El text consta de 36 articles distribuïts en 9 títols i en la seva elaboració i revisió, iniciada el febrer del 2019, hi ha fet aportacions, entre altres institucions, el Consell Assessor del Medi Ambient, el Consell, Nacional del Clima, la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, la Conferència Sectorial amb les Comunitats Autònomes i el Consell d’Estat.

L’aplicació de la PLCCTE es farà amb successius Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC). La transició ecològica, segons les previsions del govern atraurà, en els deu anys vinents, més de 200.000 milions d’euros en inversió i generarà cada any entre 250.000 i 350.000 nous llocs de feina nets. A més la “mobilització d’inversions, l’estalvi d’energia i una major presència de renovables -la font més barata- permetrà que el Producte Interior Brut (PIB) augmenti al voltant d’un 1,8% el 2030, en concret entre els 16.500 i els 25.700 milions d’euros”, segons s’afirma en un comunicat de premsa del ministeri de Transició Ecològica.

L’ús de l’energia renovable és un dels eixos del PLCCTE
Per assolir la neutralitat climàtica no més enllà del 2050 i que en aquesta data el sistema elèctric espanyol sigui el 100% renovable cal un pas intermedi fixat pel 2030. Abans d’acabar la dècada actual cal que les emissions del conjunt de l’economia espanyola es redueixin en un 20% respecte a l’any 1990; que com a mínim el 35% del consum final de l’energia sigui d’origen renovable i en el cas de les elèctriques aquest percentatge ha d’arribar al 70%; i que les mesures d’eficiència energètica redueixin el consum d’energia primària, com a mínim, un 35%.

El PLCCTE preveu que es desenvolupi un nou marc retributiu, mitjançant subhastes, per a la generació d’energia renovable basat en l’establiment d’un preu fix per l’energia, per oferir previsibilitat i estabilitat en els ingressos del sector i que comporti una baixada de preus pel consumidor.  A més es crearà la figura del titular d’emmagatzematge com a subjecte del sistema elèctric per afavorir la implantació i desenvolupament d’aquest tipus de tecnologies i s’instaurarà la figura de l’afegidor independent que participarà en el mercat comprant o venent diferents consums afegits o electricitat generada de consumidors, productors o instal·lacions d’emmagatzematge.

La nova Llei permetrà la hibridació, és a dir, que s’incorporin diferents tecnologies de generació en una mateixa instal·lació incorporant, per exemple, plaques solars en una planta eòlica. Es contempla també la repotenciació de les instal·lacions actuals fins a arribar al màxim que se li permet abocar a la xarxa, prioritzant, en el cas de noves concessions, les centrals elèctriques reversibles per produir electricitat en domini públic hidràulic.

Una Llei “per complir amb els més joves”
“El nostre país està preparat per fer aquest pas”, va afirmar la vicepresidenta quarta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, en roda de premsa després del Consell de Ministres. “És un moment crucial per al nostre present i futur”, va indicar Ribera qui considera que “és una oportunitat fonamental” per “complir amb els més joves que han de ser els hereus de les polítiques” que s’apliquin a partir d’ara. Segons la ministra “no podem tornar al model anterior”. Per aquest motiu el PLCCTE elaborat per l’executiu espanyol pretén anar cap a un “desenvolupament sostenible i inclusiu i complir amb les obligacions internacionals”.

Recursos per lluitar contra el canvi climàtic
El govern destinarà cada any, com a mínim, 450 milions d’euros per finançar els costos del sistema elèctric pel foment de les energies renovables. Fins al 30% d’aquests diners es podran destinar a mesures amb incidència social.
S’incorporaran criteris ambientals en la contractació pública i l’Administració General de l’Estat no podrà prorrogar contractes de lloguer més enllà del 2030 en immobles que no hagin fet la reconversió energètica.

Zones de baixes emissions en ciutats de més de 50.000 habitants
Els ajuntaments de municipis de més de 50.000 habitants hauran d’establir, no més tard del 2023, zones de baixes emissions en la seva planificació d’ordenació urbana; accions per facilitar els desplaçaments a peu, en bicicleta o altres mitjans de transport; la millora i foment de l’ús del transport públic; i impulsar la mobilitat elèctrica compartida i l’ús de mitjans de transport elèctrics privats.
Tanmateix els ajuntaments i els governs autonòmics, de bracet amb el govern estatal hauran de posar en marxa mesures perquè, el 2050, el parc de turismes i vehicles comercials lleugers siguin zero emissors de CO2.

Implantació de punts de recàrrega
Per facilitar aquest procés es posaran en marxa mesures per facilitar la penetració dels vehicles elèctrics. Així s’instal·laran punts de recàrrega en les estacions de servei amb major volum de venda; es posaran sistemes de recàrrega en edificis de nova construcció, i en edificis que no siguin d’ús residencial però que comptin amb una zona d’aparcament de més de 20 places.
Pel que fa al transport aeri el Govern podrà establir objectius anuals de subministrament de biocarburants fent especial èmfasi en els biocarburants avançats i altres combustibles renovables d’origen no biològic. I en el cas del transport marítim s’adoptaran mesures com l’impuls del transport ferroviari amb origen i destí els ports, el desenvolupament d’autopistes del mar o l’estímul d’ús d’energies alternatives de manera que en el 2050 s’aconsegueixin les zero emissions directes en els ports de competència estatal.

No hi haurà més projectes fòssils
El PLCCTE fomenta, a través de plans específics, l’ús de gasos renovables, incloent-hi el biogàs, el biometà i el hidrogen. Un cop entri en vigor la Llei no es concediran autoritzacions d’explotació, permisos d’investigació o concessions d’explotació d’hidrocarburs en tot el territori nacional. Tampoc s’autoritzarà el “fracking”.

Pel que fa a les instal·lacions en actiu, cinc anys abans que acabi la seva concessió hauran de presentar un informe que estableixi el potencial de reconversió de les instal·lacions o de la ubicació per altres usos, inclosa l’energia geotèrmica o la instal·lació d’energies renovables.
El PLCCTE també contempla la integració dels riscos derivats del canvi climàtic en la planificació i la gestió de l’aigua i la costa, en les infraestructures, l’ordenació del territori i els usos de sòl i la seguretat alimentària. Es reconeix la rellevància de la política agrària comuna, la de desenvolupament rural i la forestal. El text enviat al Congrés introdueix mesures per a reduir la vulnerabilitat del canvi climàtic en els sòls agrícoles, forestals i en les muntanyes.

Educació en el canvi climàtic
El Govern revisarà el tractament del canvi climàtic en el currículum bàsic de l’educació formal i no formal i s’impulsarà la formació del professorat en aquesta matèria. A més es promourà que les universitats revisin el tractament del canvi climàtic en els plans d’estudis. Alhora es promourà un finançament adequat en matèria d’investigació, desenvolupament i innovació del canvi climàtic i transició energètica.

Entitats ecologistes consideren la Llei insuficient
Greenpeace o la Fundació Renovables s’han mostrat satisfetes per l’elaboració del PLCCTE però el consideren insuficient i demanen que sigui més ambiciós.Confien que en el debat parlamentari que s’ha de fer en el Congrés de Diputats la proposta s’enforteixi i sigui més arriscada en els seus plantejaments. La principal crítica rau en la reducció de les emissions de CO2 fixades pel Govern en el 2030 respecte a l’any 1990 i que és del 20%. Totes les organitzacions ho consideren insuficient per arribar a zero emissions l’any 2050 com estableix el PLCCTE, el 2040 com volen les entitats ecologistes.

Greenpeace creu que la disminució pel final de la present dècada hauria de ser del 55% i demana que la reducció dels gasos d’efecte hivernacle s’apliqui en altres sectors “clau com el financer, agroalimentari, turisme, gestió de residus o indústria”. “És insuficient i incoherent a llarg termini”, apunten des de la Fundación Renovables.

Ecologistes en Acció opinen que per arribar a l’objectiu final marcat l’any 2030, el sistema elèctric hauria de ser el 100% renovable o que la venda de vehicles de combustió fòssils es prohibís el 2028 i no el 2040 com es contempla al projecte de llei. En aquesta línia la Fundación Renovables apunta que arribar al 2030 amb el percentatge del 70% de generació elèctrica amb renovables “obre dubtes sobre les característiques del model energètic i la relació entre els objectius de renovables i la reducció d’emissions”.