Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

El nou Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser ocupa 14.750 hectàrees, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots al Ripollès. La declaració de parc natural permetrà compatibilitzar la conservació del patrimoni natural amb el desenvolupament social i econòmic, donant resposta a una demanda reiterada del territori i consensuada amb els principals agents econòmics i socials.

El nou parc natural, el decret de declaració del qual va aprovar el govern el 22 de setembre del 2015,  inclou territori pertanyent a l’espai de Capçaleres del Ter i del Freser (85%) i també a un altre espai d’interès natural -Serra Cavallera- (1%) i incorpora zones que fins ara no estava incloses en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) (14%). L’espai té dos enclavaments, corresponents a la Vall de Núria i Ulldeter-Morens, que ja estaven exclosos del PEIN. Tret dels enclavaments, que tenen una notable activitat econòmica i atreuen més de 300.000 visitants anualment, l’activitat més destacable dins l’àmbit protegit és la ramaderia extensiva, que es vol afavorir i consolidar amb la declaració del parc natural.

A Catalunya, els parcs naturals existents han esdevingut dinamitzadors econòmics de primer ordre arreu on s’han implantat. Es calcula que, per cada euro invertit en un parc natural, es generen 8,8€ de valor afegit brut.

La transformació de l’espai implicarà més reconeixement i més capacitat de gestió. El nou Parc serà el catorzè de la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya, i comptarà amb un equip de gestió, que treballarà amb els següents objectius principals:

• Conservar els valors naturals excepcionals que caracteritzen el territori
• Promoure la ramaderia extensiva tradicional
• Facilitar la comercialització de productes i serveis relacionats amb el Parc, potenciant el turisme i les activitats de natura
• Ordenar l’ús públic, controlant la sobrefreqüentació (curses, travesses, trails)
• Reforçar els lligams a l’altra banda de la frontera, amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i les seves reserves naturals

El Parc comptarà amb una xarxa d’equipaments i serveis, distribuïts entre els municipis que en formen part, per acollir els visitants i turistes, i per facilitar la gestió administrativa. Els principals accessos seran des de Queralbs, Setcases
i Espinavell (Molló).

L’àmbit del Parc

L’àmbit defineix un espai natural singular i el darrer exemple típic de l’alta muntanya pirinenca oriental, a la frontera amb França. És un territori que s’estén entre 1.280 i 3.000 m d’alçada, i conserva molt bé els sistemes naturals alpins i subalpins, destacant per acollir espècies de vertebrats delicades, així com nombrosos invertebrats de gran interès i una flora d’alta muntanya rica i diversa.

Des del 1993, l’espai gaudeix d’una protecció bàsica que li atorga el fet d’haver estat declarat espai inclòs al PEIN i posteriorment a la xarxa Natura 2000, però aquesta protecció no era suficient per garantir la protecció del valors naturals, geològics paisatgístics i culturals, sense haver de renunciar als aprofitaments dels seus recursos naturals. A més l’espai ha de fer front a una intensitat creixent de diverses activitats de lleure i d’esport, que convé ordenar i regular, en matèria d’ús públic.
 

Comparteix-me:

El port de la Ràpita fa un pas més per ser un port verd

L’acció del port de la Ràpita s’emmarca en el Dia Mundial de la Neteja, que se celebra aquest 20 de setembre. Es tracta de la neteja del fons marí del...

Setmana Europea de la Mobilitat

Amb el lema "Compartim l'espai públic", Catalunya viu aquests dies la Setmana Europea de la Mobilitat, que promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables com són els desplaçaments...

El biòleg Carlos M. Herrera, guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d’Ecologia

El conegut biòleg sevillà Carlos M. Herrera, ha estat el guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d'Ecologia que atorga anualment el govern de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha...
Fotografia de Carlos Herrera