[foto]
Carlos Manuel Duarte ha recollit el Premi Ramon Margalef, de mans del president de la Generalitat Quim Torra, aquest dimarts 19 de novembre
“La ciència ecològica és la base sobre la que s’ha de sustentar l’activisme ecologista”, ha dit Duarte, que també ha recuperat l’avís que va llançar Margalef per evitar que la biodiversitat de les costes no acabés “sota una llosa de ciment i asfalt “. El president de la Generalitat ha advertit que en matèria climàtica “si seguim el camí equivocat, caurem pel barranc” i ha posat en relleu els esforços de l’administració per fer front a l’emergència climàtica.
Torra ha recollit les paraules de Duarte, que demanava una acció unànime contra el canvi climàtic, per reivindicar una “acció climàtica positiva i constructiva”.
.
El jurat d’aquest guardó, el més important que atorga la Generalitat, juntament amb el Premi Internacional Catalunya, ha decidit que el guardó recaigui sobre aquest oceanògraf, nascut a Portugal però de nacionalitat espanyola, pels seus descobriments i avenços científics. “És un líder mundial en ecologia marina i oceanografia biològica”, destaquen els membres del jurat. Una de les seves troballes, l’anomenat carboni blau, ha estat adoptada per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic com una contribució fonamental per mitigar el canvi climàtic. El premi el lliurarà el president de la Generalitat, Quim Torra, el 18 de novembre. A més de rebre el guardó, Duarte participarà en altres activitats a la Facultat de Biologia de la UB, a l’Institut de Ciències del Mar i a l’Institut d’Estudis Catalans, on es trobarà amb estudiants de batxillerats científics. En la quinzena edició d’aquest premi, el jurat ha valorat Duarte com un “científic versàtil, amb aportacions destacades que van des dels tròpics fins als ecosistemes polars, dels grans organismes fins als microbis i dels sistemes costaners fins a l’oceà obert”. També destaquen que és “un ecòleg profundament compromès a comunicar els descobriments científics a un públic més ampli i que posa l’accent en les solucions oceàniques a alguns dels problemes ambientals més importants d’aquest segle”.
Entre molts descobriments i avenços científics, Duarte ha demostrat la importància global dels ecosistemes marins d’aigües poc profundes, els ‘boscos ocults de la biosfera’, i que els ecosistemes, com ara els herbeis de fanerògames marines, segresten grans quantitats de carboni. Per tant, la seva protecció, manteniment i millora són clau per a la protecció, el manteniment i la millora del medi ambient.
El professor Duarte ha tingut un èxit especial a l’hora de combinar l’ecologia marina fonamental i les necessitats socials tant per explorar problemes en ecologia marina com per buscar solucions a problemes socials. En aquest sentit, ell i els seus col·legues van demostrar que els ecosistemes costaners vegetats actuen com a embornals de carboni i, posteriorment, el carboni és enterrat en els sediments costaners. Van anomenar aquesta troballa carboni blau i ha estat molt influent en les negociacions sobre el canvi climàtic i àmpliament adoptada per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic com una contribució fonamental per mitigar el canvi climàtic.
També va organitzar i dirigir l’Expedició de Circumnavegació Malaspina per avaluar l’estat de l’oceà mundial, amb la participació de més de 400 científics de tot el món. L’expedició va fer descobriments clau sobre el funcionament i la biodiversitat de l’oceà fosc i ha proporcionat una col·lecció de dades i mostres sense precedents per a investigacions posteriors.
Duarte va dirigir la primera expedició espanyola a l’oceà Àrtic
Carlos Manuel Duarte Quesada (Lisboa, 27 de juliol de 1960) és un científic espanyol, especialitzat en el camp de l’oceanografia. El 1982 es va llicenciar en Biologia a la Universitat Autònoma de Madrid, i el 1987 es va doctorar a la Universitat McGill del Canadà. S’ha dedicat a la recerca de l’ecologia d’ecosistemes aquàtics, marins i d’aigua dolça, el funcionament, paper global i conservació des quals ha investigat a escala planetària en llacs, embassaments, rius, rierols, aiguamolls, estuaris i oceans.
Ha estat professor adjunt a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, a Barcelona (1989-1990) i al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (1990-1998), i professor de recerca a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) del CSIC-Universitat de les Illes Balears (1999-2014). Va dirigir la primera expedició espanyola a l’oceà Àrtic i també l’Expedició Malaspina (2010-2011). El 2014 va treballar per a l’Institut dels Oceans de la Universitat d’Austràlia Occidental per investigar els esculls de corall, i posteriorment, es va incorporar al Red Sea Research Center de la King Abdullah University of Science and Technology de l’Aràbia Saudita, des d’on investiga actualment el flux del carboni i el metabolisme en els ecosistemes aquàtics i el paper de la biota marina en fluxos biogeoquímics, l’ecologia i el paper dels hàbitats costaners o l’ecosistema global de l’oceà.
Entre altres càrrecs, ha estat president de l’Associació Americana de Limnologia i Oceanografia (ASLO) (2007-2010) i ha rebut diverses distincions, com el Premi Nacional d’Investigació Alejandro Malaspina (2007), el Premi Rei Jaume I de Recerca en Protecció de la Naturalesa (2009) o el Carlo Heip en Ciències de Biodiversitat Marina (2018).
El premi Ramon Margalef suposa un reconeixement als líders de l’ecologia
Amb el Premi Ramon Margalef d’Ecologia, la Generalitat distingeix des del 2004 persones d’arreu del món que treballen per avançar en la descoberta de la ciència ecològica. Es concedeix en honor a la memòria del professor Ramon Margalef (Barcelona, 1919-2004), un dels màxims exponents mundials, reconegut per la seva contribució en la tasca científica i intel·lectual en el camp de l’ecologia moderna. Aquest any 2019 se celebren precisament els 100 anys del seu naixement, amb una sèrie d’actes arreu del país.
El premi, que compta amb una dotació de 80.000 euros i una obra d’art en memòria de Ramon Margalef, s’atorga després d’analitzar el seguit de candidatures presentades cada any per institucions universitàries, escoles superiors, centres de recerca, acadèmies científiques o amb branques científiques, i altres institucions de finalitat anàloga. Fins avui han estat premiats Paul Dayton, John Lawton, Harold Mooney, Daniel Pauly, Paul Ehrlich, Simon Levin, Juan Carlos Castilla, Daniel Simberloff, Sallie Chisholm, David Tilman, Robert Ricklefs, Josep Peñuelas i Sandra Díaz.
