[foto] 

L’acord a que s’ha arribat implica una prova pilot a través de la custòdia urbana. La custòdia urbana és un tipus de gestió participativa que vol implicar la ciutadania en la gestió d’espais per mantenir i millorar el seu estat de conservació i satisfer diverses funcions socials i ambientals. S’ha triat la finca municipal de Barcelona, el Sot del Pantà de la Foixarda, d’aproximadament una hectàrea, amb una llacuna semipermanent a la part inferior i una presència important de flora exòtica.

Accions que contempla la prova pilot 

– Selecció de Paisatges Vius i l’Associació Hàbitats com a entitats per a gestionar la finca, a fi de promoure’n la biodiversitat i adaptar-la al canvi climàtic, tot involucrant la ciutadania.
– L’Ajuntament de Barcelona ha autoritzat l’ús de la finca per quatre anys per destinar-la a la conservació de la natura, el foment de la biodiversitat i la restauració d’ecosistemes. Aquesta autorització constitueix l’acord de custòdia entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Hàbitats i Paisatges Vius.
– S’ha redactat el Pla de gestió de la finca pel període 2019 – 2030. El Pla de Gestió inclou una descripció de l’espai i dels seus elements d’interès, la identificació dels factors limitants i amenaces (amb un èmfasi especial en el canvi climàtic), els objectius del projecte i el programa d’actuació.
– En els darrers mesos s’han executat algunes de les actuacions previstes al pla de gestió:
– Recuperació d’espais oberts, reduint la coberta d’espècies lianoides exòtiques.
– Eliminació de vegetació que havia envaït la llera de la llacuna, per promoure la vegetació pròpia d’aquest ambient.
– Construcció d’estructures per a afavorir el refugi i la cria d’eriçons, rèptils i artròpodes.
– Col·locació de caixes niu per a ocells i ratpenats.
– Alliberament de rapinyaires nocturns.
– Organització d’una jornada de voluntariat.
La XCN i l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb les entitats de custòdia implicades, estan treballant per donar continuïtat a les accions previstes al Pla de Gestió de l’espai.

La meitat de la població mundial viu a les ciutats, i a aquestes se’ls atribueix el 70% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle

A més, les ciutats són particularment vulnerables al canvi climàtic per la seva estructura i per la impermeabilització del sòl, que causen un major increment de temperatura i agreugen els efectes de les tempestes. A Barcelona, els reptes més importants que haurà d’afrontar la ciutat pel que fa al canvi climàtic són l’augment de la temperatura, la reducció de la disponibilitat d’aigua, l’increment de les inundacions i el retrocés de les platges. Aquests canvis comportaran efectes negatius sobre la salut i la qualitat de vida de les persones, però també sobre la natura (desaparició d’espècies i paisatges, i aparició de plagues i espècies invasores). En aquest context, la gestió de la infraestructura verda, xarxa de zones naturals i seminaturals dissenyada i gestionada per a la prestació d’un ampli ventall de serveis ecosistèmics, en clau de millora de la biodiversitat i adaptació al canvi climàtic és imprescindible per a assegurar que els serveis ecosistèmics que proporciona a la població es mantinguin.