Aquest canvi d’escenari comportarà que, de les 18 zones en les quals està dividit el territori de les conques internes, dues unitats seguiran en situació de normalitat, tres en prealerta, nou en alerta i quatre en excepcionalitat d’excepcionalitat de quatre unitats (embassaments del Llobregat, embassaments del Ter, sistema Ter-Llobregat i aqüífer del Fluvià-Muga). Per tant, seran 224 municipis en situació d’excepcionalitat, de 15 comarques, i prop de 6 milions d’habitants. El Consell d’Administració de l’ACA preveu aprovar aquest dimecres l’entrada en fase d’excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat i de l’aqüífer del Fluvià-Muga. Ho ha avalat aquest dimarts el Govern després d’una nova reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera, en què s’ha constatat l’empitjorament de la situació de les reserves i la necessitat d’adoptar nous canvis per garantir l’abastament. Un cop l’ACA aprovi l’entrada en aquest escenari, els municipis en situació d’excepcionalitat seran 224, de 15 comarques, i un total de 5,9 milions d’habitants. El Govern ha aprovat un Decret llei per protegir els abastaments d’aigua, donar rang jurídic per agilitzar tràmits per a les actuacions que s’hagin de dur a terme i per dissuadir i penalitzar els possibles incompliments

La Comissió de Sequera (integrada pels departaments de Presidència, Acció Climàtica, Interior, Empresa i Treball i Salut) ha avalat les mesures en constatar que continua el descens de les reserves, després de 25 mesos sense pluges abundants a les capçaleres dels rius. En la Comissió s’ha abordat la proposta d’activar noves mesures i reforçar la coordinació des de tots els àmbits implicats. En aquest sentit, es preveu que aquest dimecres l’ACA aprovi l’activació de la fase d’excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat i de l’aqüífer del Fluvià-Muga, que entrarà en vigor un cop s’hagi publicat al DOGC (previsiblement abans de 48 hores).

També hi ha una reducció de la dotació d’aigua mitjana per habitant i dia. Si en l’escenari d’alerta era de 250 litres per habitant i dia, en excepcionalitat passa als 230 litres per habitant i dia, molt per sobre encara del consum mitjà, de 117 litres per persona i dia. Es pren aquesta mesura pel risc de desabastament i perquè s’apropa la primavera amb un volum de reserves molt baix (27%) i sense que s’hagin recuperat, a causa de la falta de pluges.

La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha dit que es passarà del “semàfor groc al taronja”, i al quart dels cinc escenaris totals per gestionar la sequera, que ja dura 29 mesos, 11 més que la del 2008, de la qual es van aprendre algunes coses. L’aigua d’ús agrícola es restringirà un 40%, davant del 25% actual, l’industrial un 15%, davant del 5% actual. De fet, creu que les mesures preses durant el 2022 han retardat sis mesos l’entrada en vigor de les noves restriccions. Segons el Govern, la regeneració d’aigua, les dessaladores i els pous de sequera han aportat més aigua el 2022 i el 2023 que l’aigua dels pantans de Sau i Sant Ponç.

Per tornar a una situació de normalitat, ha dit Jordà, potser haurien de ploure 50 litres per metre quadrat cada dia durant 4 mesos. La consellera ha dit que els models van predir un gener i febrer més plujosos de l’habitual i s’ha complert, però ha recordat que són mesos normalment secs. En el mateix sentit, els models preveuen una primavera plujosa, i això sí que podria ajudar a omplir les reserves. Jordà ha dit que es podria aguantar fins a un any més sense pluges, però aprofitant a nivells extrems totes les mesures.

La consellera també ha demanat als ajuntaments i als proveïdors d’aigua que donin dades a l’ACA sobre l’abastament, i ha recordat que el Govern ja ha fet requeriments en aquest sentit i pot imposar sancions a partir d’ara. Així, per exemple, tots els municipis de més de 20.000 habitants han de tenir plans d’emergència contra la sequera, però no tots l’han aprovat encara. També ha dit que seran més exigents amb els municipis grans, que és on hi ha més marge de millora. De fet, ha dit que durant aquesta sequera el consum urbà d’aigua ha crescut un 3,5% tot i les campanyes de conscienciació. Per això, ha instat a reduir el consum, sobretot de cara a la temporada turística de Setmana Santa i estiu.

Jordà ha detallat les quatre mesures que portarà a terme el Govern per assegurar el subministrament d’aigua a la població i a les activitats productives. En primer lloc, el Govern decreta l’escenari d’excepcionalitat per a les conques del Ter-Llobregat i Muga-Fluvià. “Amb l’estat d’alerta és evident que no n’hi ha prou: fem una nova crida a la reducció de l’ús de l’aigua a 6 milions d’habitants de 224 municipis en 15 comarques i activem noves actuacions per a l’aprofitament màxim d’aquest recurs”, ha dit Jordà.

En segon lloc, el Consell Executiu ha aprovat el Decret Llei amb mesures d’emergència que permetran protegir els abastaments, agilitzar actuacions i dissuadir i penalitzar els incompliments.

En tercer lloc, “incrementem el volum d’aigua que passa de Sau a Susqueda per no perdre ni una gota”, ha manifestat la consellera, que ha afegit que així “evitem que l’aigua que encara hi ha Sau arribi a un punt que sigui inutilitzable en termes de qualitat sanitària i la preservem per l’ús prioritari que és l’abastament de la població”.

La quarta mesura consisteix a què l’Agència Catalana de l’Aigua triplica els ajuts per al transport d’aigua en camions cisternes. Si la línia inicial era de 800.000 euros, ara s’incrementa en un 150% i s’arriba als 2 milions d’euros.

Jordà també ha destacat que aquesta situació d’alerta arriba després de la implementació de mesures com la dessalinització, la regeneració o els pous de sequera, accions de Govern que entre 2022 i 2023 han aportat al sistema més aigua de la que hi cap als embassaments de Sau i Sant Ponç junts. “Gràcies a això, hem aconseguit alentir en 6 mesos l’entrada del semàfor taronja d’excepcionalitat que anunciem avui”, ha subratllat.