions de la pagesia, un col·lectiu que massa vegades ha escoltat paraules i massa poques ha obtingut respostes tangibles per part de les administracions més directament responsables”. Consideren que el Parc Agrari, com a àrea especialitzada en la producció d’aliments, “ha de tenir un paper fonamental d’infraestructura metropolitana”.
L’agricultura del Parc Agrari crea actualment 1.200 llocs de treball directes en les 500 exportacions amb què compta de les quals 250 són considerades professionals, és a dir amb empleats contractats. La superfície mitjana de les explotacions agràries és de 2,7 hectàrees. Aquesta activitat econòmica contribueix en un 0,7% al PIB, percentatge que en els darrers anys ha crescut un 6,1%, xifra que és tres vegades superior a la mitjana del PIB agrícola català.
Per posar fil a l’agulla i poder redreçar la situació del Parc Agrari, els dos batlles reclamen que “tan aviat com sigui possible” es faci la reunió promoguda pel Consell Comarcal del Baix Llobregat i que es va haver d’ajornar a causa de la pandèmia.
