El Mobile Social Congress, que enguany s’ha celebrat en format mixt presencial i on-line, presenta el projecte Menja Mòbils de la UPC

El Mobile Social Congress d'aquests any, que s'ha centrat a visibilitzar com la tecnologia també pot posar-se al servei de les persones i de la vida i no només del negoci, ha mostrat alguns canvis en el mapa de vulneració de drets en la indústria de l'electrònica, i en els avenços en la recuperació dels metalls dels mòbils en desús per a la seva recuperació a través del projecte Biometallum (també conegut com a Menja mòbils) i que properament llançarà la seva campanya des de l'UPC. El congrés, que ha canviat d'escenari respecte a edicions anteriors i s'ha celebrat als Jardins del Pou de la Figuera i al Born de Barcelona en el format presencial i un dia on-line en les mateixes dates que el Mobile World Congress pretén donar veu a projectes i debats invisibilitzats al MWC que enguany també ha tornat a la capital catalana en format presencial..

[foto]

El Mobile Social Congress (MSC) ha tancat la seva setena edició després de quatre dies d’activitats i debats entorn a com la tecnologia pot estar al servei de les persones i de la vida i no només del capital. El MSC, organitzat per SETEM Catalunya en les mateixes dates que a Barcelona també se celebra el Mobile World Congress (MWC) es planteja com a complementari per donar veu a debats i projectes invisibilitzats en el congrés de mòbils.

Entre les aportacions que s’han fet a la setena edició del MSC hi ha la presentació del projecte Biometallum o Menja Mòbils que lidera Toni Dorado des de la UPC qui ha introduït el concepte de la ciutat com a “mina urbana”, la presentació d’informes que assenyalen que la vulneració de drets socials i ambientals en les diferents baules de la cadena de la indústria del mòbil ja no només s’estan donant en països del Sud Global, sinó també en alguns d’Europa o de  Nord-amèrica. També que noves línies de negoci vinculades a la transició energètica i que requereixen l’extracció de determinats minerals crítics estan canviant el mapa geopolític d’interessos cap a noves zones del món.

A l’última jornada del MSC 2022, Rutvica Andrijasevic, professora de la Universitat de Bristol, va presentar un informe que assenyala com en factories de l’Europa Central i de l’Est s’estan vulnerant drets laborals en factories de la indústria electrònica. Va denunciar des de l’escassa o nul·la transparència en la contractació, fet a través d’empreses interposades de treball temporal, a les precàries condicions de vida de les persones que hi treballen, moltes d’elles migrades.

La deslocalització per abaratir costos no només a la Xina o el Sud-est asiàtic sinó també a l’Europa de l’Est és un fenomen paral·lel als projectes d’extracció de minerals en noves zones del món. Marina Pavlic, de l’organització Kreni-Promeni, ha explicat la lluita ciutadana que ha tret fins a 300.000 persones als carrers contra el projecte de mines d’extracció de liti a Sèrbia.

El liti és un dels minerals necessaris en les noves tecnologies vinculades a la transició energètica. Alfons Pérez, de l’Observatori del Deute de la Globalització, va explicar que l’Agència Internacional de l’Energia preveu un augment exponencial de necessitat de liti, grafit, cobalt, níquel o terres rares. Pérez va posar en evidència com es pretén arribar al 2050 a un escenari de «neutralitat climàtica», però amb 4.580 milions de vehicles encara en circulació.

Ja en la jornada inaugural, Elena Romagosa, presidenta de SETEM Catalunya, va alertar que «a cada canvi que fem cal posar-nos en alerta si no ho estem fent prou bé», i havia acabat la seva intervenció amb aquesta sentència: «Què poc ens importa el 5G si per tenir-lo hi ha d’haver treball infantil o condicions de treball inhumanes».

Les males pràctiques d’Amazon i el projecte innnovador de Menja Mòbils

Durant el congrés també s’han posat sobre la taula les vulneracions dels drets laborals de grans empreses com Amazon, la qual ja té la seva principal línia de negoci en el sector tecnològic de serveis en el núvol, i cada vegada té més clients que són administracions públiques, mentre no respecta el dret a la sindicalització a les treballadores dels seus magatzems.

També s’ha abordat com la pandèmia ha incrementat la precarietat en centres de treball de la indústria electrònica a diferents parts del món, amb la consegüent crisi de subministrament de semiconductors. Un altre dels temes tractats ha estat com amb l’argument de protegir la seguretat i la salut de la ciutadania durant la pandèmia s’ha incrementat l’ús de tecnologies de reconeixement facial o de drons, facilitant lavigilància massiva de la població.

Però durant el MSC22 tambè s’han mostrat bones pràctiques com el projecte d’investigació Biometallum de la UPC -conegut popularment com a ‘Menja Mòbils’- que proposa recuperar els metalls dels mòbils en desús a través d’un procés biotecnològic i que llançarà en breu la campanya de captació de mòbils-, les mesures de contractació pública socialment responsables preses a Suècia per certificar que els proveïdors no s’aprofiten de treball forçat de minories com la uigur a la Xina o les aplicacions creades per l’organització Africtivistes en favor de l’apoderament i el benestar de la població a alguns països d’Àfrica.

El MSC 2022 havia començat diumenge amb una jornada lúdica on, entre altres coses, es van poder reparar aparells electrònics, i va continuar dilluns a les portes del MWC amb una acció de protesta per visibilitzar les vulneracions de drets socials i ambientals de la indústria del mòbil.

Les ponències del MSC 2022 es podran consultar properament al web i canal de Youtube de SETEM Catalunya.

Comparteix-me:

El port de la Ràpita fa un pas més per ser un port verd

L’acció del port de la Ràpita s’emmarca en el Dia Mundial de la Neteja, que se celebra aquest 20 de setembre. Es tracta de la neteja del fons marí del...

Setmana Europea de la Mobilitat

Amb el lema "Compartim l'espai públic", Catalunya viu aquests dies la Setmana Europea de la Mobilitat, que promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables com són els desplaçaments...

El biòleg Carlos M. Herrera, guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d’Ecologia

El conegut biòleg sevillà Carlos M. Herrera, ha estat el guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d'Ecologia que atorga anualment el govern de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha...
Fotografia de Carlos Herrera