La confirmació científica de l’esgotament de la capa d’ozó va impulsar la comunitat internacional a establir un mecanisme de cooperació per prendre mesures per protegir la capa d’ozó. Això es va formalitzar al Conveni de Viena per a la protecció de la capa d’ozó, que va ser aprovat i signat per 28 països, el 22 de març de 1985. El setembre de 1987, això va conduir a la redacció del Protocol de Montreal relatiu a les substàncies que esgoten la capa d’ozó.
L’objectiu principal del Protocol de Montreal és la protecció de la capa d’ozó mitjançant la presa de mesures per controlar la producció total mundial i el consum de substàncies que l’esgoten, amb l’objectiu final d’eliminar-les, sobre la base del progrés dels coneixements científics i la informació tecnològica.
El 1994, l’Assemblea General de Nacions Unides va proclamar el 16 de setembre Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó, en commemoració de la data de la signatura, el 1987, del Protocol de Montreal sobre substàncies que fan malbé la capa d’ozó
El lema per al 2026 és «Acció mundial per un planeta més fresc»
El lema posa el focus en la importància de la cooperació internacional per protegir la capa d’ozó i, alhora, contribuir a combatre el canvi climàtic.
L’edició del 2026 commemora a més els 10 anys de l’adopció de l’Esmena de Kigali al Protocol de Montreal, un acord que va impulsar la reducció progressiva dels hidrofluorocarbonis (HFC), gasos utilitzats principalment en sistemes de refrigeració i climatització i amb un potencial d’escalfament global elevat.
La celebració d´aquest any reivindica els resultats que pot aconseguir l´acció coordinada a escala mundial. El Protocol de Montreal és presentat pel Programa de Medi Ambient de Nacions Unides (PNUMA) com un exemple de com la ciència, les polítiques públiques, la participació dels països, el finançament i les aliances internacionals poden produir resultats ambientals concrets.
Deu anys després de l’Esmena de Kigali, el Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó recorda que protegir l’atmosfera implica també avançar cap a sistemes de refrigeració més sostenibles i eficients, capaços de contribuir a un planeta més fresc.
